L'Alcúdia de Veo - Les Eres - Los Olivares - Xinquer - El Ventisquero - El Finestral - Coll de la Nevera - Nevera d'Espadà - L'Alcúdia de Veo

Aquesta setmana vos presentem una nova ruta pel terme municipal de l'Alcúdia de Veo, en plena serra d'Espadà, tot i que ens clavarem breument al terme de l'Algímia d'Almonesir per tal de visitar la Nevera d'Espadà, també dita de l'Algímia.

El poble abandonat de Xinquer, una de les parades d'aquesta ruta

La ruta s'inicia a l'entrada per carretera de l'Alcúdia de Veo des de Veo (CV-223). Ací agafem la CV-215 en direcció al frontó de la localitat, tot deixant el poble i el riu Veo a la nostra esquerra. En arribar al frontó, tombem a l'esquerra i creuem el riu. De seguida tornem a girar a l'esquerra i ens endinsem en el nucli urbà de l'Alcúdia.

El riu de Veo, al seu pas per l'Alcúdia de Veo, cap del municipi

Pugem a la dreta per un carrer estret i costerut, passem per davant de l'Ajuntament del poble i ascendim pel carrer de la Fuente fins a deixar darrere nostre les últimes cases construïdes sobre les antigues eres. Ara caminem per una pista des d'on podem veure perfectament el Calvari del poble, abandonat des de fa temps. 

Calvari de l'Alcúdia de Veo

Aquesta pista, envoltada de camps de conreu, va paral·lela a la carretera CV-215 però uns metres per sobre d'ella. Des d'ací tenim unes bones vistes de les altures de la Penya Negra i de la Penya Parda. Finalment eixim a la carretera novament per la banda baixa de la Huerta Seca.

 Vista de la Penya Parda

Oliveres vora la pista

Ara girem a mà dreta com si tornàrem cap a l'Alcúdia. De seguida ens apareixerà a mà esquerra una altra pista amb el rètol "Camino de Jinquer" (pista). L'agafem. Travessem la partida de los Olivares, que encara fa honor al seu nom, i ens endinsem en, per una banda, el paratge de la Penya Parda i, per l'altra, la Hoya Vieja, separades pel riu de Veo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Veo).

Los Olivares

Nius d'ametralladora en el cim d'un tossal

Finalment, allà lluny comencem a veure ja la cova de la Loma, junt a l'Alt de Pedralba, i el castell de Xinquer. Uns minuts més tard, ens desviem a la dreta per una pista més estreta i baixem cap al riu de Veo. Davant nostre apareix Xinquer, a sobre d'un xicotet turó. 

Boca de la cova de la Loma

Vista del castell de Xinquer

Xinquer i el seu castell

Observem el poble abandonat. Si en voleu saber més, vos recomanem aquest documental que vam fer nosaltres l'any 2011: http://caminsenlanatura.blogspot.com.es/p/xinquer.html i també: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2009/11/el-despoblat-de-jinquer-en-la-serra.html, http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=160, http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=158, http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=159, http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=147.

Tornem sobre les nostres passes per a agafar de nou la pista de Xinquer. Per a reincorporar-nos a ella agafem una sendeta empinada a mà dreta. Anem en direcció cap a l'Algímia i Matet. Veiem la part posterior del castell de Xinquer i escoltem també lladrar els gossos d'una caseta propera.

El castell de Xinquer per la banda de darrere

Poc més endavant, en un lloc on a mà dreta veurem uns abrics en el vessant de la muntanya, en la Solana de Xinquer, hi ha un encreuament de pistes. Per error nosaltres continuem recte en direcció al Ventisquero, just per baix del cim de la Ràpita, que ens queda a l'esquerra. Ens adonem de l'error però decidim continuar i provar sort a veure on fem cap. A mà dreta continua acompanyant-nos el riu de Veo i també a eixa banda veiem un corral en ruïnes. Els camps de conreu ens fan pensar que no anem a cap indret sense eixida. Poc més endavant hi ha una revolta amb una nova bifurcació. Estem ben a prop del naixement del riu Veo, a tocar de la font del Baladre i de la font de la Solana, i també relativament a prop de Matet. Però com no estem segurs que la pista per on anem arribe fins als Cuatro Caminos, decidim desfer les nostres petjades i tornar fins a la bifurcació de pistes d'on havíem observat uns abrics. 

 Abrics en el vessant de la muntanya

Corral en ruïnes

Tornats allà agafem l'altra pista i comencem a pujar per sota del Finestral. Tornem a veure Xinquer als nostres peus, i el seu castell. També passem per una caseta en ruïnes i un abellar que sembla abandonat, i gaudim d'unes bones vistes de las Dos Tetas, escenari de cruents enfrontaments durant la darrera Guerra Civil Espanyola (http://www.senderosconhistoria.com/senderos/posicion-de-resistencia-cotas-850-las-tetas/). 

Caseta en ruïnes

Las Dos Tetas

Ens aproximem al cim del Puntal del Gordo però la pista ens allunya en direcció al Corral del Torres. Veiem el desviament per a pujar cap a la Ràpita però l'ignorem i continuem per la pista fins a eixir al coll de la Nevera, novament a la carretera CV-215. Creuem i visitem breument la Nevera d'Espadà (http://www.algimiadealmonacid.es/ca/content/arquitectura-del-agua-sus-rutas).

 Corral de Torres

Nevera d'Espadà

A partir d'ací, la tornada, per a no fer la ruta més llarga, la fem per la mateixa carretera. En total són uns quatre quilòmetres entre conreus, sureres i asfalt fins a aplegar a l'Alcúdia de Veo, on donem per acabada la ruta.

Vista del corral del Rey des de la CV-215

Ací vos deixem l'enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10347946 Què la gaudiu! :)