Monestir de Poblet - Pedrera de l'Escolta - Bosc de Poblet - La Trona - Pou de gel de la Pena - Senda del Mata-rucs - Monestir de Poblet

Aquesta setmana us presentem la nostra primera excursió per la comarca de la Conca de Barberà. Es tracta d'un recorregut circular de poc menys de huit quilòmetres amb inici i final al monestir de Poblet. Des d'allà, pel bosc de Poblet, pugem fins a la Trona i el pou de gel de la Pena. En acabant, tornem cap a aquest important centre religiós per la senda del Mata-rucs.

Vista llunyana del monestir de Poblet des de la senda del Mata-rucs

L'excursió comença al Reial Monestir de santa Maria de Poblet, un dels més importants de tota Catalunya i on descansen les despulles mortals d'alguns dels reis de la Corona d'Aragó. Establert al peu de les muntanyes de Prades, hui dia és el monestir habitat més gran de tota Europa. Va ser erigit l'any 1150, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a l'abadia occitana de Fontfreda unes terres situades a la Conca de Barberà per tal que crearen una nova comunitat sota la regla del Císter en una contrada acabada de conquerir als musulmans. Poblet va créixer més i més fins a arribar a ser el segon senyoriu més important de Catalunya, només per darrere del del duc de Cardona. Després de donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, va passar una etapa delicada que culminà amb el saqueig del 1809, en el context de la Guerra del Francès. Els monjos hi van tornar el 1813 i foren expulsats definitivament el 1835, amb la desamortització eclesiàstica de Mendizábal.

En acabant, Poblet patí una centúria d'espoli, i les restes dels monarques catalano-aragonesos foren tretes de les tombes i escampades per l'església. Desaparegueren molts béns i la biblioteca es va dispersar. Alfons XIII, VII en la numeració dels reis de la Corona d'Aragó, visità el monestir en 1921 i en lamentà l'estat d'abandonament. En 1930 començà la recuperació de Poblet, que culminà el 4 de juny de 1952 amb la tornada dels cossos de Jaume I i d'altres sobirans, en un acte que fou presidit pel dictador Francisco Franco.

Façana de l'església del monestir de Poblet

Claustre

Sala capitular del monestir de Poblet

El cimbori del temple vist des del claustre

Una altra vista del cimbori, que marca el punt de l'església on estan ubicades les tombes reials

Al panteó reial de l'església de Poblet, fet per Frederic Marès en la dècada del 1940 per tal de substituir l'antic, desaparegut després de la desamortització del segle XIX, hi reposen nombrosos reis de la Corona d'Aragó, amb dones, fills i altres parents. Així hi són part de les restes mortals del rei Alfons el Cast (1157-1196), i els cossos dels reis Jaume I el Conqueridor (1208-1276), Pere el Cerimoniós (1319-1387), Joan el Caçador (1350-1396), Martí l'Humà (1356-1410), Ferran d'Antequera (1380-1416), Alfons el Magnànim (1396-1458) i Joan el Gran (1398-1476). Al temple també hi són els cadàvers, entre d'altres, de Carles de Viana, fill de Joan el Gran, (1421-1461); de Maria de Luna, primera esposa de Martí l'Humà, (1357-1406); o de Joana d'Aragó, filla de Pere el Cerimoniós, (1344-1384), i de molts membres del llinatge dels Aragó-Cardona. Un dels darrers cossos sebollits a Poblet fou el de l'arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Carles VIII, que va morir l'any 1953.

Altar major de l'església de Poblet

Tombes reials del costat de l'Epístola, amb els sepulcres d'Alfons el Cast, Joan el Caçador, Mata d'Armanyac, Violant de Bar, Joan el Gran i Joana Enríquez

La tomba de Jaume I a Poblet i part de l'altar major

Tomba d'Alfons el Magnànim

Vista general de l'església de Poblet

Les tombes reials de Poblet vistes per l'arqueòleg i polític francés Alexandre de Laborde el 1806

El panteó reial destruït, en una imatge anterior a la restauració però de data i autor desconegudes

L'altar major de l'església amb les tombes reials destruïdes entre 1899 i 1916

Font: Centre Excursionista de Catalunya

Deixem enrere el monestir de Poble i ens incorporem a la carretera TV-7007, cap al sud-est, en direcció al nucli de les Masies. No tardem massa en arribar a la font de l'abat Siscar, que para a la dreta de la carretera. Aquesta font deu el seu nom a Ramon de Siscar, un eclesiàstic originari de la Ribagorça que fou abat de Poblet entre els anys 1237 i 1238. Abandonà el monestir per a ocupar el càrrec de bisbe de Lleida. Va assistir al primer concili de Lió el 1245 i va morir en aquesta ciutat francesa dos anys més tard.

Carretera TV-7007

Vinyes a la partida del tossal de la Creu

Mirada enrere cap al monestir de Poblet

Font de l'abat Siscar, al peu de la carretera

Passada la font de l'abat Siscar, encara continuem un poc més per la carretera. Just abans d'entrar a les Masies, que formen ja part del municipi de l'Espluga de Francolí, tirem cap a la dreta pel camí de la Pedrera, que puja. Es correspon amb una pista àmplia i còmoda que, a poc a poc, s'eleva per damunt del barranc de la Pena.

Carretera TV-7007

Camí de la Pedrera

El camí de la Pedrera abandona la pista, i nosaltres amb ell, en el primer revolt tancat cap a la dreta que fa. Aleshores comencem a avançar cap al sud per una sendera que baixa lleugerament cap al barranc de la Pena.

El camí de la Pedrera en separar-se de la pista

Vista d'una construcció auxiliar de la masia d'en Noguers a l'altra banda del barranc de la Pena

El camí de la Pedrera al mateix nivell que el barranc de la Pena

Al cap d'uns deu minuts, quan estem al mateix nivell que el barranc de la Pena, el camí de la Pedrera s'eleva de sobte cap a la dreta per un pedregar. En superar-lo, eixim a la pedrera de l'Escolta, abandonada.

Desviament cap a la dreta

Pedrera de l'Escolta

El camí de la Pedrera per dins de la pedrera de l'Escolta

Pedrera de l'Escolta

Creuem el barranc de la Pena i passem pel costat d'una caseta que formava part d'aquesta explotació.

El camí de la Pedrera, junt al barranc de la Pena

Caseta a la pedrera de l'Escolta

En deixar-la enrere, l'entorn es transforma de manera radical. Entrem al bosc de Poblet. A partir d'ara, la vegetació frondosa i l'ombra regnen durant una bona estona. L'entorn encisa i és d'agrair que ens protegisca del Sol en un matí calorós de juliol. Tot i això, la pujada és exigent i no dóna gairebé cap treva. Al remat, travessem el barranc de la Pena i ens reorientem cap a l'oest. És aleshores quan el camí de la Pedrera fa cap a una pista forestal.

Camí de la Pedrera

Un altre tram d'aquesta via, en havent trobat una pista

L'agafem cap a l'esquerra. Uns metres més enllà, però, la pista mor en un indret que ha estat anomenat com la plaça de la Llibertat. Des d'aquest punt, situat en el ramblar del barranc de la Pena i el torrent dels Boixets, el camí de la Pedrera continua reconvertit a senda cap al sud. Poc més enllà, travessem el torrent dels Boixets. A partir d'ací, comença de nou un ziga-zaga ascendent pel bosc de Poblet.

Plaça de la Llibertat

Camí de la Pedrera

Un raig de llum al final de la boscúria

Un efímer clar sobre el barranc de la Pena, enclotat al fons de la vall, ens permet contemplar les pedreres del Mata-rucs i la fondalada que s'obre entre les muntanyes fins a les planes de Poblet.

Pedreres a la partida del Mata-rucs

Panoràmica del paisatge recorregut, que travessa el barranc de la Pena

En acabant, de nou, el bosc torna a engolir-nos i ens acomiadem de les panoràmiques. És aleshores quan travessem el barranc de la Pena per la seua capçalera. Abans de fer-ho, però, a mà dreta, hi queda una antiga carbonera.

Camí de la Pedrera

Carbonera

Tauler informatiu al costat de la carbonera

Després de travessar el corrent d'aigua, el camí es reorienta cap al nord-oest. El bosc desapareix quan ens apropem a les pedreres del Mata-rucs. En arribar-hi, el camí de la Pedrera tomba cap al sud-est i la vegetació ens amaga de nou.

Dos imatges més del camí de la Pedrera en aquest tram de l'itinerari

Al cap d'un quart d'hora, eixim a una pista forestal, a l'alçada del mirador de la Trona. Des d'aquest punt, albirem unes bones vistes del paisatge recorregut fins ara cap a la banda de Poblet.

La Trona

Paisatge des de la Trona

En acabant, agafem la pista en direcció ascendent durant uns metres. Si ens fixem bé, a mà esquerra, ens apareix el pou de gel de la Pena. Va ser construït pel monestir de Poblet, i passà a mans de l'Estat espanyol després de la desamortització eclesiàstica. En acabant, l'any 1871, fou transferit a les autoritats de Tarragona. Més tard, a primeries del segle XX, fou habilitat com a habitatge i assecador. En l'actualitat està mig en ruïnes i la coberta ja ha desaparegut.

Pista 

Pou de gel de la Pena

Aquest mateix lloc en una imatge de principis del segle XX, de l'època en la qual el pou era utilitzat com a habitatge i assecador

Interior del pou de gel en l'actualitat

Vista del pou de gel de la Pena des de la part superior

A la banda de dalt del pou, junt a la pista forestal, veiem una basseta. Allà mateix naix la senda del Mata-rucs, que és per on hem de continuar amb la ruta.

Bassa

Senda del Mata-rucs

Primer, anem cap a l'est per baix de la caseta forestal de la Pena. De seguida, però, trenquem cap al nord per un terreny on hi predomina el bosc. Tanmateix, l'abundància de clars ens permeten gaudir, de tant en tant, de precioses panoràmiques d'aquesta contrada de la Conca de Barberà.

Vegetació densa a tocar de la senda

Formació rocosa junt a la senda del Mata-rucs

Vista de la pedrera de l'Escolta

Ruïnes d'una construcció de pedra seca a la vora de la senda del Mata-rucs

Al cap d'una mitja hora, la vegetació comença a desaparèixer. Açò vol dir que ja ens atansem de nou al barranc de la Pena. En efecte, el creuem i enllacem amb el camí de la Pedrera.

Senda del Mata-rucs

El camí, poc abans d'arribar al barranc de la Pena

Ara només ens queda seguir-lo en direcció inversa a la d'abans fins a fer cap al monestir de Poblet, on fiquem el punt i final a l'excursió. Per últim, ací teniu l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Esperem que us agrade!