El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”.

Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica *leuci(d)are o *laucidare, que voldria dir “llampegar, a causa de l’espurneig que provoca el ferrer batent el ferro”. Al seu torn, aquest terme tindria el seu origen en l’arrel indoeuropea leuko-, “blanc, brillar”.

Un exemple de destral que necessita ser llossada
Font: Piqsels

Segons el DCVB, estem a una paraula coneguda arreu del domini lingüístic de la llengua. Així que ha deixat la seua petjada a la toponímia de les nostres comarques. Al segon volum d’Estudis de toponímia catalana (1970), Joan Coromines assegura que el barranc de les Llosses de Gotarta, a l’Alta Ribagorça, deu el seu nom al verb que ens ocupa. També hi ha un municipi dit les Llosses al Ripollès, el nom del qual podria tindre el mateix origen (Moran, Batlle i Rabella, 2002).

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

COROMINES, Joan (1970). Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Editorial Barcino.

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

MORAN, J., BATLLE, M., RABELLA, J.A. (2002). Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Publicacion de l'Abadia de Montserrat.

Comentaris