El vocabulari de la natura: ESPLUGA

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una nova paraula que, tot i ser molt coneguda, la majoria de vegades no és emprada més que com a topònim. Així és, el terme 'espluga', sovint dit en plural 'esplugues', dóna nom a nombrosos indrets de Catalunya, essent el més conegut d'ells la ciutat d'Esplugues de Llobretat, a la comarca del Baix Llobregat i dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però també anomena a l'Espluga Calba, a les Garrigues; a les Esplugues, al terme de Querol, a l'Alt Camp; o a l'Espluga de Serra, a Tremp, al Pallars Jussà. Amb tot, allò que tenen en comú aquestes localitats no és altra cosa que la seua ubicació geogràfica. En efecte, hi paren a la vora d'una espluga, és a dir, d'una "cova, gran balma", tal i com assenyala el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En la mateixa línea, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en diu de les esplugues que són "coves, cavitat subterrànies més o menys extenses, natural o excavada".

El mas d'Esplugues, al terme de Castellcir, al Moianès

La solsida dels materials que formaven la balma a la vora de la qual s'havia construït el poblet, ja abandonat, de l'Espluga de Mur, l'esborraren el 16 d'abril d'enguany en un gran allau que es va cobrar la vida de dues persones que hi circulaven per la veïna carretera. També hi ha desaparèixer una ermita en aquest despreniment gegant.

L'Espluga de Mur, deu anys abans de l'esllavissada
d'enguany que feu desaparèixer aquest poble abandonat

A diferència de les comarques catalanes, on aquest terme ha fet prou fortuna a la toponímia de pobles, muntanyes, cavitats d'arreu del país, al País Valencià la paraula és ben desconeguda i és completament absent dels noms de lloc de les comarques del territori. 

Pel que fa a l'origen del terme, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) l'atribueix a la forma llatina vulgar spelūca, variant del terme spelunca, "cova".

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Comentaris