Els tres calvaris

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una ruta senderista per tres pobles de la Plana Baixa molt adient per a aquestes dates de Setmana Santa. En ella, fem un triple viacrucis pels calvaris d'Onda, Tales i Artesa. A més a més, visitem l'Ermita de Santa Bàrbera i el Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i Convent de Pares Carmelites del Carme d'Onda.
Com a informació complementària sobre els calvaris d'Onda i d'Artesa, hem inclòs en l'article tres extractes de tres documentals (realitzats entre els anys 2007 i 2008 per l'autor d'aquest text) en els quals es parla dels indrets referits.

Calvari d'Onda vist des del Carrer de l'Escultor Folia

La ruta s'inicia a la Perera d'Onda, al carrer de l'Escultor Folia, en direcció est. Caminem per aquesta via fins que tombem a la dreta per a incorporar-nos al Camí de Santa Caterina. Creuem el riu de Sonella (Anna) pel Pont de Sonella, una construcció del segle XVI, i continuem cap al cementeri. 

Pont de Sonella, del segle XVI. Sobre el Riu de Sonella (Anna)

En arribar al fossar, girem a mà dreta per a incorporar-nos al camí d'Artana. Uns metres més endavant comencem el viacrucis del Calvari d'Onda, en ziga-zaga, mentre pugem la muntanya de Sant Francesc (o del Calvari). 

 Estacions del Calvari d'Onda

Ziga-zaga del viacrucis

Enllaç a un vídeo sobre el Calvari d'Onda, de la sèrie "Racons d'Onda" (any 2007): https://www.youtube.com/watch?v=ObSJ8gwlUmM
Autor: Ismael Chiva

Enllaç a un vídeo sobre el Viacrucis del Divendres Sant a Onda, de la sèrie "Finestra a la ciutat" (any 2008): https://www.youtube.com/watch?v=h6Ad_DlYVRM
Autor: Ismael Chiva

En aplegar al cim, tombem per una pista a mà esquerra que ens torna a portar fins el camí d'Artana. Al següent encreuament, anem cap a la dreta en direcció a la Murtera. Només uns metres més endavant, a l'esquerra ens apareix el Corral del Pataco. Nosaltres continuem pel camí de la dreta que ens condueix cap a la Merlota. 
 Vista del Montí mentre baixàvem de la muntanya de Sant Francesc

 Vista de les ruïnes del Convent de Santa Caterina (segle XV), al cim de Sant Francesc

 Corral del Pataco, porta d'entrada als Quatre Corrals

Vista d'Onda camí de la Merlota

Sense abandonar aquest camí d'asfalt creuem dos barrancs. El primer és el de Montí i el segon, un afluent del primer. Arribem a un encreuament i primer tombem a mà dreta i després a mà esquerra en direcció a l'Ermita de Santa Bàrbera. Avancem uns quants metres i, en el proper encreuament, ens incorporem al camí de l'esquerra. Entre casetes de camp, comencem a pujar. L'asfalt deixa pas a la terra i, finalment, fem cap a la pista que puja a l'Ermita. 

Ribassos

Una vegada a l'Ermita, baixem pel mateix camí i agafem una senda que ens queda a la nostra dreta. En arribar a l'Hort de Lànderer apareix una altra senda a mà esquerra, la prenem i fem cap al SL-CV 106 (direcció Tales) que primer és una pista de terra i després es converteix en senda.

 Vista de l'Ermita de Santa Bàrbera, del segle XVI

Interior de l'Ermita de Santa Bàrbera

Vista d'Artesa des de l'Ermita de Santa Bàrbera

Desemboquem al camí de l'Assut i continuem en direcció Tales. Passem vora el bosc de sureres de l'Artesola i per l'Assut. Finalment, fem cap al nucli urbà d'aquesta població. Pugem pel Passeig de la Serra d'Espadà i per l'Avinguda del Montí. Pel Carrer del Carme arribem fins la part alta del Calvari de Tales (en desús i perdut). 

Bosc de sureres de l'Artesola

 L'Assut d'Artesa

 Estació del Calvari de Tales (segle XVIII-XIX)

Retaule ceràmic d'una estació del Calvari de Tales

Comencem a baixar per, més o menys, el que degué ser el recorregut del Via Crucis fins a fer cap al Carrer de Glòria Agraz. Agafem el Carrer de Sant Joan fins a arribar a la Plaça Major. Davant de l'Església de Sant Joan, girem a l'esquerra i baixem pel Carrer Llarg fins a fer cap a la Font de la Perera i a l'Avinguda de Castelló. 

Font de la Perera, a Tales

Girem a mà dreta i ens reincorporem al Passeig de la Serra d'Espadà. Quan arribem al senyal d'eixida de població de la CV-223, creuem a l'altre costat de carretera. Passem per damunt d'un pont i, a mà esquerra, ens adrecem cap a la urbanització Teuleria. La travessem i, quan la deixem enrere, girem a mà esquerra. De seguida creuem el barranc de la Pedrera i ens endinsem en la partida de la Frontera. Finalment fem cap a la CV-201. 

Anem per la carretera durant uns metres i girem a l'esquerra en direcció cap al Pantà i Xiclà, però abandonem la pista pel primer camí de terra que ens apareix a mà dreta i canviem la direcció cap a Artesa. De la mateixa manera, al primer camí de terra a la dreta tornem a girar (marcat amb senyals SL) i fem cap al Dipòsit d'Aigua d'Onda i d'Artesa. Ací, girem a la dreta novament i comencem a baixar. Ens incorporem, entre antigues pallisses, al Carrer del Calvari d'Artesa. Uns metres més endavant, a l'esquerra, apareix el Calvari d'Artesa (també en desús i perdut). 

Calvari d'Artesa (segle XVIII-XIX)

Retaule ceràmic d'una estació del Calvari d'Artesa


Enllaç a un vídeo sobre el Calvari d'Artesa, de la sèrie "Racons d'Onda" (any 2007):
Autor: Ismael Chiva

Continuem baixant pel Carrer del Calvari i, en arribar a l'Avinguda de la Plana, girem a mà esquerra. La creuem en direcció a la Plaça de Dalt (del Carme) i baixem pel Carrer de l'Aigua fins l'antiga Horta d'Artesa. Pel Carrer de Blasco Ibáñez, ens incorporem al camí del Carme i desemboquem al Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i Convent de Pares Carmelites del Carme.

El Carme

Continuem pel passeig que uneix aquest indret amb el nucli d'Onda. Arribem a la zona urbana i anem pel Carrer d'Hermínia Lànderer, Avinguda de Roma i Avinguda de Luxemburg (antigament, partida de Miralpeix). Avancem fins arribar pràcticament a les passeres del Riu de Sonella (Anna) i a partir d'ací intentem reconstruir més o menys l'antic camí que les unia amb la Perera d'Onda (abans que s'urbanitzara la zona). Passem pel costat de l'antiga caseta de la Palmera (únicament hi queda la palmera morta) i acabem al carrer de l'Escultor Folia, d'on havíem eixit tres hores abans.

 El Riu de Sonella (Anna), al seu pas per Onda. Vist des de les antigues 
terres de Miralpeix, ara urbanitzades

La Palmera, morta, que identificava la Caseta de la Palmera d'Onda

Per a acabar, ací vos deixem l'enllaç de la ruta a Wikiloc per si voleu veure el track complet: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9208211

Comentaris

  1. Molt interessant la ruta. I molt adient per estes èpoques. En un matí les tres Creus. Llàstima que les de Tales i d'Artesa estiguen fent-se malbé.
    Per cert, saps en quina època es van posar "de moda" els Calvaris? perquè sembla que no hi ha d'anteriors al segle XVII.
    Gràcies per les teues entrades que sempre ens ensenyen coses interessants i desconegudes malgrat ser de tan prop.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Xavier, la veritat és que sí que és una llàstima que les Creus d'Artesa i de Tales estiguen abandonades, sobretot tenint en compte que els retaules ceràmics que conserven són els originals d'entre els segles XVIII i XIX, cosa que no pasa al Calvari d'Onda, la ceràmica del qual és de la segona meitat del segle XX.
    Desconeixem el cas de Tales, però en el d'Artesa la titularitat del terreny del Calvari és pública (almenys ho era en 1987, que és de quan tenim aquestes dades). Per tant, no existeix en principi el "problema" de la propietat privada de la parcel·la i des de l'Administració corresponent es podria tirar endavant una intervenció. En Tales pràcticament no queden estacions en peu però sí que es conserven un parell de retaules ceràmics sencers. En el d'Artesa queden algunes estacions més, però no hi ha cap retaule ceràmic sencer. Tot açò fa que urgisca la referida intervenció perquè si tot continua igual, acabaran per desaparèixer per complet els dos indrets.
    Sobre l'època en la qual es ficaren "de moda" els Calvaris, hi ha un llibret que es diu "Breve historia del Calvario de Onda con extracto histórico del Viacrucis en general" de Joaquín Castañ (1987) que diu: <>. Així doncs, segons açò, els Calvaris es popularitzaren cap al 1750 i fou aleshores quan començà la seua implantació "massiva" per quasi tots les pobles. Al mateix llibre se citen alguns anteriors al segle XVII: Bocairent (1539), Ontinyent (1552) o Pego (meitat del segle XVI).

    ResponSuprimeix

Publica un comentari