El vocabulari de la natura: XAP

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la protagonista és la paraula 'xap', que no recull ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans en l'accepció que a nosaltres ens interessa. Tampoc ni el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) ni el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) en fan esment de la caracterització que ens ocupa. Per tant, amb paraules nostres, diem que el xap és la clau de pas que regula el pas de les aigües d'una sèquia cap als seus ramals secundaris o directament cap als cultius que reguen d'ella.

Xap a Manresa, al Bages

Font: Manresa Calidoscopi

Pel que fa a l'origen d'aquest terme, pareix que deriva de la onomatopeia 'xap' que, com diu el DIEC, evoca el "soroll que fa un cos en caure a terra, a l’aigua", d'on també prové el verb 'xapotejar', "remoure la superfície de l'aigua o d'un altre líquid alçant xicotetes ones i esguitant" (DNV).

Tanmateix, això d'anomenar 'xap' a la clau de pas pot vindre d'una confusió amb el nom del lloc on pròpiament està situada la clau de pas, a la boquera, o xap, de la sèquia. En aquest sentit, trobem al llibre Paraules en xarxa que una boquera és el "cap del solc per on entra l’aigua quan es rega un camp" i, que d'això, també se'n diu xap.

Respecte al territori on s'empra la paraula 'xap', val a dir que nosaltres l'hem escoltada a la vila d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

JORDÀ, Juli (2016). Paraules en xarxa.