Vallat - Font de la Salut - Camí d'Argelita - Casa de la Senyora - Mirador del riu de Villahermosa - Argelita - Carretera de Llucena - Camí de les Quemadas - Vallat

Aquesta setmana us presentem una nova ruta senderista per la comarca de l'Alt Millars, en la qual visitem alguns indrets interessants a cavall entre termes municipals de Vallat i d'Argelita. Mai havíem caminat per terres vallatines; ara estem segurs que hi tornarem. 

Espadilla i penya Saganta des del camí de les Quemadas, al terme de Vallat

La ruta s'inicia al Llavador de Vallat, ubicat a la banda de baix de la carretera CV-194. La creuem, i just enfront trobem la font de la Salut, obrada l'any 1930. 

 Llavador de Vallat

Font de la Salut 

Allà agafem un camí que puja de manera molt pronunciada en direcció nord. En arribar a un pla, a prop d'on estaven les antigues eres del poble, la pista es bifurca. Continuem a la dreta i, de seguida, en un altre encreuament, tombem a l'esquerra. Aquesta pista, que està asfaltada, es correspon amb el camí de Vallat a Argelita. 

Camí de la font de la Salut a les eres de Vallat

 Ribàs

 Camí de Vallat a Argelita 

Anem en direcció nord-oest, dominant la vall del riu de Villahermosa, que cau a l'esquerra. Sense abandonar aquest camí, veurem lluny un mas. Cap allà ens adrecem. Es tracta de la casa de la Senyora, reconvertida en ramaderia de bous braus. Baix l'atenta mirada d'un parell de vaquetes, passem a tocar de la finca. 

Camí de Vallat a Argelita

 Vista llunyana de la casa de la Senyora

Finca de bous de la casa de la Senyora

Ara la pista es torna a bifurcar, i ací s'acaba l'asfalt. Nosaltres hem d'anar a la dreta, tanmateix decidim continuar uns metres a l'esquerra per a gaudir d'una magnífica vista del riu de Villahermosa envoltant la muntanya del Cerro, mig esllavissada, just en la ratlla dels termes de Vallat i d'Argelita, al lloc conegut com el Pozo Vidal.

El riu de Villahermosa envoltant el Cerro, entre els termes de Vallat i d'Argelita

Tornant sobre les nostres petjades fins a la bifurcació, ara mamprenem a la dreta i ja ens endinsem per terres argeletanes. La pista puja i baixa i torna a pujar en direcció als Picayos, que quedaran a la dreta i a dalt. No tardem en veure la localitat d'Argelita des de la llunyania. 

 Camí de Vallat a Argelita 

 Vista d'Argelita

Piló de la Dolorosa, vora el camí de Vallat a Argelita

Ara, per baix de la Crebada, fem cap a la Huerta del otro lado, nom molt descriptiu de la seua situació respecte del poble, a l'altra banda del riu de Villahermosa. Arribem a un encreuament on continuem recte, en direcció nord, deixant el poble a mà esquerra. Anem a buscar la carretera CV-193 (Llucena-Argelita). 

 Torres d'Argelita des de la Huerta del otro lado

Carretera de Llucena a Argelita (CV-193)

Ens incorporem a aquesta via en el punt quilomètric 22. Des d'ella gaudim d'unes vistes encisadores, colpidores, d'Argelita, penya Saganta, les penyes de Pons, la boca de la cova de Pons o el Puestico Malo. Observem els capricis de la natura i com les enormes roques que un dia es van solsir, tot tallant la muntanya, van quedar falcades desafiant les lleis físiques. 

 Vista del mas de la Muela i de les ruïnes del castell del Buey Negro

 Vista d'Argelita

El Turio i, per sota, el Cerro, des de la carretera de Llucena

Després d'aproximadament tres quilòmetres de caminar per la carretera en direcció sud-est, en arribar a la Cruceta ens orientem cap al nord-est i, sorpresa, ens creuem amb un parell de cabirols. Tanmateix, no tardem massa en girar de nou en direcció est i, ara sí, arribem a un encreuament. Som a la partida del mas Blanco. 

Paisatge altmillarenc des de la partida del mas Blanco

Continuem recte per una pista, cap a l'est, i comencem a perdre altura. El paisatge que guaitem des d'ací és magnífic: des del Cuco fins a la Hoya Larga, passant pel Prado. Uns metres més endavant arribem a una altra bifurcació. Ara anem cap a la dreta, en direcció sud cap al corral Blanco i deixant a l'esquerra i baix el barranc de Ramírez. 

Pista que agafem des de la carretera de Llucena, cap a l'est

Paisatge

Apleguem uns minuts més tard a un encreuament on hem d'agafar el camí de les Quemadas, a la dreta, per a començar a perdre altura. Travessem la partida de la Viña Alta on, per cert, de vinyes ja no hi ha, i la de la Clotada. 

 Camí de les Quemadas

Vista de la casa de la Senyora i de la ramaderia de ramat brau des del camí de les Quemadas

Vista llunyana de Vallat

Finalment fem cap a l'encreuament de l'inici de la ruta on havíem agafat el camí d'Argelita. Ara anem en direcció contrària per a entrar al poble, passejar pels seus costeruts carrers i acabar la ruta junt a la carretera CV-194.

 Església de Vallat

Carrer de Vallat

Ací teniu l'enllaç de la ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12658756. Gaudiu-la!

Comentaris

Publica un comentari