Castellnovo - L'Almúnia - Benasaí - Molí d'Abajo - Castellnovo
Aquesta setmana us proposem una excursió pel poble de Castellnovo, a la comarca de l'Alt Palància. En ella, ascendim a dues de les muntanyes del seu terme municipal, la de l'Almúnia i la de Benasaí. Així mateix, passem per altres llocs d'interés com l'entorn del barranc de Valdeavellano, el molí d'Abajo o el castell de la localitat.
Els pobles de Segorbe (e), Carrica (c) i Castellnovo (d)
des del cim de la muntanya de l'Almúnia
La ruta comença a la plaça de Soneja del poble de Castellnovo. Des d'ella eixim del nucli urbà en direcció sud pel camí de Valdeavellano. De seguida, però, fem cap a una cruïlla. Nosaltres continuem cap a l'esquerra, amb el camí de Valdeavellano.
Camí de Valdeavellano
El castell de Castellnovo des del camí de Valdeavellano
El camí de Valdeavellano per la partida de l'Almúnia
Caminem per la partida de l'Almúnia, que en àrab vol dir "l'hort, el jardí", tal com apunta Carme Barceló a Toponímia aràbiga del País Valencià (1983). És aleshores quan, en ficar-se en paral·lel el barranc que duu aquest nom, també conegut com de la Balsa, al camí de Valdeavellano, aquest trenca cap a l'esquerra. Tanmateix, no el seguim i continuem en la direcció sud-est que portàvem, pel camí de València i de Villatorcas.
Camí de València i de Villatorcas
Ara bé, ben prompte l'abandonem. En arribar al peu del tossal de l'Almúnia, també dit de la Ràpita, agafem cap a la dreta el camí de l'Almúnia. Si abans el conreu d'horta predominava, en aquest tram qui mana és el secà.
En això, a mà esquerra, ens apareix un camp d'oliveres. Per la seua banda esquerra arranca un corriol poc marcat que, en direcció nord-est, ens duu a trobar la senda de la Ràpita, poc marcada al principi però ben clara més endavant.
Camí de l'Almúnia
Senda de la Ràpita, poc marcada
La senda de la Ràpita, un poc més endavant
Amb la senda de la Ràpita comencem a guanyar altura, mentre fruïm d'una bona vista de Castellnovo, de Segorbe i també de Cárrica, poble conegut oficialment com Pedralba.
Tanmateix, la senda de la Ràpita no ens duu al cim de la muntanya. Per això, en havent guanyat la seua carena, se n'eixim del recorregut marcat i, camp a través, tirem cap al nord-est per a coronar el tossal de l'Almúnia, o de la Ràpita, a 402 msnm. El doble topònim podria fer referència a que aquest puig és l'elevació màxima de la partida de l'Almúnia i a que, al mateix temps, haguera estat l'indret on va haver-hi una mesquita fortificada en temps islàmics, ja que l'expressió 'Ràpita', en àrab, significa "lloc d'oració i guerra" (Barceló, 1983).
El poble de Castellnovo des de la senda de la Ràpita
La capital comarcal, Segorbe, des de la senda de la Ràpita
Tanmateix, la senda de la Ràpita no ens duu al cim de la muntanya. Per això, en havent guanyat la seua carena, se n'eixim del recorregut marcat i, camp a través, tirem cap al nord-est per a coronar el tossal de l'Almúnia, o de la Ràpita, a 402 msnm. El doble topònim podria fer referència a que aquest puig és l'elevació màxima de la partida de l'Almúnia i a que, al mateix temps, haguera estat l'indret on va haver-hi una mesquita fortificada en temps islàmics, ja que l'expressió 'Ràpita', en àrab, significa "lloc d'oració i guerra" (Barceló, 1983).
Castellnovo des del cim de l'Almúnia, o de la Ràpita
Plataforma al punt més elevat d'aquest puig
Paisatge cap a migdia des de l'Almúnia, o la Ràpita
Retornem a la senda de la Ràpita, en direcció sud / sud-est. Després de passar un bosquet, el camí s'obri i gaudim de la visió de la façana nord de la serra Calderona. A mà dreta, observem el mas del Cura, o del tio Rosendo, i el de Benasaí.
La senda de la Ràpita, amb els masos del Cura,
o del tio Rosendo, i de Benasaí a mà dreta
Construcció de pedra seca a tocar de la senda de la Ràpita
Senda de la Ràpita
Ràpidament, i en havent passat per algunes construccions de pedra seca, fem cap al peu de la muntanya. Amb el camí de l'Almúnia, tombem cap a l'esquerra per a buscar el pas que creua el barranc de Valdeavellano. El travessem per un pontet situat a la vora d'una construcció en ruïnes i ens reincorporem al camí de València i de Villatorcas.
Camí de l'Almúnia en paral·lel al barranc de Valdeavellano
Ruïnes junt al barranc de Valdeavellano
Barranc de Valdeavellano
Camí de València i de Villatorcas
Avancem cap al sud-est per aquesta via fins que, a mà dreta, arranca un altre camí que baixa per a creuar de nou el barranc de Valdeavellano. Travessem una altra vegada aquest curs d'aigua i, al remat, ens endinsem per la partida del Llano Mosquit. Aquest territori fa honor al seu nom, pla i, en alguns punts, farcit de mosquits.
Cap al sud, el camí de València i Villatorcas
Desviament cap a la dreta
Travessant el barranc de Valdeavellano
Camí pel Llano Mosquit
Al cap de deu minuts, enllacem amb el camí del Plano. Tanmateix, no l'agafem i el creuem per a pujar la lloma que tenim al nostre davant. Per una sendera més o menys marcada, comencem l'ascensió que ens duu a coronar en un parell de minuts el discret cim de Benasaí, a uns 350 mnsm. El topònim d'aquesta muntanyeta, juntament amb el de la partida que corona i el del mas que hi ha a la vora, perfectament podria derivar d' Ibn al Sa'id, que vol dir "descendent del Senyor", i que faria referència al propietari d'aquestes terres en època islàmica.
Camí cap a Benasaí
Cim pla de Benasaí
Paisatge des de Benasaí
Castellnovo des del cim de Benasaí
Travessem Benasaí d'est a oest fins a retrobar el camí del Plano, per on continuem recte. Ara bé, aquesta via no tarda en deixar-nos al camí de Geldo a Castellnovo, que prenem cap a la dreta.
Camí del Plano
Camí de Geldo a Castellnovo
Poc després, al nostre orient, veiem de nou el mas de Benasaí. Continuem pel camí de Geldo a Castellnovo, que es correspon amb una pista moderna. Tanmateix, just abans d'arribar a la Tejería, abandonem, junt al camí de Geldo, aquesta pista i seguim per una via de terra.
Vista del mas de Benasaí
Camí de Geldo a Castellnovo
Panoràmica de Castellnovo des d'aquesta via
Al remat, i poc abans d'arribar a Castellnovo, trenquem a la dreta i agafem el camí de l'Altozano que, immediatament, ens deixa al molí d'Abajo.
Des d'allà, remuntem els metres de desnivell que ens separen del poble, i fem un tomb per l'entorn del seu castell. Aquesta fortalesa, on han aparegut restes romanes i islàmiques, fou bastida al segle XIV pel senyor de Castellnovo, en Guillem d'Esplugues. En acabant, entre els segles XV i XVI, experimentà una reforma que li donà un aspecte renaixentista. En l'actualitat, està en ruïnes.
Després, baixem cap a l'església dels Sants Reis, construïda entre els segles XVII i XVIII a un extrem de la localitat, i fiquem el punt i final a l'excursió.
El camí de l'Altozano, amb el castell de Castellnovo
Molí d'Abajo
Camí del Molí
Castell de Castellnovo
Una altra perspectiva de la fortalesa
El castell, en ruïnes
Ruïnes del castell de Castellnovo en 1917
Foto: Luis Tramoyeres
Ruïnes del castell de Castellnovo l'any 1917
Foto: Luis Tramoyeres
Façana de l'església dels Sants Reis
Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada