El vocabulari de la natura: CALACA

Hui us presentem una nova edició de la nostra sèrie El vocabulari de la natura, en la qual la protagonista és la paraula 'calaca'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per això, la seua caracterització cal buscar-la al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on se'l defineix com "esquella rectangular i més grossa que l'esquella pròpiament dita".

Calaca

Font: Javier González

Així doncs, en parlar de la calaca no ens referim exactament a una esquella, sinó d'una variant d'aquesta de dimensions majors. En qualsevol cas, però, la paraula generalitzada a la llengua catalana tant per a un cas com per a l'altre és 'esquella', mentre que, d'acord amb el DCVB, l'ús de 'calaca' se circumscriu només a l'àrea de Mequinensa, al Baix Cinca. 

Un altre exemplar de calaca

Font: Biodiversidadvirtual.org

Fotògraf: Fermín Torres

Etimològicament, l'origen de 'calaca' és controvertit. Hubschmid, a un treball del 1954, considera que es podria adscriure a una arrel preromana originària del poble vènet, assentat al nord de l'actual Itàlia, o de l'il·liri, de procedència balcànica. Aquesta hauria deixat també la seua empremta en altres llengües romàniques com ara en l'aragonès 'talaca', el retoromànic 'talacc' i el romanès-moldau 'talanca' i 'talanga'. A banda, l'èuscar 'kalaska' també en seria tributari d'ella. 

Tanmateix, aquesta opinió no és compartida per Antonio Llorente, qui considera més factible que, senzillament, 'calaca' derive d'una onomatopeia comuna a totes aquestes llengües. 

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

LLORENTE, Antonio (1956-1957). Las <<Palabras pirenaicas de origen prerromano>> de J. Hubschmid y su importancia para la lingüística peninsular. Archivo de Filología Aragonesa, volum VIII-IX.