El vocabulari de la natura: ALBELLÓ

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del terme 'albelló' que, entre d'altres coses, vol dir "respirall d'una séquia subterrània", segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) només arreplega el significat de "canal o conducte per a donar sortida a les aigües brutes". Aquesta és l'accepció principal també per al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que, tanmateix, indica que un albelló és una "síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi haja moll".

Així doncs, el mot 'albelló' sol fer referència a canalitzacions d'aigua subterrànies, sovint en un espai agrícola, que serveixen per tal de desviar l'aigua que sobra a l'heretat cap a un riu o un barranc. Igualment es pot aplicar a l'obertura a través de la qual la séquia soterrada respira. En aquest sentit, l'etimologia insisteix en la idea de conducte construït sota terra, atès que l'ètim de la paraula és l'àrab al-ballóʿa, "síquia subterrània" (DCVB).

Exemple d'albelló situat al terme d'Olèrdola, a l'Alt Penedès

D'altra banda, al País Valencià, l'Albelló és el nom de partides dels termes de la Jana, al Baix Maestrat, d'Alfafara, al Comtat, o de Tavernes de la Valldigna, a la Safor. També apareix el barranc de l'Albelló a Llutxent, a la Vall d'Albaida, o l'assegador de l'Albelló, vora el riu Vinalopó, a Saix, a la comarca de l'Alt Vinalopó. A Catalunya, l'Albelló és el nom d'una partida situada a prop del poble d'Albarca, al Priorat. El torrent dels Albellons és a tocar de Vila-rodona, a l'Alt Camp, així com els paratges dels Albellons de Dalt i dels Albellons de Baix. Al peu del Montsià, vora Ulldecona, hi ha una partida dita de l'Aubelló, entre d'altres exemples.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

Comentaris

  1. Hola.


    A La Pobla Tornesa en tenim un. Quan investigava no vaig trobar aquest vocable i sí una publicació anomenada "La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies". El més paregut a aquesta construcció li diuen font de mina, però ara llegint la vostra publicació veig que aquesta paraula és molt més adequada.

    Si voleu veure alguna foto, ho podeu fer en https://associacioelscocons.wixsite.com/elscocons/post/font-de-mina-de-sento-l-obrer.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé que aquesta publicació sobre els albellons us haja permès localitzar el nom genèric d'aquesta classe de construccions rurals! Moltes gràcies per llegir-nos.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada