El vocabulari de la natura: TOÍS / TOÏSSA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al vocabulari de la natura. Hui, el protagonista de la nostra publicació és el terme 'toís' / 'toïssa'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fa referència a un "cap de bestiar de llana d’un a dos anys, quan ja es pot tondre". Pràcticament de la mateixa manera defineix el mot el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): "cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre".

Una toïssa

Pel que fa a l'origen de la paraula, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la fa derivar d'una forma arcaica catalana *tosís, del llatí tonsīcĭu, "que es pot tondre". 

El coneixement d'aquest terme es redueix a les illes de Mallorca i de Menorca (DCVB). A Eivissa usen la paraula 'torissa' per a referir-se a la "femella de bestiar de llana des que neix fins que té un any", la qual s'hauria format a partir del femení de 'toís', 'toïssa', potser per la interferència del mot 'toro' (DCVB).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Comentaris