El vocabulari de la natura: CADUF

Aquesta setmana actualitzem amb una nova entrada el nostre particular vocabulari de la natura. Hui parlàrem una miqueta sobre la paraula caduf. El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens la defineix com <<recipient o caixó que, juntament amb altres recipients iguals, va muntat sobre una corretja, una cadena sense fi o una roda, i servix per a traure aigua de pous, a l'omplir-se en la part més baixa del seu recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada>>. La situació d'aquesta paraula és peculiar perquè no és que haja desaparegut al ser substituïda per una altra. Principalment, ha caigut en l'oblit a mesura que el món rural ha anat perdent vigor. 

Caduf és una paraula d'origen àrab que s'incorporà al valencià perdent, com és habitual en la nostra llengua, l'al inicial. Així doncs, d'Al-kadus ens ha quedat caduf. No obstant això, aquest mot presenta moltes variants dins l'àmbit de la llengua catalana. En el cas particular valencià registrem, a banda de la forma general, cadúfol i catúfol. En aquest sentit, el Diccionari de la RACV les marca com a variants locals. Aquesta institució no normativa també assenyala caduf com una variant local, i recomana l'ús d'alcaduf, que si que conserva l'article àrab al principi. Alcaduf també està registrada per l'Institut d'Estudis Catalans i per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però remeten a caduf com a forma estàndar. També es van registrar a diferents indrets del nostre país les paraules arcaduf, gadufo, caduflo o canyuflo.
En castellà, la traducció de caduf és alcaduz o arcaduz, encara que aquestes paraules tampoc s'usen massa hui en dia. Els castellanoparlants es decanten més per la paraula canguilón, clarament emparentada amb el mot canguiló, sinònim de caduf, registrat a la localitat aragonesa catalanoparlant de Favara de Matarranya.

Els cadufs a la sènia 

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv 
ALCOVER i MOLL (1962). Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
GIMENO, Lluís (1998). De lexicografia valenciana: estudi del vocabulari del Maestrat de Joaquim Garcia Girona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
REIAL ACADÈMIA ESPANYOLA. Diccionari de la Llengua Espanyola. Disponible en línia: http://lema.rae.es/drae/
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ 

Comentaris

  1. Per si és del teu interés a Vila-real encara es pot sentir "cadufà" per a referir-se a les conduccions d'aigua que abans es feien amb tubs ceràmics (de test).
    Es troba recollit al DCVB.

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies, Xavier! :) Mai l'havia escoltada i això que estem propet de Vila-real. Bona aportació.

    ResponSuprimeix
  3. Lo què estic recuperant dels recs antics a Sumacàrcer lo que respecta a les senies ho anomenaven "canguilons" hi havien de llanda o llató,també d ceràmica com uns pitxers!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per la teua aportació! Entre tots enriquim els continguts del bloc.

      Suprimeix

Publica un comentari