El vocabulari de la natura: ALTER

Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la protagonista de la publicació és la paraula 'alter', definida pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a sinònima d' 'altet', és a dir, "elevació poc pronunciada del terreny". Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no en recull ni l'una ni l'altra.

Les Teixidores, muntanyeta del terme 
de Betxí, a la Plana Baixa, exemple d'alter.

Malgrat ser sinònimes, ambdós termes tenen procedències diferents. Així doncs, com apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), 'alter' deriva del llatí altarium, "cosa alta", mentre que 'altet' és un diminutiu d' 'alt', del llatí ăltu(m), amb el mateix significat. 

La toponímia d'arreu del País Valencià ha fossilitzat 'alter' a nombrosos noms de lloc, com ara l'Alter dels Bassals, a Sueca, a la Ribera Baixa; l'Alter, a Almassora, a la Plana Alta; l'Alter Alt i el de Baix, a Torrent, a l'Horta de València; o el barranc de l'Alter, a Dénia, a la Marina Alta. També el desaparegut Alter de Xilxes, a la Plana Baixa, on el 1966 es va descobrir una estàtua de bronze del déu Hermes o Mercuri (Tarradell, 1973: 89).

El déu Hermes, o Mercuri, de l'Alter de Xilxes, a la Plana Baixa
Data d'entre els segles I i III d.C.


Mil·liari trobat a l'Alter de Xilxes, a la Plana Baixa
Data del govern de l'emperador Trebonià, entre el 251 i el 253 d.C.
Desaparegué el 1973 de l'Ajuntament del poble.

Açò amplia la nòmina d'indrets on és present la paraula, ja que el DCVB la circumscriu només a la plana de Castelló.

L'Alter de Torrent, a l'Horta de València, 
on han aparegut les restes d'una vil·la romana

Així mateix, aquest DCVB també situa el mot a la conca de Tremp, al Pallars Jussà. Allà, però, no s'hi registra cap topònim on hi aparega. Nogensmenys, a Catalunya hi ha el Puig-Alter, entre Callús i Súria, al Bages, i nombroses 'alteres' en femení, com l'Altera, ara sí, a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà; i també 'alters' en plural, com la serra d'Alters, entre Seròs i Almatret, al Segrià. 

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

TARRADELL, Miguel (1973). Nuevo Miliario de Chilches y notas sobre vías romanas y toponímia. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, v. 9, p. 89-98.

Comentaris

  1. Els alters és com solen anomenar-se les terres de regadiu situades en una cota superior a la sèquia que les rega. S'havia de represar l'aigua per a poder regar-les i era prou dificultós. Com és un terme d'ús corrent no sempre ha fosilitzat en topònims.
    A la documentació històrica apareix sovint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per llegir-nos, i per la puntualització Xavier!
      Pel que fa al País Valencià, les terres on apareix registrat aquest nom són, principalment, planes i de regadiu. Així que qualsevol elevació del terreny, per menuda que fóra, ja seria dita 'alter', o 'altet', en genèric.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada