Sant Llorenç de Montgai - Ermita de la Mare de Déu del Castell - Ermita de sant Cristòfol - Sant Llorenç de Montgai
Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. És un recorregut circular que comença i acaba al poble de Sant Llorenç de Montgai. Des d'allà pugem a l'ermita de la Mare de Déu del Castell, situada al peu del castell de Llorenç. En acabant, visitem l'ermita de sant Cristòfol i tornem pels camins del mas de Rúbies, de Vilanova de la Sal i de la Garriga. Al remat, poc menys de tretze quilòmetres que férem en una miqueta més de tres hores. No és que siga la ruta més senzilla del món, ja que la pujada inicial és exigent, però tampoc presenta cap dificultat important.
Panoràmica des de l'extrem nord de la serra de sant Cristòfol. A la dreta hi destaca el riu Segre, al seu pas per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai.
L'excursió comença a la plaça de les Mèlies de Sant Llorenç de Montgai. En direcció oest, ens incorporem a la carretera de l'Estació, que és la LV-9049. Aquesta via passa a tocar del cementeri del poble i també voreja pel sud el nucli urbà.
Començament de l'excursió
Un carrer del poble vist des de la carretera de l'Estació
Cementeri de Sant Llorenç de Montgai
Amb la carretera de l'Estació, primer guanyem altura. Tanmateix, després en perdem per tal de creuar la línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur a través d'un pas inferior.
En acabant, pugem de nou i apleguem a l'estació de ferrocarril de Sant Llorenç de Montgai, gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquest baixador fou inaugurat l'any 1949, quan el ferrocarril de Lleida a Balaguer fou perllongat fins a l'estació de Cellers-Llimiana. L'edifici de l'estació va estar a punt de ser enderrocat l'any 2001. Tanmateix, finalment només anà a terra l'edifici del moll de mercaderies. Sobre les vies, molt a prop d'ací, va ser gravat l'anunci de la campanya institucional de la Generalitat amb motiu del referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017.
La carretera de l'Estació amb el penyal del castell de Llorenç. Cap a la dreta veiem la silueta de l'ermita de la Mare de Déu del Castell.
Paisatge cap a la banda de la Solana, amb el riu Segre de fons.
Pas inferior de la línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur
En acabant, pugem de nou i apleguem a l'estació de ferrocarril de Sant Llorenç de Montgai, gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquest baixador fou inaugurat l'any 1949, quan el ferrocarril de Lleida a Balaguer fou perllongat fins a l'estació de Cellers-Llimiana. L'edifici de l'estació va estar a punt de ser enderrocat l'any 2001. Tanmateix, finalment només anà a terra l'edifici del moll de mercaderies. Sobre les vies, molt a prop d'ací, va ser gravat l'anunci de la campanya institucional de la Generalitat amb motiu del referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017.
Estació de Sant Llorenç de Montgai
Just a l'altra banda de carretera d'on para l'estació, hi ha el Parc Arqueològic i Didàctic de la localitat. Des d'allà arranca el camí del Castell, que mena cap a la fortalesa de Llorenç i l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Durant els primers metres es correspon amb la moderna pista que munta també cap al castell de Llorenç. Tanmateix, de seguida s'hi separa i el camí vell trenca cap a l'esquerra convertit en senda.
El camí del castell i el Parc Arqueològic i Didàtic, a la dreta
El camí, ja per senda, en el punt on deixa la pista. Davant de nosaltres, el castell de Llorenç i l'ermita de la Mare de Déu del Castell.
És aleshores quan iniciem una pujada constant cap a la serra de sant Cristòfol. El seu cim culminant, el tossal de sant Cristòfol, s'eleva a 621 msnm. El castell de Llorenç està ubicat a la banda septentrional d'aquesta serra que tanca per ponent la localitat de Sant Llorenç de Montgai, banyada pel Segre. A partir d'ací, el pas del riu s'eixampla i ja tira cap a la plana de Lleida.
L'ascensió, primer, és cap al oest / nord-oest. Tanmateix, canviem de direcció quan estem a uns 375 msnm. Aleshores, el camí del Castell trenca cap a l'esquerra i va a buscar un corral en ruïnes que queda a mà esquerra. La vista des d'ací és molt bona cap a la banda de Balaguer.
Panoràmica mentre ascedim pel camí del Castell
Dues imatges de les ruïnes d'un corral
Camí del Castell
L'ascensió, primer, és cap al oest / nord-oest. Tanmateix, canviem de direcció quan estem a uns 375 msnm. Aleshores, el camí del Castell trenca cap a l'esquerra i va a buscar un corral en ruïnes que queda a mà esquerra. La vista des d'ací és molt bona cap a la banda de Balaguer.
Panoràmica mentre ascedim pel camí del Castell
Camí del Castell
En fer cap a les ruïnes, el camí del Castell tomba cap a la dreta i, de seguida, fa cap, i nosaltres amb ell, a la pista que havíem abandonat junt al Parc Arqueològic i Didàctic. Ara bé, no hem de continuar per aquesta via. La seguim només uns metres per a enllaçar, a l'altra banda, amb la senda per on continua el camí del Castell.
El camí del Castell en trobar la pista
El camí del Castell en tornar a ser senda
Mentre pugem, Sant Llorenç de Montgai a mà dreta. Al fons, Camarasa.
Ara sí que ja mamprenem l'últim tram de la pujada, a l'empara del penyal on se situa el castell de Llorenç. Eixim novament a la pista, que en els darrers metres es correspon amb el camí vell. Amb ella i amb la vista ja clavada a l'ermita de la Mare de Déu del Castell acabem d'ascendir fins a aquest temple, que data del segle XII.
Últim tram del camí del Castell, amb l'ermita de la Mare de Déu del Castell davant nostre
El castell de Llorenç, ja molt a prop
L'edifici presenta una planta rectangular i absis semicircular, i tant a l'interior com a l'exterior queda a la vista la pedra nua. L'altar consta d'una peanya senzilla sobre la qual ha estat situada la imatge de la titular.
Darrere de l'ermita hi ha una sendera que ens porta fins a l'extrem septentrional de la serra de sant Cristòfol. Mentre hi anem, veiem algunes restes desperdigolades de murets de pedra que pareixen formar part d'alguna construcció desapareguda. Al remat, fem cap a una penyeta, a 500 msnm. Des d'ací tenim una bona vista cap a la banda de Camarasa.
Ermita de la Mare de Déu del Castell
Interior del temple
L'ermita i el castell de Llorenç
Darrere de l'ermita hi ha una sendera que ens porta fins a l'extrem septentrional de la serra de sant Cristòfol. Mentre hi anem, veiem algunes restes desperdigolades de murets de pedra que pareixen formar part d'alguna construcció desapareguda. Al remat, fem cap a una penyeta, a 500 msnm. Des d'ací tenim una bona vista cap a la banda de Camarasa.
Panoràmica cap a la banda de Camarasa, que es veu al fons
Vista cap al castell de Llorenç
En acabant, cal que tornem sobre les nostres petjades fins a l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Dominant-la i encimbellat damunt del penyal està el castell de Llorenç, del qual en contemplem les ruïnes des de la nostra posició. Aquesta fortalesa ha estat identificada amb el castell de Loribas, citat per l'historiador i cronista de Còrdova Áhmad ibn Muhámmad al-Razi en la seua descripció geogràfica del segle X. També per a l'investigador Rodrigo Pita Mercé es correspon amb el castell de Lurinis que esmenta Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Úmar ibn Anas al-Udhrí ad-Dalaí, historiador i geògraf nascut a Almeria i més conegut amb el nom d'al-Udhrí, en la centúria següent. El castell de Llorenç tingué una gran importància per als musulmans ja que estava situat en la zona fronterera amb el territori cristià. Canvià de mans després del 1105, any de la conquesta de Balaguer, i abans del 1115, quan ja apareix documentat com a lloc de cristians. A mesura que el límit amb l'islam s'allunyava, la fortalesa va perdre notorietat.
Com comentàvem, tornem cap a l'ermita i, una vegada allà, encara continuem enrere uns metres per la pista del camí del Castell fins a fer cap al primer colze que fa. Allà mateix naix una sendera que va per baix de la penya del castell de Llorenç, cap al sud-oest. Aquesta seguida, però, ben prompte s'acaba. Certament el camí no acaba de ser evident, però la idea és la d'anar envoltant el castell de Llorenç per la banda de baix a fi de guanyar la carena de la serra de sant Cristòfol. És per això que, en acabant tirarem cap a l'oest per a, finalment, tornar a caminar en direcció sud-oest.
Senda
De pujada cap a la carena de la serra de sant Cristòfol
Una altra vista del castell de Llorenç
El castell de Llorenç queda a la nostra esquena mentre nosaltres no deixem de pujar i pujar, lleugerament però, cap al tossal de sant Cristòfol. D'entrada, la senda per la carena de la serra no és gens perdedora. La cosa canvia, tanmateix, en arribar a un pla. Ací trobem nombroses traces de corriols, viaranys i caminois poc clars. En qualsevol cas, no hem de perdre en cap moment la direcció i ens pot ajudar la visió directa del cim del tossal de sant Cristòfol.
El paisatge que recorrerem de tornada cap a Sant Llorenç de Montgai vist des de la carena de la serra de sant Cristòfol
Panoràmica cap a la banda del riu Segre
Pujada cap al tossal de sant Cristòfol
Un altre punt de la senda
Després de dubtar una miqueta, trobem el camí que hi puja i mamprenem l'última costera que ens separa del tossal de sant Cristòfol, a poc més de 621 msnm. Just en el cim queden les ruïnes de l'ermita dedicada a aquest sant. Es tracta d'una construcció d'obra popular i de reduïdes dimensions. Feta de pedra, en època moderna van ser afegits alguns totxos. La porta consisteix en una obertura rectangular darrere de la qual s'observa un arc apuntat. A l'interior només hi ha ruïnes.
Vista posterior de l'ermita de sant Cristòfol
Façana del temple, mig en ruïnes
Mirada cap a l'interior de l'ermita
Quan deixem enrere l'ermita de sant Cristòfol, ens separem definitivament de la carena de la serra i tirem cap a la dreta, sense senda, per a trobar la pista del camí del mas de Rúbies, que acaba per allà. L'agafem cap a l'esquerra i comencem a perdre altura cap al sud-oest.
El camí del mas de Rúbies no tarda en aplegar a un camp. Ací la pista està tallada. A l'altra banda de la parcel·la continua la via. No tenim altre remei, doncs, que travessar el camp d'un extrem a l'altre per a poder continuar amb l'excursió.
Camí del mas de Rúbies
El camí del mas de Rúbies no tarda en aplegar a un camp. Ací la pista està tallada. A l'altra banda de la parcel·la continua la via. No tenim altre remei, doncs, que travessar el camp d'un extrem a l'altre per a poder continuar amb l'excursió.
El camí del mas de Rúbies continua a l'altra banda dels conreus, entre els arbres
En acabant, guanyem un poc d'altura, tot i que de seguida la perdem. Arribem ara, amb el camí del mas de Rúbies, a un altre camp conreat. En aquest ho tenim més fàcil per a passar. L'envoltem pel seu límit exterior i continuem l'excursió paral·lels a un barranquet afluent del barranc Fondo.
Camí del mas de Rúbies
En paral·lel a un altre camp de conreu
Camí del mas de Rúbies
En cosa de deu minuts més, el camí del mas de Rúbies enllaça amb el de Vilanova de la Sal a Sant Llorenç de Montgai, que també és anomenat amb el topònim de camí de la Garriga. Per aquesta via continua l'itinerari. L'agafem cap a la dreta.
Camí de Vilanova de la Sal a Sant Llorenç de Montgai, o del mas de Rúbies, o de la Garriga
El camí de Vilanova de la Sal a Sant Llorenç de Montgai és ben marcat i fàcil de seguir. Al cap de poc d'agafar-lo, a mà dreta, veiem les ruïnes del mas de la Rata.
Uns deu minuts més tard, també veurem el mas de Rúbies, que hi destaca sobre el paisatge. És aleshores quan deixem el camí de Rúbies, que continua cap al casalot, i trenquem cap a la dreta amb la via que ix de Vilanova de la Sal i que també és anomenada camí de la Garriga. Ho és perquè ara trepitgem la partida de la Garriga.
Mas de la Rata
El camí de Vilanova de la Sal a Sant Llorenç de Montgai amb el castell de Llorenç a la dreta
Uns deu minuts més tard, també veurem el mas de Rúbies, que hi destaca sobre el paisatge. És aleshores quan deixem el camí de Rúbies, que continua cap al casalot, i trenquem cap a la dreta amb la via que ix de Vilanova de la Sal i que també és anomenada camí de la Garriga. Ho és perquè ara trepitgem la partida de la Garriga.
Pel camí de Vilanova de la Sal a Sant Llorenç de Montgai, a la partida de la Garriga. El mas de Rúbies el veiem al fons, a la dreta.
Poc abans de fer cap al mas del Cinto hi ha una cruïlla poc clara. La pista del camí de la Garriga continua perdent altura. El camí de Vilanova de Sal a Sant Llorenç de Montgai, convertit en senda, enfila cap a la masia. Nosaltres continuem l'excursió per la pista, i no tardem en contemplar a la dreta el que queda del mas del Cinto.
Camí de la Garriga
Vista del mas del Cinto des del camí de la Garriga
Anem ara a buscar el pas del camí de la Garriga per la línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Aquest és un pas a nivell, així que cal estar alerta de si hi ha algun tren a prop. En passen pocs al dia, però mai se sap.
Senyal al camí de la Garriga
Línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur
Després de creuar la via, avancem en paral·lel al barranc del Túnel, afluent del barranc dels Ulls de Llorenç, que desaigua al Segre.
En acabant, fem cap a la carretera LV-8947. Aquesta via camina entre el riu Segre i la paret de l'Ós. Allà hi és el jaciment de la roca dels Bous. Aquest indret pareix que fou un lloc de parada per als neandertals que feien el viatge entre la plana i les muntanyes, fa uns 50.000 anys.
Fiquem la directa cap a Sant Llorenç de Montgai i arribem al poble en cosa de deu minuts.
Hi destaca l'església, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. És un edifici aïllat, situat més o menys al centre de la part més antiga del poble. La façana és d'inspiració clàssica i la construcció data del segle XVIII.
Camí de la Garriga
Al fons, la paret de l'Ós
En acabant, fem cap a la carretera LV-8947. Aquesta via camina entre el riu Segre i la paret de l'Ós. Allà hi és el jaciment de la roca dels Bous. Aquest indret pareix que fou un lloc de parada per als neandertals que feien el viatge entre la plana i les muntanyes, fa uns 50.000 anys.
Carretera de Camarasa a Sant Llorenç de Montgai
La roca dels Bous, des de la carretera
Fiquem la directa cap a Sant Llorenç de Montgai i arribem al poble en cosa de deu minuts.
El riu Segre en entrar a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai
Entrada a Sant Llorenç de Montgai
Hi destaca l'església, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. És un edifici aïllat, situat més o menys al centre de la part més antiga del poble. La façana és d'inspiració clàssica i la construcció data del segle XVIII.
Cartell commemoratiu de l'anunci institucional del referèndum d'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017, que va ser ambientat, com ja hem comentat, a prop de l'estació de ferrocarril de Sant Llorenç de Montgai
Església
Font al nucli urbà del poble
En arribar a la plaça de les Mèlies, des d'on havíem eixit, fiquem el punt i final a la ruta. Per últim, ací teniu el seu enllaç a Wikiloc. Gaudiu-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada