Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

El vocabulari de la natura: GRELLA

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual anem a parlar de la paraula grella. El seu significat és "brot que surt a la soca d’un arbre o a la base d’un arbust", segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). En els mateixos termes s'expressa el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV), quan la defineix com a "rebrot d'un arbre". Grelles al tronc d'una olivera D'acord amb el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), aquesta paraula deriva de l'accepció  "brot d'un tubercle o d'un bulb" del mot grill, que prové, al seu torn, del llatí gryllu , el grill insecte per tots conegut (DCVB). L'associació del  gryllu  llatí a la grella actual l'explica el GDLC a través de la idea de vivacitat dels cants i salts d'aquest ésser viu, vivacitat que comparteixen els rebrots mentre

Argelita - Corral de las Matildas - Castell del Buey Negro - Mas de la Muela - Argelita

Imatge
Hui actualitzem el bloc amb una nova ruta de senderisme. En aquesta ocasió hem visitat el terme municipal d'Argelita, a la comarca de l'Alt Millars, per tal de pujar al seu emblemàtic castell del Buey Negro . Panoràmica del corral Blanco, la Canaleta  o la lloma de la Laguna, entre d'altres, des del cim del Buey Negro. La ruta s'inicia a l'entrada de la localitat d'Argelita des de Toga, vora la carretera CV-194. Des d'allà eixim i travessem el poble de sud a nord fins a l'era que hi ha per sobre de la Huerta Alta. En aquest punt abandonem la carretera, a mà esquerra, pel camí vell d'Argelita a Ludiente, ara transformat en pista. Està senyalitzat com SL-CV 91 .   Vista posterior del campanar de l' església de santa Anna d'Argelita Desviament a mà esquerra cap al camí vell d'Argelita a Ludiente Seguint les indicacions del SL l'abandonem després d'un revolt pronunciat i continuem a mà dreta per una senda que

Calaix d'interior: una fotografia inèdita d'Onda de l'any 1897

Imatge
Aquesta setmana publiquem un nou article de la sèrie Calaix d'interior , en el qual la protagonista és la vila d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa, i, més concretament, la seua plaça del Salvador. Vista d'Onda des de la partida de la Merlota La tradició ceràmica d'Onda ve de lluny. Per exemple, el 1385 ja hi funcionava un xicotet taller propietat de Garcia Cantavella. Tanmateix, fins al segle XVIII tota la producció ondera fou domèstica, de la mateixa manera que ho era a la resta de localitats de la zona (Feliu, 1998: 58). El punt d'inflexió, però, es produí l'any 1727, quan el comte d'Aranda, en Buenaventura Pedro de Alcántara Giménez de Urrea i Abarca de Bolea, va obrir a l'Alcora, capital de l'Alcalatén, una fàbrica de pisa. Tot i el seu bon funcionament, com apunta María Luisa González (1980: 13), dècades després, les tensions que tingueren lloc entre la direcció i els artistes van fer que foren acomiadats alguns d'ells, el

El vocabulari de la natura: GLERA

Imatge
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Hui anem a parlar-vos del terme glera, " llit de riu o de torrent sec i ple de còdols ", segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans. En els mateixos termes s'expressa el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: " tros del llit d'un riu o un torrent sec ple de cudols ". Glera al barranc del Fonillet, al terme municipal d'Eslida, a la serra d'Espadà. Glera és una paraula emprada, fonamentalment, al sud de Catalunya i a la Franja d'Aragó. Així doncs, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la situa a la Ribera d'Ebre i al Baix Aragó, concretament anomena les localitats de Massalcoreig (el Segrià), Gandesa (Terra Alta), Calaceit (el Matarranya) i Tortosa (Baix Ebre). Aquest mateix Diccionari la fa derivar del llatí glarĕa , amb el mateix signifi