El vocabulari de la natura: CLOTXA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual és la protagonista la paraula 'clotxa'. Aquest terme és contemplat tant al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tanmateix, només en aquest últim apareix l'accepció que a nosaltres ens ocupa: "concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja". I és que, per al DIEC, directament 'clotxa' és un mot sinònim de 'clot'. També és aquesta la idea de la definició que li atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).

Així és que, al País Valencià, una clotxa és una concavitat de reduïdes dimensions que serveix per a arreplegar l'aigua de la pluja, amb independència que siga natural o artificial. Per tant, estem davant d'un terme sinònim de 'cadolla', paraula sobre la qual en parlàrem fa ja alguns anys. Pel que fa a la seua etimologia, el DCVB assenyala que l'origen està en el llatí cochlĕa, "closca de caragol". Segurament, però, l'ètim de 'clotxa' siga el gal *klotton, "clot", des d'on ha arribat aquesta paraula al nostre idioma.

Exemple de clotxes

Per altra banda, aquest terme ha deixat una petjada significativa en la toponímia valenciana, i el trobem pràcticament a tot el País Valencià, de sud a nord, i també en les comarques meridionals de Catalunya. D'aquesta manera, els municipis de Catadau, a la Ribera Alta; Culla, a l'Alt Maestrat; Morella, als Ports; Estivella, al Camp de Morvedre; o Cullera, a la Ribera Baixa tenen la seua particular partida de la Clotxa. En plural, les Clotxes és el topònim d'una partida a Tales, a la Plana Baixa; de la Font de la Figuera, a la Costera; o de Cabanes, a la Plana Alta. També és el nom d'un barranc de Cotes, a la Ribera Alta, i d'una font de Llucena, a l'Alcalatén. Després, també hi ha moltes clotxes amb nom propi, com la de Bota, a Llíria, al Camp de Túria; la de Catxamú, a Antella, a la Ribera Alta; la del Molinar, a Costur, a l'Alcalatén; o la del tio Perxa, a Eslida, a la Plana Baixa. En aquesta mateixa comarca, dins del municipi d'Artana, tenen un sac de clotxons: el de la Bandera, el de l'Àngel, el del Campaner, el de Parrús, el de Pau o el de Xurra, entre d'altres. 

A Catalunya, en el sentit que ens ocupa, la paraula 'clotxa' dóna nom a una bassa del terme de Flix, a la Ribera d'Ebre, i també a la zona que queda entre el coll de la Selleta i la mola del Boix, al municipi de Mas de Barberans, al Montsià.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Comentaris

  1. Hola Ismael:
    La foto que has posat jo no diria que és d'una "clotxa" sinó d'un "cocó". Jo sempre he sentit clotxa per a referir-se a clots amb aigua però quan es parla d'un forat a la roca on queda aigua de pluja sempre li he sentit dir "cocó" (bé i una vegada també "corcó").
    Respecte als "clotxons" d'Artana, supose que és un augmentatiu per tant que serien clotxes naturals que s'han condicionat per a recollir aigua. En altres llocs els dirien directament "aljub".

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola! Ostres, doncs jo he escoltat dir indistintament 'clotxa' i 'cocó' referit als mateixos elements. Em sona, ara no ho recorde del cert perquè ja fa anys, que em comentaren també que les clotxes solien estar un poc tapades, igual que els aljubs, mentre que els cocons no. Ho investigaré... .

      Suprimeix

Publica un comentari