El vocabulari de la natura: CELLÓ

Aquesta setmana us presentem una nova incorporació al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la protagonista és 'celló', una paraula que no arrepleguen ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). És per açò que el seu significat el trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), obra que, d'altra banda, recull accepcions diverses d'aquest terme.

Així és que, d'entrada, un celló és "cadascun dels solcs que es fan a cada sis passes en el camp que s'ha de sembrar o llaurar, i serveix de guia al sembrador o llaurador perquè vagi dret en tirar la llavor o en donar la rella". Aquest significat és el primer que consigna el DCVB i assenyala que és propi de l'illa de Mallorca. Ara bé, tot seguit, explica que el mot es refereix, endemés, a un "espai de terra que es deixa entre dos solcs grossos quan s'ha de llaurar o quan se sembren plantes que s'han de regar". Encara més, a Llofriu, al Baix Empordà, diuen que un celló és un "tros de terra que recorren cavant, fent herba, etc.". En fi, és també un tros de secà, és a dir, "un tros petit de camp que no es rega" i, així mateix, és un "tros de terra d'una masia, que el masover o l'amo donen a un altre, que és el ceioner, perquè el conri, i després es reparteixen l'esplet l'arrendador i el ceioner" (DCVB).

D'altra banda, pel que fa a l'etimologia, el mateix DCVB assenyala dues possibilitats. L'una fa derivar el terme del gal, mitjançant un verb de l'estil de *seliare, amb el significat de "remoure la terra". L'altra creu que l'ètim és el llatí  *cĭlĭōne, augmentatiu de cĭlĭum, "cella". En qualsevol cas, el nostre 'celló' té el mateix origen que el francès sillon, "solc", l'italià ciglione, "marge elevat d'un camí o d'un camp", i el normand seillon, "cavalló de terra".

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat