Una patena dels visigots entre masos enrunats

L'entrada d'aquesta setmana l'anem a dedicar a les construccions, quasi sempre abandonades, que ens topetem quan caminem per la muntanya. I ho fem amb l'excusa de comentar una troballa que va tindre lloc en un mas d'Onda a primeries de la dècada del 1980.

Caseta dels Coles, al terme municipal d'Onda

Les muntanyes de l'Espadà-Millars estan esquitxades de masos, corrals i altres construccions. Actualment, la majoria d'aquestes edificacions estan abandonades i enrunades, i només unes poques han sobreviscut el pas del temps i continuen habitades tot l'any o a temporades. Són les restes d'un mode de vida que ja no tornarà. 

Interior d'una casa al mas de Los Mores, al terme municipal de Ludiente

Interior del mas dels Frares, entre els termes municipals d'Aiòder i de Fanzara

Vista llunyana de Benachera, un dels pocs masos encara habitats, al terme municipal de Ludiente

En el nostre àmbit més proper, destaca la gran concentració que trobem entre els termes de Cirat, Ludiente, Sucaina, Cortes d'Arenós, el Castillo de Villamalefa o Llucena. En general, han sobreviscut els millors comunicats, com ara Benachera (Ludiente) o el Mas d'Avall (Costur), mentre que els més aïllats fa temps que estan buits.

Mas de Cabezo Royo, al terme municipal de Ludiente

Aquest crani que ens vam topetar a uns metres de la Caldera, al terme de Ludiente, és la millor representació de la soledat i l'abandonament de molts dels masos de l'interior del País Valencià

El terme d'Onda també va sofrir la despoblació del seus masos, no tan aïllats com els de les zones d'interior però que tampoc van poder retindre el seus habitants. Alguns d'aquests es van reconvertir en casetes d'estiu, però d'altres caigueren en l'abandonament. Les persones que els van habitar, a l'anar-se'n, en moltes ocasions van deixar enrere part dels seus objectes personals. Si "furguem" una miqueta no ens costa massa trobar roba, cadires, calendaris, estris de cuina, ... . Però de vegades també apareixen objectes amb un valor molt més significatiu. És el cas que anem a exposar a continuació.

Ampolles d'alcohol abandonades dins el mas del Navarro, al terme municipal de Ludiente

A principis de la dècada del 1980 va eixir a la llum una patena del temps dels visigots que, segons el seu propietari, va ser trobada entre les runes d'un mas al terme municipal d'Onda. El 1982 la va adquirir el Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (actualment, Museu Arqueològic de Catalunya) i l'arqueòleg català Enric Sanmartí i Grego en féu una ressenya que es va publicar als Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense de la Diputació de Castelló el 1986. La importància de la troballa, més enllà del valor històric, rau en el fet que va ser la primera trobada en terres valencianes; totes les anteriors provenien majoritàriament d'Astúries, Lleó i Palència, llevat d'una cordovesa i d'una altra madrilenya.


Patena d'origen visigot trobada a un mas del terme d'Onda

Tal com comenta l'article de Sanmartí,
http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/44565/NOTICIARIO_2.pdf?sequence=1
va ser autenticada pel professor Pere de Palol, reconegut arqueòleg català. El seu estat de conservació és excel·lent. Es podria tractar d'una patena emprada per a batejar, doncs la inscripció que té ("Que Crist beneeixi Teudered i que Déu li doni la vida") fa pensar en eixa finalitat.

Detall de la inscripció de la patena

No deixa de sorprendre'ns com un objecte com aquest va sobreviure durant tants segles, tot considerant que Onda estigué dominada pels musulmans des de primeries del segle VIII fins a la conquesta de Jaume I, al segle XIII. 
Aquesta troballa va contribuir a fer més llarga la llista d'elements relacionats amb el nostre poble que remeten a un culte cristià molt antic: la muntanya coronada amb l'anomenat Ull de Déu, just enfront de l'Ermitori del Salvador; alguns llibres que situen els primers bisbes de València a Onda; etc. Però no és aquest el tema de l'actualització d'aquesta setmana.

L'Ull de Déu, enfront de l'Ermitori del Salvador, entre el Racó de Lleó i Beniparrell

Amb aquest post únicament volem reivindicar la importància dels masos, corrals i disseminats dispersos per les nostres muntanyes. Sota les seues malmeses parets, no hem d'oblidar, que està soterrada una part de la nostra història com a poble. Perquè molts venim d'eixos masos (nomenats amb cognoms com Mor, Pradas, Chiva, Montoliu, Gasque, Torner, Marco, Fornas, Rull, ...) i qui perd els orígens, perd la identitat. 

Comentaris

  1. Una pregunta, això que anomenen "ojo de dios" (no sé quin nom té, però de ben segur que eixe no), en saps l'origen? perquè té tota la pinta d'una fortificació (pot ser inacabada) prou recent, per la forma abaluartada ha de ser posterior al segle XVI i segurament més recent. Té alguna relació amb les guerres carlines? perquè d'esta època són les muralles actuals del castell d'Onda.
    Gràcies per la resposta i molt interessant l'article de la patena.

    ResponElimina
  2. Hola Xavier! En primer lloc, gràcies per llegir el bloc.
    La veritat és que en desconec l'origen i tampoc conec el seu nom vertader. La gent l'ha anomenat "Ull de Déu" perquè en la part superior (ací en aquesta foto no es veu) fa com un triangle equilàter, i diuen que s'assembla a la representació tradicional de Déu (triangle equilàter amb un ull al centre).
    Alguns afirmen que es tracta de les restes del basament d'una creu dels Constantinians. Ho recolzen amb el fet que es troba just enfront de l'Ermitori del Salvador i a que en ell s'han celebrat les festes Constantinianes. I això remet a les històries que circulen extretes de cronicons dels segles passats en els quals s'assegura que la imatge original del Salvador era una còpia fidel de Jesús realitzada en el segle I d.C. i que alguns dels primers bisbes de València dels segles I i II d.C. van viure o eren originaris d'Onda, i que de fet estan soterrats baix l'Ermitori del Salvador. Tot per a tractar d'evidenciar que la presència cristiana a Onda és molt antiga, però res està provat amb documents certers. Per acabar d'adobar aquestes històries i donar-los una aurèola de veritat, resulta que just darrere del Salvador, entre les partides del Baladrar i la Solsida, al terme de Fanzara, hi ha un mas que es coneix amb el nom de Mas dels Canonges.
    Desconec si durant les Guerres Carlines va haver lluita per eixa zona. En canvi, durant la Guerra Civil si que està documentat que van haver intensos enfrontaments en les muntanyes de Beniparrell i en el Racó de Lleó, que és per on es troben aquestes restes.
    La veritat és que a mi també m'encantaria saber exactament a què pertanyen eixes restes. Espere que la meua resposta t'haja estat útil!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada