Coll de Nargó - Coll Piquer - Montanissell - Fenollet - Font Bordonera - Organyà - Fígols - Coll de Nargó
Aquesta setmana ens estrenem a la comarca de l'Alt Urgell i ho fem amb una excursió de vora 31 quilòmetres entre els pobles de Coll de Nargó, Montanissell, Fenollet, Organyà i Fígols, en la qual assolirem la màxima altura al cim de Lo Tossal, amb 1.141 msnm. Circular i sense massa dificultats, passa pel coll Piquer, per Comalavall i per la font Bordonera, entre d'altres llocs, a més de creuar el riu Segre en un parell d'ocasions.
Coll de Nargó vist des dels afores del poble
L'excursió comença a l'encreuament del carrer Nou amb l'avinguda de sant Climent de Coll de Nargó. Des d'allà eixim en direcció sud-oest i, en cosa de dos minuts, fem cap a l'església de sant Climent, un temple romànic documentat des del segle X. Malgrat açò, l'església actual és posterior, del segle XI o XII.
Avinguda de sant Climent
Part posterior de l'església de sant Climent
Part frontal del temple
En havent-lo vist, trenquem cap al nord pel carrer de les Escoles, que es correspon amb l'arranc del camí de Coll de Nargó a Montanissell. Al final del carrer, tirem cap a la dreta i envoltem el poble per la part superior. En acabant, el camí gira cap a l'esquerra. Uns metres més endavant, a la banda del poble, veiem el que queda de la masia del Bosquet.
Carrer de les Escoles
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Masia del Bosquet
El camí de Coll de Nargó a Montanissell continua pujant en direcció nord-oest. Al cap de vint minuts de ruta, se'ns presenten al davant els gegants de coll Piquer, unes magnífiques gúbies situades a aquesta collada i que culminen amb un enorme roc als peus del qual hi ha un cobert que bé va poder ser la masia de coll Piquer que cita Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae.
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Els gegants de coll Piquer
Una altra perspectiva d'aquestes gúbies
Els gegants de coll Piquer
Travessem el coll Piquer amb el camí de Coll de Nargó a Montanissell i continuem amb l'ascensió per la divisòria de l'obac del Belo i el solà de l'Ànima. La primera, coberta de bosc. La segona, una imponent paret rocosa.
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Per l'obac del Belo
Vista de la vall del barranc del Vilarenc
Pel solà de l'Ànima
Fent un ziga-zaga, passem pel grau del Miquelet i ens arrapem a la banda del solà de l'Ànima, que és coronat pel cim del Montdellit (1.157 msnm) i, un poc més enllà, pel de la muntanya de Nargó (1.213 msnm). Mentrestant, a mà esquerra, el paisatge s'obre i gaudim d'unes vistes privilegiades de la vall solcada pel riu de Sallent i de les capricioses formes dibuixades per les muntanyes de la contornada.
Tanmateix, aquesta visió ens dura poc, perquè el camí ens aboca a creuar el barranc de les Grases per una zona d'ombria. Poc abans d'ací, l'actual pista se separa del traçat antic del camí de Coll de Nargó a Montanissell, que retrobarem més endavant.
El Pui
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Tanmateix, aquesta visió ens dura poc, perquè el camí ens aboca a creuar el barranc de les Grases per una zona d'ombria. Poc abans d'ací, l'actual pista se separa del traçat antic del camí de Coll de Nargó a Montanissell, que retrobarem més endavant.
Pista de Montanissell
Paisatge des del punt on la
pista creua el barranc de les Grases
Pel pas solcat per la capçalera del barranc de les Grases, ascendim fins a arribar a un pla entre el massís del Montdellit i la muntanya de Nargó, i Comalavall, cap a la qual ens adrecem.
Pista de Montanissell
Pas abrupte del barranc de les Grases entre grans
altures cap a la vall que travessa el riu de Sallent
Pista de Montanissell
Davant de nosaltres, el massís del puig d'Espies
Amb la pista, girem cap a l'esquerra i comencem a caminar cap a l'oest. A septentrió de nosaltres, fruïm d'una magnífica panoràmica de la carena entre Montanissell i Organyà, amb el seu característic puig d'Espies i que culmina en la muntanya de santa Fe, ja a sobre del poble on aparegueren unes homilies medievals l'any 1904 que resultaren ser un dels escrits més antics conservats en català. En acabant en parlarem d'elles. També veiem el poblet de Fenollet.
Pista de Montanissell
Paisatge des de Comalavall
Mentre travessem Comalavall, el camí de Coll de Nargó a Montanissell retroba la moderna pista. Davant de nosaltres, se'ns presenta el Tossal, muntanya en la qual estigué ubicat el primitiu Montanissell. Envoltem el cim, girem cap al nord i, en cosa de cinc minuts, fem cap a l'entrada del poble.
Comalavall
Una altra perspectiva d'aquest indret
Camí de Coll de Nargó a Montanissell
Lo Tossal, punt més elevat de l'excursió
Últims metres del camí de Coll de Nargó a Montanissell
Enfront ens apareix l'església de la Mare de Déu de la Salut
No obstant, abans de visitar-lo, trenquem a mà dreta, tot travessant un grup de cases, alguns en bon estat i altres en ruïnes, en direcció al Tossal, indret on estigué ubicat el primitiu poble de Montanissell. Allà mateix, hi queda l'església de la Mare de Déu de la Salut.
En deixar enrere cal Castell, comencem la pujada que ens duu a coronar aquesta muntanya i ens deixa a les portes del temple del poble, construït al segle XVIII sobre les restes d'un edifici anterior, vora la desapareguda fortalesa de la localitat, que ja fou documentada al segle X.
Es tracta d'una església de planta rectangular, sense absis a la capçalera i amb dues capelles laterals, coronada per una espadanya sobre la porta. La porta d'accés, emmarcada per un arc de mig punt, està a la banda esquerra del conjunt.
L'altar major és senzill. La imatge de la titular, la Mare de Déu de la Salut, està encastada a l'interior d'una fornícula oberta a la paret. A banda i banda, dos pedestals sostenen les imatges de sant Josep amb l'infant Jesús i de sant Antoni Abat. La volta sobre aquest altar està decorada amb frescos malmesos per la humitat.
Desviament a l'esquerra. En primer
terme, cal Guàrdia. Més enllà, casa Simon.
Restes de cal Cruel
De camí cap a l'església de la Mare de Déu de
la Salut, passant per cal Sastre.
Cal Castell i, al fons, el temple
En deixar enrere cal Castell, comencem la pujada que ens duu a coronar aquesta muntanya i ens deixa a les portes del temple del poble, construït al segle XVIII sobre les restes d'un edifici anterior, vora la desapareguda fortalesa de la localitat, que ja fou documentada al segle X.
Església de la Mare de Déu de la Salut
Es tracta d'una església de planta rectangular, sense absis a la capçalera i amb dues capelles laterals, coronada per una espadanya sobre la porta. La porta d'accés, emmarcada per un arc de mig punt, està a la banda esquerra del conjunt.
Porta del temple i espadanya
Detall de la porta
Vista posterior del temple. Al
fons, l'actual poble de Montanissell.
Interior de l'església de la Mare de Déu de la Salut
Des d'ací tenim una vista privilegiada de Montanissell. També observem l'església de sant Joan, romànica, a tocar del cementeri del poble i que dóna nom al serrat que li queda a la vora. El temple del fossar, segurament, va fer el paper de parroquial del poble fins a la construcció de l'actual oratori de la Mare de Déu de la Salut, que el substituí en aquesta funció.
Vista des de l'església de la Mare de Déu de la Salut
El temple, en relació amb els llocs del seu entorn
En havent fet l'esmorzar a les portes de l'església de la Salut, guanyem els darrers metres que ens separen de Lo Tossal, punt més elevat del nostre camí, coronat per un gran nombre de ruïnes.
En acabant, reprenem la marxa i ens endinsem pels pocs carrers de Montanissell. Aquesta localitat apareix documentada per primera vegada l'any 988, en un document de permuta entre el bisbe d'Urgell, en Sal·la, i el comte Borrell II. També se l'esmenta a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, un document que es pensava del segle IX i que ara sembla ser una falsificació del segle XI. A diferència d'altres indrets de la contrada, el topònim de Montanissell és plenament llatí. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) deriva de montanea, "muntanya", amb el sufix diminitiu -icellu.
Després, agafem la llarga carretera d'Organyà, que es correspon, més o menys, amb el camí de Montanissell a Organyà.
Ruïnes al cim de Lo Tossal
Font i abeurador
Carrer a Montanissell
Una altra de les vies urbanes de Montanissell
Després, agafem la llarga carretera d'Organyà, que es correspon, més o menys, amb el camí de Montanissell a Organyà.
En direcció a Organyà, per la carretera, que es
correspon més o menys amb l'antic camí entre
Montanissell i aquest poble de la ribera del Segre
Des d'ara ens esperem onze quilòmetres per una carretera solitària, on els cotxes són els grans absents. A l'hora d'haver eixit de Montanissell, fem cap al xicotet nucli de Fenollet. D'ell hi destaca l'església de sant Miquel, de planta rectangular. Documentat el 1378 com a possessió del vescomtat de Castellbò, en l'actualitat ha estat convertit en un allotjament rural.
Fenollet, al peu dels gegants
Carretera d'Organyà
Paisatge des de la carretera
Fenollet
Una altra perspectiva d'aquest poblet,
amb l'església de sant Miquel en primer terme
Continuem la baixada, pràcticament sempre amb molt bones vistes a mà dreta dels boscos de l'obaga de Fenollet i de la vall solcada pel barranc de la Muntanya. Una bona estona després d'abandonar Fenollet i en havent perdut ja una altura considerable, ens desviem a mà dreta per a visitar la font Bordonera, al límit dels termes de Coll de Nargó i d'Organyà.
Paisatge des de la carretera
Una altra panoràmica
És migdia i el Sol escalfa. Per això, l'ombra de la font Bordonera, dou on naix el riu Fontanet, afluent del Segre, és d'agrair. Tanmateix, aviat hem de deixar la frondosa vegetació que hi naix al seu voltant per a reincorporar-nos a la carretera d'Organyà, que ara travessa les solanes del Cap de Terme. Mentrestant, a la dreta, ens observa la muntanya de santa Fe, amb l'ermita que la corona, documentada des del 1075 i ampliada cap al 1880.
Font Bordonera
Aigües d'aquesta dou
Zona de pícnic
Vegetació abundant junt a la font
Carretera d'Organyà
Muntanya de santa Fe
Amb la carretera, tirem cap al nord i passem a uns metres del nucli de Caselles, que queda a mà dreta. En aquesta caseria passà la seua darrera nit, l'any 1839, l'anomenat comte d'Espanya, Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominge, que havia estat capità general de Catalunya en els últims anys de Ferran el Desitjat i que s'havia posicionat a favor de la causa carlina en 1833, i que fou assassinat per un escamot armat que el portava des de Berga cap a Andorra.
Poc més endavant, enfront, veiem el poble de Pujal. En acabant, girem a l'est, quan s'incorpora des de la dreta el camí de Pujal a Organyà. Al remat, i ja a tocar del poble, tirem cap a la dreta amb el camí de Cabó a Organyà.
Caselles, a la dreta, i Organyà, al fons.
Poc més endavant, enfront, veiem el poble de Pujal. En acabant, girem a l'est, quan s'incorpora des de la dreta el camí de Pujal a Organyà. Al remat, i ja a tocar del poble, tirem cap a la dreta amb el camí de Cabó a Organyà.
Panoràmica del poble del Pujal, amb la
llosa d'Organyà i el Cogulló de fons
El camí de Cabó a Organyà a pocs
metres de fer-hi cap a aquesta segona localitat
Travessem Organyà tot visitant la seua església, dedicada a santa Maria. L'edifici, bastit al segle XI i reformat pràcticament de manera continuada entre els segles XIII i XVIII, substitueix a un temple anterior documentat a les acaballes del segle X. A la seua sagristia, l'historiador barceloní Joaquim Miret i Sans va trobar el setembre de 1904 un pergamí escrit a cavall entre les centúries XII i XIII, i que ha resultat ser un dels documents literaris més antics escrits en català. Les conegudes amb el nom d'Homilies d'Organyà són sis sermons que comenten passatges bíblics i que podrien ser una adaptació a la nostra llengua d'algun sermonari provençal. En aquest sentit, el sermó del Dimecres de Cendra d'Organyà coincideix amb el que apareix a les anomenades Homilies de Tortosa, de la mateixa època, però escrites en occità.
D'exemple dels sermons d'Organyà, l'inici del del primer diumenge de la Quaresma, dedicat a les temptacions de Jesucrist al desert tal com el transcrigué el mateix Miret i Sans: "S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable", i que per a nosaltres seria, si fa o no fa "S. oir i entendre devem el sant evangeli perquè això vol dir i mostrar que Nostre Senyor grans penes i grans treballs i grans dolors sofrí per nosaltres, per això que ell ens vulgué salvar i traure del poder del diable".
Des d'allà anem a buscar el riu Segre, per tal de creuar-lo amb el camí que mena cap a Fígols.
D'exemple dels sermons d'Organyà, l'inici del del primer diumenge de la Quaresma, dedicat a les temptacions de Jesucrist al desert tal com el transcrigué el mateix Miret i Sans: "S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable", i que per a nosaltres seria, si fa o no fa "S. oir i entendre devem el sant evangeli perquè això vol dir i mostrar que Nostre Senyor grans penes i grans treballs i grans dolors sofrí per nosaltres, per això que ell ens vulgué salvar i traure del poder del diable".
Façana de l'església de santa Maria
Portada del temple
Interior de l'església d'Organyà
Carrer a Organyà
El riu Segre des del pont de Fígols, frontera natural
entre el terme d'aquesta localitat i el d'Organyà
Ara toca una pujada breu per la part baixa de Lo Saviner. Tanmateix, exigent amb la solana que cau passades les dos del migdia. En cosa d'un quart d'hora, fem cap a Fígols.
Passegem pel poble i fem una parada a l'església de sant Víctor, als afores. És un temple romànic, però molt modificat al llarg del temps. De fet, la portalada de mig punt que dóna entrada a l'edifici té gravada la data de 1703. A més a més, l'any 1836 fou incendiada pels carlins, amb un grup de soldats liberals al seu interior, que van morir. Novament, l'any 2004, va sofrir un incendi poc important que va malmetre la porta.
Camí d'Organyà a Fígols
Panoràmica d'Organyà amb Santa Fe al fons
El poble de Fígols
Passegem pel poble i fem una parada a l'església de sant Víctor, als afores. És un temple romànic, però molt modificat al llarg del temps. De fet, la portalada de mig punt que dóna entrada a l'edifici té gravada la data de 1703. A més a més, l'any 1836 fou incendiada pels carlins, amb un grup de soldats liberals al seu interior, que van morir. Novament, l'any 2004, va sofrir un incendi poc important que va malmetre la porta.
Carrer a Fígols
Església de sant Víctor
Vista posterior del temple
Lateral de l'església, amb la porta d'entrada
Detall de l'absis
En havent renovat les forces, agafem allà mateix el camí de Fígols a Coll de Nargó, que passa per les partides situades vora riu. Amb ell, travessem el torrent de Fígols i ens trobem amb la moderna carretera que ens duu, arrapats als imponents contraforts del tossal de Balinyó, a creuar el Segre pel pont d'Espia, indret en el qual fou assassinat el comte d'Espanya, que abans havíem referit.
Camí de Fígols a Coll de Nargó
El camí de Fígols a Coll de Nargó en baixar
des de Lo Serrat cap a les Tosques
El torrent de Fígols, poc abans
de fer cap al riu Segre
Camí de Fígols a Coll de Nargó,
en el tram reconvertit en carretera
Vista, aigües avall, del riu Segre des del pont d'Espia
Ara arriba la part més perillosa de l'excursió, ja que hem de transitar durant dos quilòmetres per la carretera C-14, que té molt de trànsit. Així que, amb tota la cura possible i per l'esquerra d'aquesta via, empegats al Segre, fem els darrers metres de ruta. A la fi, apleguem al poble de Coll de Nargó i fiquem el punt i final a l'excursió.
Carretera C-14
Vista del tossal de Balinyó
Per a acabar, ací us deixem amb l'enllaç de l'eixida a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada