Castelldans - Herbassars de Castelldans - Vall de Matxerri - Mas de Melons - Bassa de Melons - Vall de Melons - Castelldans

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de les Garrigues. Amb inici i final a la localitat de Castelldans, en ella visitem el mas de Melons, epicentre de l'espai natural protegit "Secans de Mas de Melons-Alfés", que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que ha estat designat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Paisatge de secà, que predomina durant tota l'excursió,

tot just després de passar per la cabana d'en Baluard

La ruta comença al passeig de Francesc Moragas de Castelldans. Agafem l'avinguda de les Garrigues, que es correspon amb la carretera C-233, o de Mollerussa a Flix, en direcció sud-oest. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), el nom del poble vol dir "castell d'ases" en base a la documentació medieval, on apareix consignat amb els topònims de castro assinos (1057) i castro asinorum (1183). Tanmateix, Pere Balenyà, a Els noms de lloc de Catalunya (1989), apunta la possibilitat que el topònim de la localitat siga un híbrid entre la forma llatina vulgar *castellu i l'àrab al-ahsàn, que vol dir "de les fortaleses". Per tant, en base a aquesta segona teoria, Castelldans significaria "castell de les fortaleses".

Carretera de Mollerussa a Flix, comarcal 233

A l'eixida del poble, girem cap a la dreta per un carrer que ens fa guanyar un poc d'altura. De seguida, tirem cap a l'esquerra per un camí sense asfaltar, que és el camí vell de Castelldans al Cogul.

Desviament cap a la dreta

Camí vell de Castelldans al Cogul

Avancem cap al sud-oest per la falda de la serra de Cantaperdius, en paral·lel a la carreterea. En cosa de cinc minuts, arribem a la granja del Pelat. La deixem a la dreta i comencem a baixar amb el camí vell de Castelldans al Cogul.

Granja del Pelat

El camí vell de Castelldans al Cogul, que avança

en paral·lel a la carretera de Mollerussa a Flix

Al remat fem cap a un encreuament. En aquest punt hem de tirar cap a la dreta, pel camí de Castelldans al mas de Melons i a Aspa. Tanmateix, de seguida el deixem. Tornem a tirar cap a la dreta, però aquesta vegada pel camí de Matxerri. Tot i el secà que hi domina a la contrada, l'etimologia d'aquesta partida, la de la vall de Matxerri, ens revela que, antigament, ací s'arreplegava l'aigua per a cultivar conreus de regadiu. I és que, segons assenyala Jesús Brufal, al seu El món rural i urbà en la Lleida islàmica (2008), el topònim deriva de l'àrab majarr, "fer córrer l'aigua".

Camí de Castelldans al mas de Melons i a Aspa

Camí de Matxerri

Ara anem cap al nord-oest per la vall de Matxerri. A la dreta portem la serra de Cantaperdius. A mà dreta no tardem en veure la zona humida dels herbassars de Castelldans, parcialment destruïda l'any 2006. Aquest indret genera un fort contrast amb la resta del paisatge que ens envolta, purament de secà. Ací, en canvi, hi regnen el canyís, les bogues, els pollancres i els tamarius.

Herbassars de Castelldans

Una altra perspectiva d'aquesta zona humida

En deixar enrere els herbassars de Castelldans, el paisatge que se'ns revela torna a ser completament de secà. Camps extensos, llomes i muntanyoles apareixen davant de nosaltres mentre ens endinsem més i més en la vall de Matxerri.

Camí de Matxerri

Al cap d'uns deu minuts, a mà esquerra, arranca un camí que puja cap a la serra del tancat Vell. És per ací per on hem de continuar la ruta. Ara caminem cap al sud-oest. De seguida passem per la cabana d'en Baluard.

Camí cap a la serra del tancat Vell

Cabana d'en Baluard

Després travessem una curta planura per tal de remuntar, finalment, els metres que ens queden fins a guanyar la serreta del tancat Vell.

Pujada cap a la serra del tancat Vell

En fer-hi cap, girem cap a la dreta tot incorporant-nos una altra vegada al camí de Castelldans a Aspa. Fins on ens arriba la vista, tot són camps i més camps. Sense desviar-nos en cap moment d'aquesta via principal, tirem cap al sud-oest envoltant el tossal del tancat Vell, que queda a la dreta.

Camí de Castelldans al mas de Melons i Aspa

Paisatge que veiem cap al nord-oest

Finalment, quan veiem ja lluny el mas de Melons, comencem a perdre altura.

Des del camí de Castelldans a Aspa, albirem

encara lluny el mas de Melons, cap a on anem

Travessem el camí del tancat Vell, o pista de Castelldans a Aspa, i uns cent metres més enllà fem cap al mas de Melons. El significat del topònim d'aquesta caseria, a tocar de la qual hi han aparegut restes d'època romana, dista prou d'allò que podem pensar a primera vista. I és que no té res a veure amb la coneguda fruita que, abans a l'estiu i ara pràcticament tot l'any, tenim la sort de poder-nos emportar a la boca. El nom del mas que ens ocupa deriva del llatí hispànic *melone, al seu torn del clàssic meles, que vol dir "teixó", segons afirma Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae. Per la qual cosa, el topònim assenyala la presència d'aquest mamífer en la contrada.

Entrada cap al mas de Melons

A punt de fer cap ja al mas de Melons, que queda al fons

Aquesta masia, centre d'interpretació de la zona protegida "Secans de Mas de Melons - Alfés", la forma un gran casalot situat al cim d'una lloma que domina totes les terres del voltant. Al costat de l'edifici, hi ha estat col·locada una estàtua en record dels dos agents rurals assassinats l'any 2017 per un caçador a prop d'ací, però ja dins del terme d'Aspa, a la veïna comarca del Segrià. Un jurat popular considerà el gener de 2019 a l'Ismael Rodríguez culpable d'assassinat amb traïdoria i li aplicà la circumstància atenuant de la confessió. Així doncs, l'Audiència de Lleida el va condemnar a 45 anys de presó, dels quals en passarà entre reixes un màxim de 40.

Mas de Melons

Edifici principal del mas de Melons

Estàtua en record dels agents rurals assassinats el 2017

En havent visitat el mas de Melons, ens adrecem cap al sud-est pel camí dels Gramenals. Aquesta via ens fa perdre altura i ens endinsa en la solitària vall de Melons. De seguida passem per la bassa de Melons, una xicoteta zona humida de 0,42 Ha de superfície on creixen, entre d'altres, canyes i romaní, abeuren els animals salvatges i hi habiten poblacions d'amfibis.

Camí dels Gramenals

Bassa de Melons

Després d'aquesta curta treva, el secà torna a fer-se amb el control del paisatge. Ni una ombra ens amaga del Sol de justícia que cau vora el migdia.

Camí dels Gramenals

En arribar a un revolt cap a la dreta, el camí es bifurca. El dels Gramenals continua cap a l'esquerra. Nosaltres, però, hem de seguir cap a la dreta pel que ara és anomenat camí de la vall de Melons. Finalment, passem per la cabana del Marino i eixim a la carretera C-233.

Cabana del Marino

Camí de la vall de Melons

Carretera comarcal 233, o de Flix a Mollerussa

Ens incorporem a aquesta via i la seguim durant poc més de dos quilòmetres fins a fer cap de nou a Castelldans, on posem el punt i final a l'excursió.

Paisatge des de la carretera

Últim punt quilòmetric per on passem abans

de tornar a la població de Castelldans

Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu tant com nosaltres.