El Nadal en valencià

Si al cap de l'any hi ha una data assenyalada que la nostra cultura identifica amb l'alegria, la germanor i la pau, aquesta és el Nadal. Un temps per a reunir-se amb la família, retrobar a amics i coneguts, i, sovint també, participar en llargs debats de sobretaula. Ja ho diu la dita que per Nadal, cada ovella al seu corral. En aquest marc inconfusible de bonhomia que embolcalla a tothom és tradicional també que, els més inclinats a fer servir la veu, s'animen a esprémer les cordes vocals i delecten als presents amb algunes cançons de Nadal.

En efecte, les nadales, com el seu nom indica, formen part de l'imaginari d'aquestes festes que ara celebrem. Bé a la vora del Naixement, bé a taula, bé al carrer, i amb independència de ser o no creient, gran o menut, alguna vegada tots les hem entonades. I de fet, aquesta tradició nostra de cantar-li al Nadal, i en general a l'hivern, es remunta segles enrere. Joan Amades assenyala que les primeres nadales documentades en la nostra llengua es remunten al segle XV (1979). 

Tanmateix, quan valencians i catalans miren enrere i fan repàs del seu repertori nadalenc, segurament troben agudes diferències en allò que canten en aquestes dates, no només pel que fa a les melodies, sinó que també pel que fa a la llengua amb que les entonen. Així és que, al País Valencià, les nadales en llengua pròpia sofriren un important retrocés i foren, a poc a poc, substituïdes per les castellanes. Ay del Chiquirritín, Campanas de Belén o Los Peces en el Río són allò que, en pensar en el Nadal, apareix al cap de molts valencianoparlants. Catalunya tampoc fou aliena a aquest fenòmen, tot i que al nord del riu de la Sénia, les nadales pròpies han restat més vigoroses que al sud. Fum, fum, fum n'és un bon exemple, melodia que ha estat capaç de creuar la barrera entre el Montsià i el Baix Maestrat, i popularitzar-se arreu de València, i també de l'Estat espanyol.

Partitura de la nadala Tampa Tampam, amb una lletra

que recorda a la catalana El noi del a mare

Font: Cançoneret valencià de Nadal

Així les coses, Sanchis Guarner va publicar un recull de nadales valencianes l'any 1960, augmentat en la segona edició de 1973, sota el títol de Cançoneret valencià de Nadal. Ja ho advertia, aleshores, Josep Climent al pròleg de l'obra, que "alguna cosa ens passa a nosaltres els valencians (...) les nostres músiques, fins aquelles que han obtingut un lloable relleu al món sencer, són ignorades al País" (Sanchis Guarner, 1973: 3). També el mateix Manuel Sanchis Guarner ho reiterava (1973: 5) que "els valencians, amb la nostra habitual despreocupació pel nostre patrimoni espiritual col·lectiu, desconeixem quasi per complet les cançons nadalenques autòctones". Fins i tot, es demanava si era que "no hi ha a València cançons populars de Nadal" i lamentava que els "erudits valencians del segle XIX" no hagueren fet "molta més i molt millor faena" (Sanchis Guarner, 1973: 6).

De fet, com a exemple d'aquesta regressió de la cançó de Nadal autòctona i desmemòria del poble davant del villancico castellà, cal apuntar la nadala Entra, entra motxilero, escoltada a Monòver, al Vinalopó Mijtà, i que pareix haver estat importada de la Castella meridional o d'Andalusia amb una lletra que barreja valencià i castellà.

Abans que Sanchis Guarner, però, l'Institut Espanyol de Musicologia ja havia dut a terme "missions folklòriques" entre 1944 i 1960 per tot l'Estat, a fi de deixar per escrit les melodies de la música tradicional. Els investigadors que s'ocuparen del País Valencià també ficaren per escrit algunes nadales, com ara l'Aguinaldo, escoltada a Onda, a la comarca de la Plana Baixa, o Estes festes de Nadal, recollida a Alcoi, a l'Alcoià.

Partitura de l'Aguinaldo, recollida a Onda

Font: CSIC

Amb tot, la música de Nadal en la nostra llengua va veure un raig d'esperança per a reeixir durant la difícil transició valenciana. Fou aleshores quan va ser publicat el disc Nadal Valencià (1979), un recull col·lectiu de nadales on participaren Al Tall, Paco Muñoz, Carraixet o Lluís el Sifoner amb títols com La nit de Nadal, A Betlem me'n vull anar o L'Olla de Nadal. En paral·lel, l'investigador Fermín Pardo es recorria d'ample en ample el País Valencià enregistrant les melodies tradicionals del territori, també les nadales.

I, d'un temps ençà, noms com Pep el Botifarra o Jonatan Penalba han retrobat el sabor tradicional de les melodies nadalenques, mentre que Tardor, El Diluvi o Pau Alabajos els han aportat una mirada actual amb el seu disc Ara ve Nadal (2016).

REFERÈNCIES

AMADES, Joan (1979). Folklore de Catalunya: Cançoner. Barcelona: Selecta.

SANCHIS GUARNER, Manuel (1973). Cançoneret valencià de Nadal. València: Gorg.