Calaix d'interior: Apunts sobre Berita, despoblat de Ribesalbes

Aquesta setmana us presentem una nova publicació del nostre particular Calaix d’Interior. En ella us anem a parlar de Berita, un despoblat valencià situat al terme municipal de Ribesalbes, a la comarca de la Plana Baixa.

Després de l'arribada del Rei Jaume I, el Regne de València va quedar configurat com un país on convivien tres grups religiosos: els cristians, els musulmans i els jueus. Aquesta convivència, però, no sempre fou fàcil i, tal com explicàrem a l'article Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà (I), acabà amb l'expulsió dels jueus, primer, i dels mahometans, després.

Si bé l'eixida dels jueus de València no va suposar l'abandonament de nuclis de població sencers, la marxa dels moriscos significà la despoblació completa de determinades contrades del territori valencià que, fins aleshores, havien estat habitades única i exclusivament pels seguidors d'Al·là. Ja ho va dir Gaspar Escolano (1611), dos anys després de l'expulsió dels moriscos: "no se puede contar la ruyna de los lugares del Reyno, y quan yermos y despoblados han quedado con la transmigración de los Moriscos; y la dificultad que se siente en poblarlos".

Aquesta "dificultad que se siente en poblarlos" va comportar la desaparició de nombrosos pobles, dels quals hui dia poc més en queda que el record del seu nom i alguna ruïna aïllada. Ja en parlàrem de la qüestió, precisament, a les publicacions sobre els despoblats espadànics, que podeu consultar unificades al blog Espadàniques sota el títol Huit despoblats moriscos de la serra d'Espadà.

Distribució dels moriscos al Regne de València.

En negre, els llocs habitats exclusivament per ells.

Mapa confeccionat per Tulio Halperin Donghi (1980)

Tanmateix, com es pot veure al mapa, els indrets abandonats no quedaren reduïts a la serra d'Espadà, sinó que, arreu del País Valencià, els moriscos se n'anaren de multitud de localitats. També, de la protagonista de la nostra publicació de hui: Berita.

Berita és un despoblat situat als contraforts orientals de la serra de la Bassa, entre el terme de Ribesalbes, a la Plana Baixa, i el terme municipal de Fanzara, a l'Alt Millars. Ara bé, Berita no és un indret aliè a la serra d'Espadà. En aquest sentit, a pesar de quedar fora de l'Espadà estricte i lluny dels límits del Parc Natural de la serra d'Espadà, la seua ubicació denota estrets vincles amb els poblaments espadànics.

Així, la part més elevada de les ruïnes de Berita és un guaitador privilegiat per a controlar la mar Mediterrània i una part important dels actuals termes de Ribesalbes, Onda, Almassora i Castelló. Igualment, té visió directa amb la Talaia, torre de vigilància situada al nord d'Onda, que enllaça amb el Castell d'aquesta ciutat. Aquesta fortalesa, al seu torn, i entre d'altres, connecta amb el castell de Maús, a la capçalera de la vall de Suera, ja al cor de la serra d'Espadà. I el de Maús, ensems, enllaça amb una altra Talaia, o Atalaya, on confronten els termes de Suera, Villamalur i l'Alcúdia de Veo, per dalt del despoblat de Xinquer. I aquesta té visió directa, novament, amb Almenaria i Almenarilla, és a dir, amb les muntanyes conegudes modernament com Las Dos Tetas, on fan frontera els temes de l'Alcúdia de Veo i l'Algímia, també al país espadànic. I així successivament, tot formant una gran xarxa de comunicació visual. Aquest tema, però, seria matèria d'una altra publicació. Només el traiem a col·lació per a assenyalar la vinculació de Berita amb la serra d'Espadà.

Vista cap al sud-est des de Berita

Amb tot, reforçant la idea que Berita fou un dels nodes d'una xarxa de comunicacions, just al cim de la muntanya on s'hi troba, s'observa un monticle de reduïdes dimensions amb pedres desperdigolades. Caldria veure-ho millor, però podrien ser les ruïnes d'una torre de vigilància. A banda, per a accedir-hi fins allà des de ponent, banda on queden les ruïnes del poble, es pot veure el llindar d'allò que pareix haver estat una portalada.

Acumulació de pedres i vegetació al cim del tossal de Berita

Llindar al peu del cim de la muntanya

Clar de vegetació en passar el suposat llindar

Les ruïnes de Berita s'estenen d'oest a est al llarg d'una muntanyola poc elevada, tancada pel sud pel barranc de la Quinaleta i pel nord per la vall del barranc de Baita. De fet, Berita és coneguda a Ribesalbes amb el nom de Baita, o Beita. Això, no fa més que complicar l'esclariment del significat del seu nom, cosa que podria ajudar a conèixer els orígens del poblament.

En aquest sentit, Carme Barceló (1983) no està gens segura de l'etimologia de Berita. Tanmateix, apunta que podria derivar de l'àrab barita, és a dir, "posta". Ara bé, al mateix temps, reconeix la feblesa de la seua afirmació al no trobar als documents medievals cap menció a Berita precedida per l'article àrab. Per exemple, a la donació efectuada per Jaume I a Guillem de Pau de les alqueries de Ribesalbes, Berita i Trucelles l'any 1245, el text conservat, que és una còpia feta al segle XV, parla de les "alquereas de Ribesalbes et de Berita et de Trucelles, que sunt in termino Onde in rivo de Millars". 

Restes de parets a Berita

Un altre problema per a l'etimologia proposada per Barceló és la ubicació de Berita. En cas que el seu topònim volguera dir 'posta', seria lògic que l'indret se situara al pas o a prop d'alguna via de comunicació important. No obstant això, pel poble no hi passava cap itinerari destacat, almenys dels coneguts ara per ara. L'important pas reial d'Aragó li queda a més d'un quilòmetre al sud en línia recta i sense camí directe que l'unisca. Tampoc hi passa cap altra via pecuària. 

Ara bé, la proposta àrab de Barceló (1983) podria ser recolzada per un altre text. És el de la confirmació realitzada per Jaume I l'any 1260 de la compra efectuada per Pere de Salou a Roger de Montrebeig de les alqueries de Ribesalbes, Trucelles i Berita. En aquest cas, s'ha conservat el document original i, a ell, hom pot llegir "Barita".

Més ruïnes a Berita

Amb tot, doncs, no queda clara l'etimologia de la paraula i, per tant, aquesta no pot ser una eina fiable per a fer-se una idea sobre l'origen de l'actual despoblat. Malauradament, tampoc podem rastrejar el naixement de Berita a la documentació conservada, ja que la més antiga és del segle XIII. 

Així, just després de la conquesta cristiana, Jaume I donà Ribesalbes, Berita i Trucelles a Guillem d'Eixarch, tot i que el 1245 les tornà a donar, en aquesta ocasió, al ja citat Guillem de Pau (Martí, 2007). Novament, Berita canvià de mans l'any 1260. Com també hem apuntat, Roger de Montrebeig, que li havia comprat el lloc a Guillem de Pau, li'l vengué a Pere de Salou. Tanmateix, aquesta adquisició no fou duradora en el temps i, el 1270, Pere de Salou demanà permís a Jaume I per a vendre una altra vegada el poble.

L'any 1404, Domènec Ros d'Orsins adquirí Berita de mans del seua anterior propietari, Rotlà d'Sparça (Martí, 2007). I el 7 de març de 1405 atorgà nova carta de poblament mitjançant el seu representant, Miquel Piquer (Martí, 2007; Aparici, 2017). Justament dos segles més tard, el 1604, i a les portes de l'expulsió dels moriscos i del despoblament de Berita, Joan Coll comprà els llocs de Ribesalbes, Berita i Trucelles, tal com es reprodueix a un document de 1638 (Andreu Valls, 1965).

Vestigis d'una edificació a Berita

Totes aquestes dades desmenteixen part del que diu Madoz sobre Berita l'any 1846, i que reprodueix fil per randa Baltasar Rull (1967):

"Aldea despoblada de la provincia de Castellón de la Plana, partido judicial de Villarreal y término jurisdiccional de Onda (1 legua). Situación: al Norte de la margen izquierda del río Mijares. Fue edificada por los moros, los cuales se empleaban en la elaboración del hierro que sacaban de las minas allí contiguas. Junto á la aldea había una fuente que regaba su feraz huerta. No se sabe cuándo quedó despoblada: pero se cree haber sido en el siglo XIII, con motivo de que, conquistada Onda, se mandaron reunir todos los moros del distrito en un barrio de la misma. Vestigios: en el día solo se ven algunas ruinas de edificios y montones de escorias de hierro".

A la llum de les dades, Madoz anava errat en afirmar que Berita es despoblà al segle XIII. De la mateixa manera, Bernardo Mundina (1873) també feu esment del poblament i insistí en l'abandonament immediatament posterior a la conquesta cristiana.

"Al N. de la villa, sobre la margen izquierda del Mijares, estaba Berita, aldea habitada por moros que se empleaban en la elaboración del hierro que extraían de las minas allí contiguas. Tenía una fuente junto á la aldea, que servía para usos domésticos, y regaba sus frondosas huertas, de las cuales se conservan hoy algunas con el nombre de huerta de los moros; quedó despoblada después de la conquista".

De Berita, com hem dit, queda ben poca cosa a la vista. Les sendes que la recorregueren han estat esborrades pel pas del temps i la vegetació amaga part de les ruïnes del poble. 

Igualment, els ribassos dels bancals per la banda nord, que cau a la vall del barranc de Baita, on hi és la font que alimentava a aquest poblament, pugen molt amunt del tossal i possiblement, no ho sabem, el seu conreu va poder destruir la part més septentrional de les restes de Berita, una vegada aquest indret havia quedat ja abandonat. En tot cas, i com ja avançà Martí (2007), Berita és un important jaciment que encara està pendent d'estudiar científicament a fons. 

BIBLIOGRAFIA

ANDREU VALLS, Guillermo (1965). Archivos de la provincia de Castellón inventariados por D. Luís Revest Corzo en 1925. Castelló: Societat Castellonenca de Cultura.

APARICI, Joaquín (2017). Acudir ante el justicia para formalizar contratos. Los mercados rurales del

norte del reino de Valencia (siglo XV). A NAVARRO, Germán i VILLANUEVA, Concepción. Industrias y mercados rurales en los reinos hispánicos (siglos XIII-XIV) (p. 241-259). Múrcia: Sociedad Española de Estudios Medievales.

BARCELÓ, Carme (1983). Toponímia aràbiga del País Valencià: alqueries i castells. València: Universitat de València - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

ESCOLANO, Gaspar (1611). Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València: Pedro Patricio Mey.

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. Disponible en línia a: http://terrasit.gva.es/val.

MADOZ, Pascual (1846). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum IV. Madrid.

MARTÍ, José Vicente (2007). La aldea de Berita y los beritos de la antigüedad. A Arrels, n. 39, p. 21-24.

MINISTERIO DE AGRICULTURA (1985). Propuesta de clasificación de las vías pecuarias del término municipal de Ribesalbes (Castellón). Disponible en línia a: http://cartoweb.cma.gva.es/documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120957/Proyecto_Clasificacion.pdf.

MUNDINA, Bernardo (1873). Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón. Castelló: Rovira Hermanos.

RULL, Baltasar (1967). Noticiario Histórico de Onda. Segona edició. Onda: Magovi.

UNIVERSITAT JAUME I. Arxius Jaume I: Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó. Disponible en línia a: jaumeprimer.uji.es.