Calaix d'interior: un crim a la masia

Aquesta setmana publiquem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior. En ella us anem a parlar d'un crim que va tindre lloc a primeries del segle XX a la masia de la Loma de Benachera, al terme municipal del Castillo de Villamalefa, a l'Alt Millars. Ara bé, no hem de confondre aquest lloc amb el mas veí de Benachera, el qual visitem en aquesta excursió i que forma part de Ludiente, a la mateixa comarca. 

Localització de la masia de la Loma de Benachera respecte 
de Benachera. Estan unides pel camí de Sucaina a Ludiente.

Els diaris de l'època que recolliren l'assassinat, però, van caure en l'error i situaren els fets a la Benachera lludientina, a pesar de reiterar que es tractava del terme del Castillo. 

Encapçalament de la notícia al diari 
La Correspondencia de Valencia del 21 de febrer de 1908

Feta aquesta explicació, entrem en matèria presentant els protagonistes del crim. D'una banda, el mort s'anomenava Joaquín Villaplana Chiva. El febrer de 1908 tenia 46 anys i, per tant, havia nascut entre els anys 1861 i 1862. Hi vivia on el mataren, a la Loma de Benachera.

Els seus cognoms li delaten l'origen, doncs pels masos de Ludiente, del Castillo, de Cirat, ... abundaven els Villaplana i els Chiva. Per exemple, cap al 1934 a la jurisdicció de Los Mores, masia lludientina propera, es registraren persones amb el cognom Villaplana al mas d'Espelleta, a la casa Mora o a l'Artejuela, segons escrigué Eloy Andreu, darrer alcalde pedani del lloc, en un text publicat pel web Ludiente activo. De la mateixa manera, els Chiva hi eren presents a l'Hostal, al mas de Pradas, al caseriu del Barranco Luis o a la casa Poncia del mas de Benitos.

Situació de Los Mores, del mas d'Espelleta i de 
l'Artejuela respecte de la Loma de Benachera.
Font: Institut Cartogràfic Valencià.

El llinatge també delata a l'altre dels protagonistes, l'assassí, anomenat Bernardo Chiva. No era foraster, en absolut. Tenia 24 anys, per tant havia nascut entre 1883 i 1884. Ell i Joaquín mantenien una estreta relació familiar, doncs el botxí era el fillastre de la víctima. Bernardo tenia a cura el molí Vago, topònim que no apareix a la cartografia actual i que ens ha sigut impossible de localitzar a un mapa de l'època. Podria tractar-se d'un nou error del periòdic, doncs sí que apareix un molí dit Bajo a la vora del riu de Villahermosa, a prop del ramblar que forma amb el barranc del mas d'Aguilar, tant al mapa de 1911 com a l'actual de l'Institut Cartogràfic Valencià. A més a més, aquest molí Bajo estava connectat amb la Loma de Benachera per un camí important, el camí de les Umbrías, que feia cap al camí de Sucaina a Ludiente molt a prop de la mateixa masia de la Loma de Benachera.

Mapa de l'any 1911 de la Loma de Benachera i del seu 
entorn, a un dels extrems del terme del Castillo de Villamalefa.
Forma part del Fons Cartogràfic de l'Institut Geogràfic Nacional de l'Estat espanyol.

Situació del molí Bajo a la cartografia actual, en relació al mas d'Aguilar.
Font: Institut Cartogràfic Valencià.

L'assassinat, com apuntàvem abans, tingué lloc el mes de febrer de 1908, cap al dia 15. Haguera pogut ser un crim perfecte, doncs sembla que Joaquín fou soterrat sense cap tipus d'examen mèdic. Tanmateix, uns dies després del soterrament, un denunciant anònim li comunicà al metge del Castillo de Villamalefa que la mort no havia estat natural. 

Immediatament, el facultatiu va contactar amb el jutge comptetent, qui va ordenar l'exhumació del cadàver per a fer les comprovacions oportunes. Al remat, com afirmava l'autor de la denúncia, el cos de Villaplana revelava signes de violència, en forma de contusions i cremades a l'esquema. 

Titular de la notícia del crim al diari El País
el qual no té res a veure amb l'actual periòdic homònim.

A partir d'aquest moment, la Guàrdia Civil "procedió a practicar las oportunas diligencias en averiguación del hecho", en paraules del corresponsal del diari Las Provincias. Acusaren del crim al fillastre del difunt, Bernardo Chiva, qui de seguida es confessà culpable i fou detingut.

Desconeixem la seua sort des de llavors. En qualsevol cas, als Anuarios del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración que s'editaven anualment a l'Estat espanyol en aquella època apareix un tal Bernardo Chiva del Castillo de Villamalefa com a recol·lector de cereals abans i després de 1908. No sabem si es tracta, o no, de la mateixa persona.

També apareix un Bernardo Chiva, i Chiva de segon cognom, enrolat a l'exèrcit espanyol en la guerra colonial al Marroc l'any 1909. De fet, se'l condecorà amb la Creu d'Argent del Mèrit Militar amb distintiu roig, "por su distinguido comportamiento y mérito contraído en los combates sostenidos el 27 de julio (de 1909) en la loma de Ait-Aisa, barranco del Lobo y estribaciones del Gurugú".

REFERÈNCIES
ANÒNIM (1908, 22 de febrer). Asesinato. ABC, p. 4, n. 992.

ANÒNIM (1908, 23 de febrer). Desde Castellón: El crimen de Castillo. Las Provincias, p. 2, n. 15.141.

ARMENGOD (1908, 21 de febrer). Desde Castellón: Asesinato. La Correspondencia de Valencia, p. 3, n. 10.354.

BATLLÉS (1915). Anuario Batllés de la Región Valenciana. 

MINISTERIO DE LA GUERRA (1910, 1 de gener). Diario Oficial del Ministerio de la Guerra. Madrid: Talleres del Depósito de la Guerra.

RIERA, Eduardo (dir.) (1908). Anuario-Riera: general y exclusivo de España. Barcelona: Centro de Propaganda Mercantil.

ZEÑAY (1908, 22 de febrer). La hazaña de un hijastro: crimen al descubierto. El País: diario republicano, p. 2, n. 7.506.

Comentaris

Publica un comentari