El vocabulari de la natura: ORÓ

Aquesta setmana vos presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la protagonista és la paraula oró, definida pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com <<cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que servix per a guardar grans, llegums o figues seques>>. Pràcticament amb els mateixos mots la defineix el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans: <<recipient gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, fet de teixit de palma, d’espart, de joncs, etc., que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc.>>.

Dos orons

Font: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzyi9g1vcmfm9tQ2epg2RXVqya3FHUtKkkJANCyDG2MG8nrfUlhX529d-bXfu0H80eZFF2dJ9S0z7jbOsPhebbTHNND6lJCAMbCTTsIUjILF3BcGjWgERd1V8No8p97nPQHMRGwL-vukPW/s1600/1+oro.gif

La paraula oró, emprada sobretot al País Valencià, a les Illes Balears i al sud de Catalunya, deriva del llatí erōne, amb el mateix significat, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). En aquest mateix Diccionari es caracteritzen com són els orons catalans i valencians, i quines són les seues diferències a els de les Illes.

Un oró

Font: http://bellver08.blogspot.com.es/2011/02/una-de-llengua-oronar.html

Així doncs, a València i a Catalunya els orons estan fets de palma o d'espart, mentre que els materials utilitzats pels balears són l'ordi, el jonc o el fonoll. 

Detall del trenat d'un oró

Font: http://bellver08.blogspot.com.es/2011/02/una-de-llengua-oronar.html

REFERÈNCIES:

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat