Bellpuig - Torre del Coix - Torre Mora - Tossal de la Pleta - Els Eixaders - Bellpuig

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de l'Urgell. Amb inici i final a la localitat de Bellpuig, recorrem poc menys de vint quilòmetres per tal de visitar el tossal de la Pleta, al terme de Belianes, on han aparegut restes d'un poblament abandonat cap a l'any 100 a.C. i que hauria assolit un important desenvolupament vers el segle III anterior a la nostra era. 

Cim del tossal de la Pleta, amb les restes del

poblament excavat i el senyal geodèsic

La ruta comença a la plaça de Ramon Bertran de la localitat de Bellpuig. Des d'allà eixim cap al sud-est pel carrer de Ramón y Cajal. En arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font, l'agafem i ens incorporem a ell. Aquesta via es correspon amb el camí de Bellpuig a Belianes. 

Carrer de Ramón y Cajal

Carrer de la Font, o 

camí de Bellpuig a Belianes

De seguida, a mà esquerra, ens crida l'atenció un edifici abandonat amb una gran senyera a la façana. És la Fontana, seu de l'Ateneu Democràtic Prat de la Riba inaugurada en 1935. Durant la Guerra Civil, va funcionar com a local de la CNT del poble i, acabat el conflicte armat, s'hi feren les misses allà mentre l'església estava en obres. Seu de la farinera Climent Bessa fins al 1958, resta abandonat des del 1994, quan tancà el bar que s'hi havia instal·lat. 

Façana de la Fontana

Continuem la ruta pel carrer de la Font i no tardem gens en arribar a la font que dóna nom a la via, la de sant Antoni de Pàdua, també coneguda com de Lluny.

Font de sant Antoni de Pàdua, o de Lluny

Estat d'aquesta font cap al 1900

A l'altra banda de carrer, para el convent de sant Bartomeu, fundat l'any 1507 per Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília. Soterrat allà, el seu sepulcre, d'estil renaixentista, fou traslladat a l'església del poble l'any 1842, per tal d'evitar-ne la destrucció arran de la desamortització eclesiàstica de 1835 que va buidar el convent. L'any 1899, tornà a la vida amb l'arribada dels pares paüls, que construïren la nova església. Saquejada a la Guerra Civil, fou restaurada el 1941.

Vista general del convent de sant Bartomeu de Bellpuig

Façana de l'església del convent, construïda

entre els anys 1903 i 1906 pels pares paüls

En havent contemplat aquest conjunt religiós, continuem pel camí de Bellpuig a Belianes, també conegut amb el nom de carretera de Montblanc a Tàrrega. Passem per cal Garriga, que para a mà dreta, i poc més endavant, a la mateix banda de camí pels coberts del Solans i de l'Amadeu Torres. Aleshores, el camí fa un revolt i travessem per un pontet el canal d'Urgell.

Cal Garriga

Cobert del Solans

Cobert de l'Amadeu Torres

Camí de Bellpuig a Belianes

Canal d'Urgell

És en aquest punt quan abandonem el camí de Bellpuig a Belianes i ens incorporem al camí de Bellpuig als Eixaders. De seguida, deixem a la dreta la granja del Giribat mentre avancem per la partida del camp d'Aviació, on l'exèrcit de la II República espanyola va construir una base aèria a mitjan 1938, després d'haver perdut les de Lleida i de Balaguer. No obstant, aquesta infraestructura no va tardar massa en caure en mans rebels i els franquistes l'usaren durant l'última fase de la seua campanya a Catalunya.

Granja del Giribat

Camí de Bellpuig als Eixaders

Per la partida del camp d'Aviació

Conreus

Continuem avançant cap al sud, lleugerament cap a l'oest, fins que arribem a una cruïlla. En aquest punt, abandonem el camí de Bellpuig als Eixaders i ens incorporem, cap a la dreta, al camí de la Plana, conegut també com el camí de la torre Mora. El primer dels topònims li ve donat per la partida a la qual ens adreça, la de la Plana. El segon, perquè si el resseguim, farem cap a la torre Mora, que hui dia ha desaparegut pràcticament per complet.

Camí de Bellpuig als Eixaders

Camí de la Plana, o de la torre Mora

Així doncs, pel camí de la Plana, tirem decididament cap al sud-oest per un terreny còmode i fàcil. Allà lluny, comencem a albirar la torre de l'Arbequí. Quan hi fem cap, ens aturem uns minuts per tal d'observar-la.

Torre de l'Arbequí

Una altra perspectiva d'aquesta construcció

En acabant d'haver-la visitat, continuem pel camí de la Plana uns centenars de metres més per a eixir, finalment, a la torre del Coix, un construcció de dimensions notables situada a la vora de la sèquia de Vilanova de Bellpuig i que experimentà una important reforma a les acaballes del segle XIX. Aleshores era propietat del marquès de Sentmenat.

Camí de la Plana, o de la torre Mora

Torre del Coix

Una altra vista de l'edifici

Torre del Coix

Mirada enrere cap a la torre del Coix en marxar

Envoltem la torre del Coix sense abandonar el camí de la torre Mora. En fer cap a un colomer emblanquinat, abandonem el terme de Bellpuig i ens endinsem al de Belianes, partida de Mont-repòs.

Camí de la Plana, o de la torre Mora

Colomer a la divisòria dels termes

de Bellpuig i de Belianes

El camí ens reorienta lleugerament cap al sud-est i, en cosa de cinc minuts, fem cap a les ruïnes, pràcticament esborrades ja, de la torre Mora. Aquesta construcció apareix documentada també amb els noms de Torredemora, torre de Mora i torre de la Mora.

Camí de la Plana, o de la torre Mora

Ruïnes de la torre Mora

Més ruïnes d'aquest indret

Allà mateix trobem un altre encreuament. Nosaltres hem de continuar amb el camí de Preixana a Arbeca, que mena per Los Planots cap al sud-oest. Al cap de cinc minuts, trenquem a l'esquerra pel segon camí que ens apareix per aquesta banda, que s'anomena de la Marinova.

Camí de Preixana a Arbeca

Camí de la Marinova

Amb el camí de la Marinova ens aproximem, a poc a poc, al punt central de l'excursió, que és el tossal de la Pleta. Al cap d'uns deu minuts arribem al seu peu.

Camí de la Marinova

A l'esquerra, el poble de Belianes, des del camí de la Marinova

Cavitat a tocar del camí

Caseta

Camí de la Marinova

És llavors quan tirem a la dreta, durant uns metres, pel camí del Pedruell. De seguida, però, el deixem i ens enfilem per una sendera costeruda i poc marcada que puja cap al cim pla d'aquesta muntanyeta.

Camí del Pedruell

Senda

Amb poc d'esforç, coronem el tossal de la Pleta, que domina tota la contornada. Hi hem pujat per la banda que està més bruta. Per això, continuem avançant cap a l'est pel cim fins a arribar a les restes del poblament preromà del tossal de la Pleta, que han estat excavades recentment. Allà mateix també hi trobem un senyal geodèsic. Aquest jaciment, inèdit fins fa poc de temps, ha estat estudiat per Asensio, Cardona, Garcia-Dalmau, Morer i Pou, que publicaren els resultats de la seua investigació a l'article Les primeres intervencions arqueològiques en el nucli ibèric del Tossal de la Pleta (Belianes, l'Urgell): una nova "ciutat" en territori ilergeta, a la revista Cypsela (n. 20, 2017). Allà manifesten que el poblament ilerget instal·lat en aquest tossal va estar actiu des del segle VII a.C. fins cap a l'any 100 abans de la nostra era. Hauria assolit el seu màxim nivell de desenvolupament ara fa uns 2.300 anys.

Tossal de la Pleta

Restes arqueològiques al tossal de la Pleta de Belianes

Senyal geodèsic del tossal de la Pleta

Panoràmica de Belianes des del tossal de la Pleta

Després de contemplar les restes arqueològiques i les bones vistes que es tenen des d'ací dalt, per darrere del senyal geodèsic agafem un corriolet que baixa ràpidament cap a una caseta de volta mig enrunada. Des d'allà, és fàcil baixar fins a la travessera de la Pleta, a la qual ens incorporem cap a l'esquerra.

Senda

Caseta de volta en ruïnes

Travessera de la Pleta

Camí de la Marinova

De seguida, tombem a la dreta per a tornar a agafar el camí de la Marinova. El seguim durant uns metres però, com que anem amb el temps just, tirem per la divisòria de dos trossos per a escurçar camí per la partida de la Planeta i fer cap al camí que va de Mollerussa a Belianes.

Drecera entre el camí de la Marinova

i el camí de Mollerussa a Belianes

Camí de Mollerussa a Belianes

De nou fem el mateix. Anem durant uns metres per aquesta via, i l'abandonem de seguida cap a l'esquerra, per la divisòria de dos trossos. Escurcem camí per la partida dels Masos i eixim al camí de la torre Mora, en aquesta ocasió al que hi porta fins allà des de Belianes.

Drecera entre el camí de Mollerussa a 

Belianes i el camí de la torre Mora

Camí de la torre Mora a Belianes, amb el poble de fons.

A l'esquerra, la cabana de la plana del Senyor.

Enfront nostre, veiem la cabana de la plana del Senyor. Pel camí que hi passa a la seua vora, en direcció nord-est, caminem fins a eixir, una altra vegada, a la carretera de Montblanc a Tàrrega, o camí de Belianes a Bellpuig.

Cabana de la plana del Senyor

Ací es poden observar el punt on convergeixen 

dues etapes constructives ben diferents en aquesta edificació

Camí

L'agafem cap a l'esquerra, encara per terme de Belianes. Al cap d'uns cent metres, passem per les cabanes de Tristany, a la dreta, i del Gato, a l'esquerra. Després, continuem la ruta per la carretera fins a arribar al camí de Preixana a Vilanova de Bellpuig, que agafem en direcció a ponent.

Carretera de Montblanc a Tàrrega, 

o camí de Belianes a Bellpuig

Cabana del Tristany

Cabana del Gato

Un altre punt de la carretera

Camí de Preixana a Vilanova de Bellpuig

Amb ell, de seguida arribarem a un magnífic exemplar de construcció de volta.

Cabana de volta

Uns minuts després, fem cap al que queda dels Eixaders. Aquesta nucli, ara abandonat, va constituir un municipi independent fins que l'any 1842 va ser integrat al de Belianes. Tanmateix, una forta riuada, la coneguda com a rovinada de santa Tecla, ocorreguda la nit del 22 al 23 de setembre de 1874, va provocar greus inundacions a nombrosos pobles de l'Urgell, les Garrigues, el Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà. En total, van morir unes 570 persones i 700 cases van ser enderrocades. Als Eixaders, la crescuda del riu Corb i les destrosses que va provocar forçaren a l'abandonament del poble. El diari La Discusión, editat a Madrid, relatà d'aquesta manera els fets en la seua edició del 24 de setembre de 1874:

"Por telegrama recibido de Lérida se sabe que en el pueblo de Tarrega descargó un fuerte temporal á las doce de la noche del dia 23, causando la salida de madre del rio Segre (ací vol dir al riu Ondara) y el hundimiento de más de 200 casas y gran número de cadáveres, que fueron extraídos de entre los escombros; hay varios soldados y Voluntarios muertos que han perecido en su alojamiento, así como algunos caballos. Los molinos inmediatos han desaparecido con sus habitantes, y los puentes de San Agustín y Verdú han sido arrastrados por la corriente. Hubo rasgos de valor por parta de la tropa, particularmente por la caballería del regimiento de Calatrava, salvando los soldados á costa de su propia vida la de algunos ancianos, niños y mujeres. No puede determinarse el número de víctimas. Las autoridades de la provincia han tomado acertadas medidas para evitar en lo posible mayores desgracias".

Tal com informa el dia 28 el també madrileny Boletín de Comercio, les conseqüències de la riuada foren tan importants que "se ha acordado en Consejo de Ministros conceder un crédito de seis mil duros del capitulo de calamidades públicas, para subvenir en parte á la terrible inundación ocurrida eu Tárrega y pueblos de la ribera del Segre".

Malgrat l'abandonament i la destrucció als Eixaders, fins al 1978, encara s'hi conservaven dues arcades gòtiques de l'església del lloc, dedicada a sant Agustí. Tanmateix, varen desaparèixer per unes obres.

Habitatge als Eixaders

Ruïnes d'edificis

Més ruïnes

Un altre habitatge als Eixaders

Arcs de l'església de sant Agustí dels Eixaders

abans de ser enderrocats per unes obres

Font: Desconeguda

Capçalera del diari La Discusió, un dels que

va parlar de la rovinada de santa Tecla de 1874

Des d'ací, en direcció nord-est, ens incorporem al camí, al principi poc marcat, dels Eixaders a Bellpuig. Al cap d'uns deu minuts, tornem al punt on l'havíem abandonat un parell d'hores abans. Ara, només ens queda recórrer el camí ja fet abans per tal de tornar fins a la plaça de Ramon Bertran de Bellpuig, on hi fiquem el punt i final a l'excursió.

Camí dels Eixaders a Bellpuig

Un altre tram d'aquest camí, poc abans d'arribar

on hores abans l'havíem deixat

Per a acabar, ací us deixem amb l'enllaç a Wikiloc d'aquesta excursió, amb el desig que us agrade.