El vocabulari de la natura: rata penada

Aquesta setmana ampliem el nostre vocabulari de la natura amb un bon nombre de paraules, les quals es refereixen a un únic ordre de mamífers: les rates penades o muricecs. 


D'entrada, ens sorprén la riquesa terminològica que posseeix el conjunt de la llengua catalana per a referir-se a aquest animal. Tant en valencià com en català hi han un munt de sinònims, la majoria dels quals s'escapen a la normativa lingüística vigent. De segur que el llistat que vos presentem tot seguit no està complet. Comencem!

ALMORSÍGOL
Aquesta paraula la trobem a Ontinyent però no és recollida ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). La topetem com a variant dialectal al diccionari no normatiu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

ASBULIAC
Aquesta paraula està recollida al Vocabulari del Pla d'Urgell de Josep Reñé, però no apareix a cap altre diccionari/vocabulari convencional. A Internet hi trobem algunes referències en webs. Reñé l'acota a les localitats del Bollidor, Barbens, Ivars i Miralcamp.

ASMONIAC
Aquesta paraula també està recollida a l'obra de Reñé i és pròpia de les localitats de Castellnou de Seana, Vilasana, Linyola i Vallverd, totes quatre del Pla d'Urgell.

ASMORIAC / ASMURIAC / ESMORIAC / ESMURIAC / ESMORIEC / ESMURIEC
Aquestes sis paraules són variants que, segons el DCVB, trobem principalment a les Garrigues, el Pla d'Urgell i la Noguera. Concretament, les formes registrades per aquest diccionari són esmoriac esmuriac.  Aquesta última està acceptada al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) i al Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV).

ASMULICEC / ASMURICEC
Aquesta paraula l'hem extreta també del Vocabulari de Reñé. La trobem a Fondarella, Sidamon i el Poal. La forma asmuricec la trobem a Balaguer, a la comarca de la Noguera.

BORREGUILLO
El DCVB explica que aquesta paraula es va formar a partir de mosseguillo, després que l'arrel de la mateixa es contaminara, per algun motiu, per la paraula borrego. Es coneix a Monòver i al Pinós, a la comarca del Vinalopó Mitjà. No està recollida a cap diccionari normatiu.

BURICEC
Aquesta paraula està recollida per la web Rodamots, que la situa a la comarca del Pallars Sobirà.

ESMORSÍGOL
Aquesta paraula està arreplegada també pel diccionari de la RACV, però no a cap diccionari normatiu de la llengua.

MOSSEGUELLO
Aquesta paraula s'ha mantingut a Crevillent (el Baix Vinalopó) i a Vallada (la Costera). Segons el DCVB, al llatí mure caecu, se li afegeix el sufix -ello, emprat entre els mossàrabs valencians. També s'utilitza com a insult. L'únic diccionari normatiu que la recull és el DNV de l'AVL.

MOSSIGUELLO / MUSSIGUELLO
Aquesta paraula s'ha emprat a la comarca del Camp d'Elx i és una variant de l'anterior, que s'arreplega al DCVB d'Alcover i Moll. No apareix a cap diccionari normatiu.

MOSSEGUILLO
Aquesta paraula és pròpia de zones limítrofes amb comarques castellanoparlants, com ara la Font de la Figuera (la Costera) o Guardamar (Baix Segura). És una variant de mosseguello, en la qual s'ha substituït el sufix valencià -ello pel dels nostres veïns de ponent -illo. El terme no apareix a cap diccionari normatiu.

MOSSIGALÓ
Aquesta paraula és viva a la zona de Castalla, segons Carles Segura. El seu origen és semblant al de muricec.

MURICEC
Aquesta paraula és prou coneguda a Catalunya, però la seua coneixença és més limitada al País Valencià. Segons el DCVB, també té el seu origen en el llatí mure caecu, "rata cega". Comparteix etimologia amb la forma castellana murciélago. El seu ús es concentra a les Terres de Ponent (Urgell, Pla d'Urgell, el Segrià) i també a la Franja d'Aragó. Està arreplegada al DNV i al DIEC.

MURSEGOT
Aquesta paraula és pròpia de la localitat de Fraga. És una variant de l'anterior no recollida a cap diccionari normatiu.

PINYARATA
Aquesta paraula és pròpia de les Illes Balears. Concretament, el DCVB la situa a Sóller i a Inca. Es tracta d'una inversió de la forma normativa catalana ratapinyada

RATA PENADA / RAT PENAT / RATAPINYADA
Aquestes tres paraules són molt conegudes arreu del domini lingüístic. Prevalen rata penada (a sovint pronunciat, "rata penà" o "rata panà") i rat penat al País Valencià, i ratapinyada a Catalunya. D'acord amb l'etimologia proposada pel DCVB i pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), totes tres provenen del llatí rattu pĭnnātu, "rata alada". 
Al DNV topetem les tres formes recollides. En canvi, el DIEC únicament arreplega ratapinyada

RATÓ
Aquesta paraula és també un augmentatiu de rata, que serveix per a referir-se a la rata penada. El DCVB la situa a l'Alcúdia, localitat de la comarca de la Ribera Alta. 
El terme rató no està recollit per cap diccionari normatiu de la llengua.

RATOT
Aquesta paraula és coneix, principalment, a la zona de Tarragona i a la comarca de l'Alcoià. Es tracta d'un augmentatiu de rata. La recull el DNV i també en parla d'ella el DCVB. Tanmateix, no està acceptada pel DIEC.

VOLICEC / VULICEC / VURICEC / VURIXEC
Aquestes quatre paraules són variants que, d'acord amb el DCVB, podem trobar a les Garrigues i a  l'Alta Ribagorça.


FONTS:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

AVL. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat

IEC. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

MAS, Joan; Joan MIRALLES; Pere ROSSELLÓ (1999). Actes de l'onzè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes: Palma (Mallorca), del 8 al 12 de setembre de 1997. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 

NIETO, E. (2008). De bell nou sobre la toponímia murciana actual d'origen català. Societat d'onomàstica: butlletí interior, núm. 110, p. 3-12.

RACV. Diccionari General de la Llengua Valenciana. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/

REÑÉ, Josep (2009). Vocabulari del Pla d'Urgell, en Estudis de dialectologia catalana: volum XVI dedicat a la comarca del Pla d'Urgell. Fondarella: Edicions Palestra.

RODAMOTS. Disponible en línia en: http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=1639 Consulta: 16 de maig de 2015.

SEGURA, Carles (2003). Una cruïlla lingüística: caracterización del parlar del Baix Vinalopó. Alacant: Universitat d'Alacant.

SERRA, Jordi (coord.) (2008). Ratpenats: ciència i mite. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

VV.AA. (2007). Actes del tretzè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes: Universitat de Girona, del 8 al 13 de setembre de 2003. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.





Comentaris

  1. Durant la setmana en la qual ha estat aquest article de portada al bloc diverses persones ens han fet arribar més denominacions per a la rata penada / rat penat / ratapinyada / muricec. Són:
    RATAPANERA a la Fatarella (Terra Alta)
    RAM-PANAT al Bages i al Berdeguà
    RATA-PINYANA a Vilanova i la Geltrú (Garraf)
    MURIET a Nonasp (Baix Matarranya)
    RATA-PENERA al Rosselló
    ANMORSÍGOL a Ontinyent (Vall d'Albaida)
    RATA PINYARDA a l'Alcúdia (Mallorca)

    ResponSuprimeix
  2. Llistat? En espanyol i tot la RAE no l'accepta com a substantiu
    Topetar? Topar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola anònim. En primer lloc, gràcies per llegir-nos i pel teu interès a l'hora de saber per què hem emprat aquestes dues paraules.
      La cosa és que, a banda del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, hem utilitzat el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, on sí estan recollides les paraules "llistat", com a sinònim de llista, i "topetar", com a trobar alguna cosa.
      Esperem haver solucionat els teus dubtes!

      Suprimeix
  3. Anònim repeteix: el catanyol oficial o no és catanyol i heu fet una error: "sí QUE estan recollides". El diccionari de l'AVL malauradament no és exempte de castellanismes gruixuts, fins en la redacció d'articles : hi he vist "veure *a la gent" per exemple.

    ResponSuprimeix
  4. Fins la RAE no accepta Listado com a nom.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Anònim. En primer lloc, t'agraïm la visita al blog.

      Pel que fa a l'ús de la paraula "llistat", el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'accepta i la defineix, en quart terme, com a substantiu masculí: "Llista, enumeració escrita de dades". És per això que l'empràrem a l'hora d'escriure aquesta publicació.

      Salutacions.

      Suprimeix

Publica un comentari