El vocabulari de la natura: MONDONGO

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula del vocabulari de la natura. En aquesta ocasió parlarem del terme mondongo, el qual és un poc desconegut a la major part del País Valencià, però que va estar fortament arrelat en les comarques del nord, de la mateixa manera que a la zona fronterera entre Catalunya i els pobles catalanoparlants de l'Aragó. El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll (1962) el situa al Pla d'Urgell (Lleida), la Segarra (Lleida) i Ulldecona (Tarragona).

El substantiu mondongo té diferents accepcions segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La cinquena d'elles és la que ens interessa: <<matança del porc>>. Per la seua banda, l'Institut d'Estudis Catalans també recull la mateixa definició. Topetem també la variant mandongo, però aquesta solament està reconeguda per la RACV com una variant local de mondongo
La paraula arribà a la nostra llengua a través del castellà, on mondongo es refereix només als intestins dels animals. Nosaltres la prenguérem per tal d'anomenar la tradicional matança del porc. A pesar d'això, l'expressió matança del porc ha aconseguit continuar sent hegemònica, encara que s'ha contaminat del castellà i moltes vegades se li diu matança del "cerdo". Els valencians en particular tenim també una tercera paraula per a referir-se a açò: és el terme mataporc, el qual no és reconegut per l'Institut d'Estudis Catalans, però sí és acceptat tant per l'AVL com per la RACV.
L'origen de mondongo és incert. La RAE no aconsegueix explicar la seua etimologia. Segurament, vinga de la paraula mondongue, que en patois (llengua criolla basada en el francés) vol dir caníbal. Al seu torn, el mot crioll tindria el seu origen en la llengua swahili. 
En algunes zones del territori valencià serveix per a referir-se als excrements, però ni l'AVL ni l'IEC inclouen aquest significat en els seus diccionaris.

Així doncs, el mondongo, el mataporc o la matança del porc és el procés de descorxament els porcs domèstics, per tal d'obtindre la carn de l'animal i la matèria primera per a elaborar els embotits. És una activitat típica de les zones rurals i que molta gent hem viscut en primera persona. A Suera, a la serra d'Espadà, se'n fa una recreació en la seua mostra etnològica anual, al gener. La data típica de la matança és primeries de novembre. Molts ho fan el 11 d'eixe mes, dia de sant Martí. Per això els de Castella diuen a todo cerdo le llega su san Martín. Nosaltres preferim dir allò de a sant Martí, mata el porc i enceta el vi


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER, Antoni i Francesc de Borja MOLL (1962). Diccionari català-valencià-balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Disponible en línia: http://www.rae.es
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
REFRANYER TEMÀTIC. El porc. Disponible en línia: http://tematic.dites.cat/2007/12/porc.html
SOMIANATURA. El mandongo, una paraula perduda? Disponible en línia: http://www.somianatura.com/node/285
WIKCIONARIO. Mondongo. Disponible en línia: http://es.wiktionary.org/wiki/mondongo
WIKIPEDIA. Criollo antillano. Disponible en línia: http://es.wikipedia.org/wiki/Criollo_antillano

Comentaris

  1. i la mandonguera es la dona que fa els embotits :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'apunt, i també hem vist que li diuen 'mondonguera' ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada