El vocabulari de la natura: CAVORCA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El Vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la protagonista és 'cavorca' que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un sinònim de 'cova'. Tanmateix, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) concreta que les cavorques són les coves o cavitats grans situades en terra. Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) barreja ambdues i assenyala que el mot 'cavorca' és sinònim tant de 'cova' com de "cavitat gran en la terra".

Pel que fa a l'etimologia del terme, d'acord amb el DCVB, deriva del llatí cava Orca, és a dir, "cova infernal". No obstant això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) proposa un origen alternatiu, del llatí cava amb sufix preromà -ŏrca. 

La Cavorca, xicoteta cavitat del terme de Tordera, al Maresme

Font: Ebcwolfy

Amb tot, la paraula 'cavorca' guarda una afinitat pràcticament total amb uns altres dos mots de la nostra llengua: 'calaborca' d'una banda, i 'calabroa' d'una altra. El primer d'ells no apareix ni al DNV ni al DIEC, però el DCVB el caracteritza com a sinònim de 'cavitat' o 'clot' i el circumscriu a la comarca de la Selva, mentre que 'cavorca' és un terme conegut arreu del bloc oriental del català. Respecte de 'calaborca', expliquen Villar (2011) a Lenguas, genes y culturas en la prehistoria de Europa y Asia suroccidental i Saura (2002) a Espigueo de toponimia altoaragonesa que podria derivar d'una forma cèltica *kala-boydo-, amb la idea de 'clot' i que en provençal ha donat 'calabourno', "caverna, buit d'arbre", en castellà 'calabozo', en aragonès 'calabuerso', "indret menut i incòmode, forat de mala mort", o en romanx 'chavorgia', "barranc, clot".

Per la seua banda, la paraula 'calabroa' sí que apareix al DIEC, "cavitat a la soca d’un arbre, per exemple quan se’n podreix la fusta", i al DNV, "cavitat natural en la soca d'un arbre". Igualment, el DCVB la defineix com a "cavitat natural d'un arbre, d'una roca, etc" i circumscriu el seu ús a la zona de Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. D'acord amb el GDLC, el seu origen podria ser la unió de les paraules 'cala', d'origen preromà i amb el significat usual que li donem en la nostra llengua, i broa, que en cèltic voldria dir també "cala". 

Quant a la petjada toponímica dels termes anteriors a Catalunya, hom hi troba un mas dit de la Cavorca al terme de l'Esquirol, a Osona, i una serra del mateix nom entre el terme d'aquest municipi i el veí de Sant Pere de Torelló. A més a més, la Cavorca també és una masia del terme de Forallac, al Baix Empordà, o una partida que fa frontera entre els termes de Vilopriu, al Baix Empordà, i de Viladesens, al Gironès. A l'Alt Empordà, dins del terme del Port de la Selva, hi ha un serrat dit de les Cavorques, i per la Garrotxa hi passa el torrent de les Cavorques, afluent de la riera de Sallent. Al País Valencià, tanmateix, aquestes paraules són del tot desconegudes.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

SAURA, José Antonio (2002). Espigueo de toponimia altoaragonesa. Archivo de Filología Aragonesa. Vol. 59-60, núm. 2, pàgs. 1683-1696.

VILLAR, Francisco (2011). Lenguas, genes y culturas en la prehistoria de Europa y Asia suroccidental. Salamanca: Universidad de Salamanca.