El vocabulari de la natura: TUC / TUCA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual escrivim unes línies sobre les paraules 'tuc' i 'tuca'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les dues volen dir: "pic de muntanya".

Tuc de Serreta, al límit entre la Ribagorça i l'Aran

En efecte, aquest mot el trobem a la nostra llengua, sobretot, a la toponímia del Pirineu occidental de Catalunya. Així doncs, són nombrosos els cims que reben aquesta denominació. Per citar alguns exemples, podríem dir els casos de Lo Tuc, enclotat a la capçalera del barranc del Muntanyó i no massa lluny del port de la Bonaigua, al terme d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà; les Tucs, a la serra de Peranera, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; la baga del Tuc, al terme d'Ogassa, al Ripollès; o el tuc Dormidor, a la comarca del Conflent.

Ara bé, on encara és més freqüent aquest terme és a la toponímia occitana de l'Aran: el tuc de Pòdo, al terme de Naut Aran; el tuc d'Aubàs, al terme de Bossòst; el tuc de Casa, al terme de Vielha e Mijaran; o la Tuca, al terme d'Es Bòrdes; en són alguns dels molts exemples que podríem aplegar ací.


Tuc dera Salana, al terme de Naut Aran, a la vall d'Aran
Font: Wikimedia

També retrobem el mot als noms de lloc de l'Aragó oriental, en terres de frontera entre les llengües catalana i aragonesa. D'aquesta manera hi ha el Tucón de la Canal, la tuca de Cambra o el Tucón de Sincorgüels al poble benasquès de Saünc; la tuca Forao de Ixeia, la tuca de les Culebres o el tuc del Cap de la Vall, al terme de Benasc; entre d'altres.

Tuc del Caubo, al terme de Lladorre, al Pallars Sobirà
Font: Djibnet

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que, fonamentalment, la paraula 'tuc' és coneguda a la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà, i a la vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Tanmateix no recull la versió femenina 'tuca', que sí que és aplegada pel DIEC i pel DNV. També el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) se'n fa ressò de les dues.

D'acord amb aquest últim, l'origen de 'tuc' / 'tuca' és incert però, de ben segur, preromà (GDLC). Per la seua banda, Villar (2000: 227) apunta que podria provindre de la forma indoeuropea *teuko-, que es referia a bonys i inflamacions de tota classe, d'on el diftong -eu- s'hauria convertit en una -u- sola, de la mateixa manera que ocorregué amb *leuk-, "blanc", i el nom llatí de la ciutat d'Alacant, Lucentum.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

INSTITUTO GEOGRÁFICO DE ARAGÓN. IDEAragon. Disponible en línia a: http://idearagon.aragon.es/.

VILLAR, Francisco (2000). Los topónimos Tucci. Identificación de una etimología indoeuropea. Palaeohispanica, n. 1, p. 219-234.

La Torre d'en Doménec - Els Quartos - La Carrasqueta - Els Hortals - El Pla - El Cementeri - La Torre d'en Doménec

Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme municipal de la Torre d'en Doménec, a la Plana Alta, per terres que fan honor al nom de la comarca. Així doncs la de hui és una ruta íntegrament per plana; és curta i, a més a més, molt senzilla. Per això, si us crida l'atenció açò del senderisme i no sabeu per on començar, aquesta és una d'eixes eixides amb les quals podeu iniciar-vos en aquest món. 

Vista de les partides de l'altra banda del barranc 
del Bujorro, amb els Hortals, la Pontà o el mas d'Albella

L'excursió comença al carrer de la Parra, des d'on sortim en direcció sud cap al carrer de l'Era. En arribar-hi a ell, tombem a mà esquerra fins a arribar a uns terrenys sense urbanitzar. Una vegada allà, a mà dreta i cap al sud-est, arranca el camí de la Torre d'en Doménec a Benlloch.

Carrer de la Parra

Carrer de l'Era

Camí de la Torre d'en Doménec a Benlloch

L'agafem i, de seguida, comencem a perdre altura lleugerament per la partida dels Quartos per a creuar el barranc de la Carrasqueta.

El camí de la Torre d'en Doménec 
a Benlloch per la partida dels Quartos

Ribàs a la vora del camí

El passem i, uns metres més enllà, abans de fer cap al barranc del Bujorro, trenquem a la dreta per un caminet que, ràpidament, guanya altura i que, al remat, ens reorienta cap a l'oest.

Camí de la Torre d'en Doménec a Benlloch,
en havent deixat enrere el barranc de la Carrasqueta

Desviament a la dreta

Camí en direcció oest

Avancem sempre cap a occident, per terreny planer, entre camps d'ametllers i oliveres, per les partides dels Hortals, primer, i del Pla, en acabant. Fruïm, a més a més, de bones vistes del massís del Bartolo, a l'esquerra i enrere, i enfront, de les penyes Roges, amb els cims de la Murtera, de la Pena-roja i, al sud-oest, per davant d'elles, el de la discreta Pedrera, a la partida de la Creueta o de les Creuetes.

Camí cap a ponent

Camp d'ametllers

Detalls de les ametlles torretines

Vista llunyana de la Torre d'en Doménec

Camí

Camp d'oliveres

Ribàs

En acabant d'haver caminat per camí de terra durant uns vint minuts, retorna l'asfalt quan ens incorporem al camí del mas de Bou. Al poc de temps, aquesta via ens reorienta cap al nord, després ens duu cap a l'est i, novament, després cap a septentrió.

Camí del mas de Bou

Vista llunyana de Vilanova d'Alcolea

Oliveres a la vora del camí del mas de Bou

Camí del mas de Bou

Oliveres a la primavera junt al camí del mas de Bou

Al remat, fem cap a la carretera de la Serratella (CV-154), que agafem a mà dreta, cap a orient. Avancem uns tres minuts fins que, a mà esquerra, arranca una travessera que ens duu a un encreuament.

Carretera CV-154

Vista llunyana del massís del Bartolo,
a la serra del Desert de les Palmes

Travessera a mà esquerra

Ací girem a la dreta, pel camí dels Racons que, en dos minuts més, ens deixa al cementeri de la Torre d'en Doménec. Des d'ací la via rep el nom de camí del Cementeri.

Camí dels Racons

Cementeri de la Torre d'en Doménec

Camí del Cementeri

Finalment, entre al poble pel carrer Major. En acabant, girem a la dreta pel carrer del Gramet i, finalment, fem cap a l'església de santa Quitèria, bastida al segle XIX. Des d'aquest punt, anem a buscar el carrer de la Parra, per a ficar el punt i final a l'excursió.

Carrer del Gramet

Església de santa Quitèria

Ja per a acabar, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!

El vocabulari de la natura: BARRÓ

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Hui la protagonista és 'barró'. Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és definida com "barra menuda de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell o la roba, relligar les potes d'una cadira o d'una taula". Pràcticament amb els mateixos termes és caracteritzada pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), per a qui un barró és una "barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc., relligar els petges d’una cadira, d’una taula". Per últim, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en diu d'ella que és, en general, una "barra relativament curta" que podem trobar a indrets tant diferents com un llit, un galliner o un carro.

Passant l'estona al barró

Efectivament, tant al País Valencià com a Catalunya s'entén que "els travessers que van de cama a cama de cadira per reforçar-les" són barrons (DCVB). Ara bé, de barrons al llit només en tenen els catalans i els de les comarques valencianes més septentrionals (DCVB). També és exclusiu de Catalunya el dir-los barrons als balustres del carro que formen la banda (DCVB). Al Pallars també són barrons les barres de ferro de les finestres i al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, qualsevol garrot que siga gros (DCVB). I ja, finalment, el DCVB recull que a Castelló un barró pot ser o "barra on es posen les gallines per dormir" al galliner o una "barra de ferro per alçar pedres fent palanca". 

Però els significats d'aquest mot no s'acaben ací. Tant al DIEC com al DNV també apareix definit com a sinònim de la paraula 'buscall', és a dir, "tros de llenya" (DIEC) o, més específicament, "tros menut de llenya seca que s'utilitza especialment per a cremar" (DNV).

Fora dels diccionaris, també s'escolta a les contrades de la meitat nord del País Valencià, com ara a la de la serra d'Espadà, dir-li barró al cabiró o biga que serveix per a tapar el forat d'una bassa i impedir que l'aigua isca quan no li toca.

Al tractar-se d'un nom comú, la paraula 'barró' és quasi inexistent a la toponímia del territori. Així doncs, a València no se'n registra cap topònim que la continga. En canvi, sí que apareix a la toponímia del Principat. Així doncs, hi és el mas de Barró al terme de Roquetes, al Baix Ebre. També existeix can Barró, a Collsuspina, comarca del Moianès, i a Planoles, al Ripollès; i lo Barró i la solana del Barró, entre el poble de Montanissell i el mas del Pui, al terme del Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.

Cal Barró de Planoles

Per últim, i pel que fa a l'etimologia de 'barró', hem de dir que aquest terme deriva de la paraula 'barra', l'etimologia de la qual és incerta per al DCVB. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), per la seua banda, diu que 'barra' és una paraula pre-romana i, fins i tot, anterior a la formació de les llengües cèltica i protogermànica.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Baixador de Vallvidrera - Can Sauró - Turó de Castellví - Turó de can Pasqual - Can Masdemont - Coll de can Cuiàs - Font de can Llevallol - Pantà de Vallvidrera - Baixador de Vallvidrera

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la serra de Collserola, concretament per Vallvidrera, can Sauró, can Pasqual, can Masdemont i can Llevallol, terrenys tots ells que formaren part del terme municipal de Sant Vicenç de Sarrià fins a l'any 1921 quan, juntament amb la seua vila, foren incorporats a Barcelona.

El massís del Tibidabo vist des de la pujada al turó de Castellví

La ruta s'inicia a l'estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Des d'allà anem en direcció sud-oest per tal de creuar la carretera BV-1462. Una vegada passem aquesta via, agafem el camí del torrent del Rovelló, recte, i comencem a guanyar un poc d'altura. De seguida, a mà dreta, arranca el camí de can Castellví. L'agafem i encara pugem uns metres més d'altura.

Camí del torrent del Rovelló

Camí de can Castellví

Després el camí planeja en direcció nord-oest, tot oferint-nos una bona visió del massís del Tibidabo. En pocs minuts arribem a la Casa de la Sagrada Família, que és una llar d'infants. Pel nom d'aquesta edificació, el camí de can Castellví és conegut també, en aquest tram, amb el nom de carrer de la Sagrada Família. Envoltem la Casa de la Sagrada Família i, just en el revolt tancat que ens reorienta cap a l'est, abandonem el camí de can Castellví. Ara, la pista, que mena cap al sud-est, se superposa al camí del Pebràs.

El Tibidabo vist des del camí de can Castellví

Camí del Pebràs

Sense abandonar aquesta via, assolim els 350 msnm. És aleshores quan fem cap a una cruïlla. Nosaltres hem de continuar recte, en direcció est, tot incorporant-nos al camí de can Castellví a can Sauró.

Camí del Pebràs

Camí de can Castellví a can Sauró

En un parell de minuts arribem a can Sauró, també coneguda amb el nom de mas Sauró. Antigament era una pagesia de la serra de Collserola. Hui dia s'ha transformat en un barri que inclou els habitatges del vessant occidental del pantà de Vallvidrera.

El centre per a persones amb diversitat 
funcional "Mas Sauró" amb el Tibidabo de fons

Sense endinsar-nos pel barri, girem 180ª i agafem un corriol, cap a l'oest, tancat per una cadena. Ràpidament la sendera comença a elevar-se. Després d'una pujada de gairebé deu minuts, eixim de nou al camí del Pebràs.

Camí

Pujada accentuada en el tram final del corriol

Tombem per ell a la dreta i continuem uns metres més l'ascensió. Poc més endavant, en un revolt, trobem una torre elèctrica. En havent-la passat, a mà dreta, veurem un corriolet un poc esborrat. Per allà hem de continuar.

Camí del Pebràs

Sender a mà dreta

La senda tira cap a l'oest i, en menys de deu minuts, ens duu a coronar el cim del turó de Castellví, també dit pujol de can Castellví. Aquesta muntanya, tot i fer més de 460 msnm, no ofereix grans panoràmiques des del seu capoll, ja que la vegetació ens tapa completament la visió més enllà del camí per on avancem. Així doncs, ens hem de conformar amb les panoràmiques gaudides mentre féiem la pujada.

Senda

Mirada enrere cap al nord-est des de la sendera 
que ascendeix cap al turó de Castellví

Costera pronunciada del corriol

Senyal al cim del turó de Castellví

Vegetació frondosa al turó de Castellví

Visitat el pujol de can Castellví, continuem per la sendera que portàvem en direcció oest. Alguns metres més endavant hi ha un encreuament. Nosaltres hem d'agafar el camí de l'esquerra, tot i ser el menys evident. A partir d'aquest punt, no tardem gens en aplegar al camí de can Balasc a can Pasqual. 
Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud.

Desviament a mà esquerra

Camí de can Balasc a can Pasqual

Pugem un poc més i baixem uns quants metres. Ací trobem una cruïlla, en la qual hem d'anar recte. Després tornem a ascendir fins que a 470 msnm alcancem el senyal geodèsic del turó de can Pasqual, la cota màxima d'aquesta excursió. Aquesta fou una de les fites del pla de Barcelona i de Collserola emprades a finals del segle XVIII pel gal Méchain per tal de calcular la mesura exacta del metre. Així mateix, a la vora del senyal, hi trobem un enorme dipòsit i l'entrada a una mina subterrània.

Camí de can Balasc a can Pasqual

Senyal geodèsic del turó de can Pasqual

Dipòsit del turó de can Pasqual

Una altra perspectiva del dipòsit

Continuem pel camí de can Balasc a can Pasqual fins a arribar a can Masdemont, un mas que estigué en ruïnes i fou rehabilitat per un grup d'okupes que l'habitaren.

Can Masdemont en l'actualitat

Can Masdemont l'any 1995
Font: Diputació de Barcelona

Ací la via que portàvem se'n va cap a la dreta. Nosaltres, però, hem d'agafar un corriol que naix a mà esquerra de la masia i que avança cap al sud a la vora de la tanca. Es tracta d'un camí reial, el camí de can Pasqual a can Cuiàs.

Camí de can Pasqual a can Cuiàs
en passar per can Masdemont

De seguida, la sendera ens reorienta cap al nord / nord-est. En aquest punt gaudim d'unes bones vistes del sud del pla de Barcelona, sobretot del Prat de Llobregat i de l'aeroport del Prat.

Vista del Prat de Llobregat

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

Després de passar dues cruïlles on és molt evident que hem de seguir recte, ens n'apareix una de nova a 418 msnm. En ella hem de girar cap a la dreta, en direcció sud. De seguida, però, ens reorientem cap a l'est, primer, i cap al sud-est, després, per la part alta d'un barranquet tributari del sot de la Cua del Bacallà. Deu ser en aquest tram quan passem, sense adonar-nos-en, per l'anomenada font M6, de la qual dóna notícia el web fontscollserola.com. Com es pot llegir a la seua publicació, la font ha desaparegut i només es conserven uns pocs metres de la galeria subterrània de la mina d'aigua en mal estat.

Tomb del camí cap a la dreta, en direcció sud

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

En acabant, el camí de can Pasqual a can Cuiàs baixa cap al sud-oest i, per dalt d'un altre torrent que fa cap al sot de la Cua del Bacallà, gira al sud-est / est. Al remat eixim a can Cuiàs i al coll de can Cuiàs (314 msnm), el qual és travessat per la BV-1468, que és la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera.

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

Coll de can Cuiàs

Can Cuiàs vista des del seu coll

Avancem uns metres cap a l'est i en paral·lel a la carretera fins a trobar una cruïla a mà esquerra. Ací hem de continuar per la sendera de l'esquerra, que comença a baixar per a trobar la font de can Llevallol. Aquesta deu és coneguda per les propietats medicinals de la seua aigua que, fins i tot, va arribar a ser comercialitzada.

Desviament a l'esquerra

Senda

Àrea recreativa de la font de can Llevallol


L'antiga embotelladora d'aigua 
vista des de la font de can Llevallol

Seguim el sender i, ara, guanyem altura fins a aplegar a un encreuament. En ell hem de girar a l'esquerra, cap al nord-oest. Tot seguit ens espera una davallada fins a la desapareguda font del Pins i el pantà de Vallvidrera que trobem en enllaçar amb un camí més marcat, cap a l'esquerra.

Sendera

Un altre tram del camí

Desviament cap a l'esquerra
en direcció al pantà de Vallvidrera

Gaudim l'entorn del Pantà i, a continuació, continuem l'excursió per la banda oriental de l'embassament. Girem a l'esquerra per a travessar la presa, passem per la vora de la casa del Guarda i ens incorporem, cap a la dreta, al camí de la font dels Pins.

Pantà de Vallvidrera

El pantà de Vallvidrera vist des de la presa


Camí de la font dels Pins

Panoràmica de Vil·la Joana, lloc on va morir 
mossèn Jacint Verdaguer, des del camí de la font dels Pins

Després ens girem a la dreta pel camí del Fredolic i, finalment, fem cap de nou al camí del torrent del Rovelló. Amb ell, de seguida fem cap al Baixador de Vallvidrera, lloc on acabem la ruta.

Camí del Fredolic

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.