El vocabulari de la natura: TUTA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. En ella la protagonista és la paraula 'tuta', definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans com a "cova que s’utilitza com a refugi". El Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) afina més amb la seua caracterització: "cova natural o artificial de poca grandària utilitzada com a refugi".

La cova del Frontón, al terme d'Espadilla, a la 
comarca de l'Alt Millars. Es tracta d'una cavitat de reduïdes 
dimensions que s'usà com a refugi. Per tant, és un exemple de 'tuta'.

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) circumscriu el coneixement d'aquest mot a les comarques de la Garrotxa, el Berguedà, el Lluçanès, el Solsonès i la Plana de Vic. Efectivament, l'ús de 'tuta' a la toponímia confirma, i també amplia, aquesta distribució geogràfica. Així doncs, a Catalunya la trobem a la serra de la Tuta, al terme de Llobera, al Solsonès; la cova de la Tuta, al terme de Castellar de n'Hug, al Berguedà; al coll de la Tuta, al terme de la Vall de Bianya, a la Garrotxa; o a la font de la Tuta, al terme de Lluçà, al Lluçanès. Però també hi és a la cova de la Tuta, al terme del Pont de Bar, a l'Alt Urgell; a la Tuta, a prop de les Bordes d'Isil, al Pallars Sobirà; o a la quintana de la Tuta, al terme de Castellcir, al Moianès. 

Cova de la Tuta, al terme de Castella de n'Hug, al Berguedà

En contraposició a aquesta relativa abundància al registres toponímics catalans, 'tuta' és un terme que no apareix a la toponímia valenciana, on aquesta paraula és completament desconeguda. 

La tuta del pla del Llop, cavitat artificial al terme de Navàs, al Bages

Pel que fa a la seua etimologia, deriva d'algun mot pre-romà, i tal vegada preindoeuropeu, semblant a *tutta, amb el significat de 'caverna' (DCVB; Llorente, 1956: 139). El mateix Llorente (1956: 139) retroba aquesta arrel a altres idiomes europeus com l'occità, en el seu dialecte bearnès, en la paraula "tute", que vol dir "cau"; el ladí, llengua retoromànica parlada al nord d'Itàlia, en "tuta", que significa "cova"; o fins i tot el castellà on, a pesar de no aparèixer al Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (DRAE), ha quedat al topònim d'una devesa, anomenada de Tuta, que se situa a uns quaranta quilòmetres de Salamanca, dins del partit judicial de Ledesma, en la qual hi ha nombrosos caus. 

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

LLORENTE, Antonio (1956-1957). Las <<Palabras pirenaicas de origen prerromano>> de J. Hubschmid y su importancia para la lingüística peninsular. Archivo de Filología Aragonesa, volum VIII-IX.

REIAL ACADÈMIA ESPANYOLA DE LA LLENGUA. Diccionario DRAE. http://dle.rae.es/.

Comentaris