El vocabulari de la natura: ANTANA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. És ‘antana’, ‘antara’ o ‘andana’. El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no recull cap de les tres variants. En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega les dues últimes i diu d’elles que són mots que fan referència a una “llenca de terra que, quan es fa la llaurada d'un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear”. 

Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en parla, de les tres variants, i insisteix en el fet que són paraules aplicades a la “faixa de terra que queda sense llaurar, en el cap de la llaurada, on el parell gira, i que després llauren anant-hi de través”.

Llaurant una vinya a Rubió de Baix, a la comarca de la Noguera

Fotografia: Ramon Oromí - Sobre el terreny

Pel que fa a l’etimologia d’aquest terme, podria ser que la forma ‘antara’ haguera nascut com a resultat d’una interferència entre ‘antana’ i ‘antera’, que també vol dir el mateix. L’ètim seria el llatí vulgar *ambitarĭa, “lloc per on poden passar o girar, camí lateral o de circuït” (DCVB).

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat