El vocabulari de la natura: ESTEVENOI

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula que incorporem al nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar-vos del mot estevenoi, pràcticament desconegut a tot el domini de la llengua catalana i que només continua viu en xicotetes zones de les Terres de Ponent. D'acord amb la definició que dóna Josep Reñé al seu Vocabulari del Pla d'Urgell és el <<probable nom genuí de l'escorpí a la comarca>>.

Estevenoi

Estevenoi és una paraula que no està recollida a cap diccionari normatiu del català. No la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni tan sols l'arrepleguen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). 

Estevenoi

És difícil d'establir, doncs, l'etimologia perquè manquem de fonts que parlen d'ella. Nogensmenys hem topetat un parell d'estudis balears, obra de Joan Miralles, que recullen el mot Estevenoi com a nom de persona durant l'Edat Mitjana. Concretament, com a hipocorístic d'Esteve; és a dir, forma familiar o col·loquial del nom formal. En aquest sentit, Josep Reñé registra una casa coneguda com ca l'Estevenoi a Castellnou de Seana (Pla d'Urgell). 
Tot i això és difícil d'explicar com un nom propi va passar a designar l'escorpí. El mateix Reñé diu que els habitants de la referida ca l'Estevenoi de Castellnou de Seana <<tenien fama de ser maixants>>, és a dir, d'actuar no sempre amb bones arts.

Estevenoi

Tal com hem comentat a l'inici, l'àmbit geogràfic d'aquest mot es circumscriu a les Terres de Ponent. En concret, Josep Reñé localitza estevenoi als Arcs, Fondarella, el Palau d'Anglesola, Torregrossa i Vallverd, tots cinc pobles del Pla d'Urgell. També a Linyola, que forma part de la mateixa comarca, però amb dubtes sobre el significat de la paraula. D'altra banda també se'n registra l'ús a Castelldans (les Garrigues), a Térmens (la Noguera), a Bellpuig (l'Urgell) i a algunes localitats del Segrià com ara Vilanova de la Barca, Alcoletge i Albatàrrec. 

FONTS:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. http://www.diccionari.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
MIRALLES, Joan (1984). Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1357-1360): introducció, transcripció i estudi lingüístic. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
MIRALLES, Joan (2003). Estudis d'onomàstica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
REÑÉ, Josep (2009). Vocabulari del Pla d'Urgell, en Estudis de dialectologia catalana: volum XVI dedicat a la comarca del Pla d'Urgell. Fondarella: Edicions Palestra.

Comentaris

  1. Acabo de trobar el vostre article i m'alegra poder confirmar que un dels noms que se li dóna a aquest animalet al Baix Ebre és el d'"esteveta" (a Tivenys)! L'origen del mot és una relació metafòrica amb el mot "esteva", que és la part de l'arada (aladre, xaruga, pollegana...) per on l'agafava el llaurador, i que té forma corbada, com el cos de l'aràcnid que esteu comentant.

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies per llegir-nos i pel teu comentari! Molt bona aportació :)

    ResponSuprimeix
  3. Sóc de Vilanova de la Barca i efectivament allà li diem estevenoi.
    Però a Castellfollit de Riubregós, provincia de Barcelona, li diuen ESTEVENAC

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Prenem nota :) Moltes gràcies per llegir-nos i comentar!

      Suprimeix
  4. El nom d'estevenoi, o estevenet, com diuen a la Noguera de Balaguer en amunt, no ve del nom propi Esteve. Jo també ho havia cregut, però entre aquest nom i l'oriental escorpí hi ha una zona de transició, per exemple a la Conca de Barberà, on molts pobles diuen "escorpit d'esteva". Preguntats els habitants del lloc què volia "esteva", diuen que és el nom de la cua amb què pica l'animal.
    El cas de Castellnou s'explica per l'associació del tarannà d'aquella casa, que eren maixant, dient-ho amb to col.loquial, que actuaven amb mala llet, amb el caràcter traïdor i pervers de l'animal.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teua interessant aportació :) Entre tots millorem els continguts del bloc i conservem aquestes paraules desconegudes per a la majoria dels parlants de la llengua.

      Suprimeix
  5. A Torà sempre he sentit dir al meu pare ''ESTEVAT''.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molts gràcies per la teua aportació! De fet, hem consultat el DCVB i defineix "estevat" com a "que té les cames tortes", i fa derivar la paraula de "esteva", que és la peça corba de l'arada. Podria fer referència a la forma de les cames de l'estevenoi. Encara que a la Conca de Barberà, segons ens va trasmetre un altre usuari anònim a un comentari anterior, es diu "esteva" precisament a la cua de l'estevenoi.
      De nou, moltes gràcies per llegir-nos i per enriquir aquesta publicació!

      Suprimeix
  6. A Torà sempre he sentit dir al meu pare ''ESTEVAT''.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari