Os de Balaguer - Alt de les Collades - Les Avellanes - Monestir de les Avellanes

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de la Noguera, entre els termes d'Os de Balaguer i de les Avellanes, en la qual visitem el monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Així mateix, recorrem altres paratges de la contrada com la serra de les Collades, la cabana del Pastisser o les Parets.

El monestir de les Avellanes

L'excursió comença al davant de l'escola Leandre Cristòfol d'Os de Balaguer. Des d'allà eixim en direcció nord-est tot resseguint el recorregut de la carretera L-910. Tanmateix, de seguida l'abandonem, al trencar cap a l'esquerra per un camí que, uns metres més endavant, ens duu a enllaçar amb el d'Os de Balaguer a les Avellanes. Amb ell, deixem enrere els darrers habitatges de la localitat i caminem cap al nord-est per tal d'endinsar-nos a la partida de les Parets.

Carretera

Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes

Contemplem camps de conreu que es barregen amb trossos perduts. En acabant, poc més de deu minuts després, deixem a la nostra dreta el pou de les Parets.

Una altra perspectiva del camí

Caseta a la vora del camí

Pou de les Parets

Una mirada enrere, amb el pou de les Parets

i el poble d'Os de Balaguer al fons

És aleshores quan, immediatament, fem cap a una cruïlla. Per la nostra dreta arranca el camí del mas de Casset. Nosaltres, però, l'ignorem i continuem pel camí d'Os de Balaguer a les Avellanes, continuant per l'extensa partida de les Parets. A orient veiem les formacions rocoses de l'obaga de les Parets, coronada pel cap de la Serra (671 msnm). Guanyem un poc d'altura i, de nou, apleguem a un encreuament. En aquest cas, tirarem pel camí de la dreta, que és per on continua la via que arriba fins a les Avellanes. Ara, però, anem baixant cap al fondal de les Parets, cultivat amb conreus de secà.

Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes.

A la dreta hi queda l'obaga de les Parets

Camps a la vora del camí

Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes

La davallada dura poc perquè, uns metres més enllà, comença una pujada gradual que ens fa guanyar, tot havent passat per una caseta amb un corral annex i per la granja Freixes, l'alt de les Collades (604 msnm).

Caseta

Corral annex a la caseta

Granja Freixes

Mirada des de l'alt de les Collades

Una altra vegada, el camí d'Os de Balaguer a les Avellanes ens empeny a travessar per una vall solitària. En havent-la creuat, tornem a guanyar altura per a coronar el coll on fan frontera els termes d'ambdós municipis, a la serra de les Collades.

Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes

Coll de la serra de les Collades on fan frontera

els termes d'Os de Balaguer i de les Avellanes

En havent entrat al terme de les Avellanes i avançant en direcció nord-est, inaugurem una nova davallada que ens durà a caminar en paral·lel amb la carretera C-12, antigament coneguda com la carretera de Balaguer a França. L'entorn és tranquil. Algunes voltes, el soroll dels cotxes ens recorda la proximitat de la civilització.

Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes

El camí ja en paral·lel a la carretera C-12

Al cap de cinc minuts, passem per la cabana del Pastisser, que ens queda a la dreta. Immediatament, el camí d'Os de Balaguer a les Avellanes convergeix amb la carretera i, nosaltres com ell, ens hi incorporem. Tanmateix, ho fem per poc de temps, ja que ja tenim el poble de les Avellanes al davant. Per això, a la primera que tenim oportunitat, tombem a la dreta per la banda de dalt de les granges del Camí.

Cabana del Pastisser

Carretera C-12, abans dita de Balaguer a França

Les granges del Camí

Un poc més endavant, passem per una creu de les missions de 1926 i, al remat, entrem a les Avellanes. Passegem pels carrers d'aquesta localitat, tot contemplant la capella de sant Roc, que fou construïda a mitjan segle XVIII i on és guardada l'imatge del Sant Crist de l'Hort, que l'any 1730 va ser trobada per un veí del poble.

Creu de les missions de 1926

Carrer a les Avellanes

Capella de sant Roc

En acabant, contemplem l'església de santa Maria, uns metres més enllà. Aquest és un temple que, documentat des del segle XIII, ha sofert nombroses modificacions i en el qual la fàbrica romànica original ha desaparegut per complet, excepte a l'absis. Amb tot, deixant enrere el temple parroquial de les Avellanes, agafem el camí de santa Linya per tal d'anar a enllaçar, de seguida, amb la carretera LV-9042, a la qual ens incorporem cap a la dreta.

Carrer a les Avellanes

Façana de l'església de santa Maria

Part posterior del temple, amb l'absis

Carretera LV-9042

Amb ella, passem per la banda de baix de les granges del Camí i, de seguida, fem cap a una cruïlla. Hem d'agafar el camí, asfaltat, de les Avellanes a Balaguer, que va enlairat i en paral·lel a la carretera C-12. Guanyem un poc d'altura i, al davant, ens acabem topetant amb el magatzem, o casa, del Roseta, amb la granja del Ferrer i amb un encreuament. Nosaltres continuem pel mig, entre les construccions, tot incorporant-nos al camí del Monestir. Uns metres més endavant apareix una bifurcació. Hem de continuar pel camí menys marcat. L'altre dóna accés a la granja del Ferrer i s'acaba.

Camí de les Avellanes a Balaguer

Magatzem, o casa, del Roseta

Granja del Ferrer

Camí del Monestir

Tot plegat, l'entorn és bastant solitari i els camps resten abandonats. A l'esquerra gaudim de bona vista de la partida de Lo camí del Monestir.

Camps de Lo camí del Monestir

Camí del Monestir

Cotxe de la marca SEAT abandonat a un bancal

En cosa de deu minuts, finalment, arribem a la carretera C-12, a la qual ens incorporem cap a l'esquerra, a l'altura del prat de Martell. Ara se'ns presenten uns 2 quilòmetres per aquesta via fins a fer cap al destacat monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Incorporació a la carretera

Punt quilomètric 183 de la carretera C-12

Primera visió del monestir de les Avellanes

El monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser fundat a les acaballes del segle XII. Concretament, fou l'any 1166 quan el comte d'Urgell Ermengol VII creà aquesta abadia de premonstratencs, tot i que la comunitat monàstica de Bellpuig de les Avellanes i la de Santa Maria de Bellpuig Vell no es van fusionar fins al 1180. Amb tot, aquest monestir es va convertir en el més important canonges regulars premonstratesos, seguidors de la regla de sant Agustí, de tota Catalunya.

Monestir de les Avellanes

No obstant això, les edificacions actuals van ser bastides del periode gòtic ençà, havent desaparegut la fàbrica romànica d'arreu excepte del claustre, que és del segle XII. L'església data del segle XIV, precisament de la centúria en la que el comte d'Urgell Ermengol X convertí el temple en panteó dels comtes d'Urgell. D'aquesta manera, foren soterrats ací el comte d'Urgell Àlvar I (+1268) i la seua esposa Cecília de Foix (+1270), així com també el mateix Ermengol X (+1314), a bé que abans ja havia mostrat el seu desig de ser reposar-hi eternament allà el comte fundador, Ermengol VII, tot i haver mort ben lluny del seu país, probablement a Valencia de Alcántara, l'any 1184.

La porta del Poble

La porta del Poble cap al 1900

Fotògraf: Juli Soler (MDC-AFCEC)

Diferents perspectives de l'església del monestir de les Avellanes

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes,

imatge del segle XIV atribuïda a l'artista

català Bartomeu de Robió, adquirida pel

nord-americà Charles Deering entre 1910

i 1921 i comprada per la Generalitat de

Catalunya l'any 2011. És al Museu de Lleida.

Els sepulcres que hi manà fer Ermengol X per al panteó van sobreviure a les vicissituds històriques, també al foragitament dels monjos l'any 1835 i a la desamortització eclesiàstica del 1836. Tanmateix, a les albors del segle XX, el banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol es feu amb la propietat del conjunt, després que entre 1883 i 1889 haguera estat rehabitat per monjos trapencs. Malauradament, l'any 1906, Santesmasses va vendre a un antiquari de Gasteiz, per 15.000 pessetes, els sepulcres gòtics dels comtes d'Urgell, després que el majordom del monestir, Josep Utgé, s'emportara les despulles mortals al temple de Vilanova de la Sal, on també fou descoberta l'any 2006 una gran quantitat d'arxius del monestir, d'entre el 1166 i el 1834. La premsa catalana de l'època se'n feia ressò, per exemple, el Diario del Comercio, publicat a Tarragona, en la seua edició del 11 d'agost de 1906:

"La prensa registra estos días la salvaje profanación llevada á cabo en el monasterio de las Avellanas donde han sido poco menos que aventadas las cenizas de los condes de Urgel y desmontados los sarcófagos que las contenían, adquiridos, según se dice, por el Museo de Londres".

Però el fet fou notícia també als diaris d'arreu de l'Estat espanyol. En aquest sentit, el diari El Adelanto, de Salamanca, en un article titulat A nuestras viejas poblaciones que fou publicat el 17 de novembre de 1906, el redactor escriu:

"El país parece moribundo. Entran los ladrones en el santuario de sus recuerdos (...) Nada más vergonzoso que lo de Abellanes. Todo el mundo lo sabía en la localidad, por ser de la misma los instrumentos materiales de la profanación; pero todos se callan. Impera el miedo. Sacan los sarcófagos de los condes de Urgel, los llevan a Lérida, y las autoridades déjanlos escapar por complacencia y por miedo".

Fins i tot la premsa madrilenya en parlà d'aquests fets. La Correspondencia de España del 7 d'agost de 1906 dedicava un extens article al cas sota el títol de El convento de los Abellanes.

"Los periódicos de Lérida continúan ocupándose del convento de los Abellanes, con motivo del despojo artístico de que ha sido objeto el monumento histórico. Según dichos periódicos, los sepulcros de los condes de Urgel no podían ser de ningún modo enajenados, legalmente, toda vez que, según Monfar, historiador del siglo XVIII, al fundarse por el cenobita Juan de Orgañá el convento de los Abellanes, éste fue costeado por los condes Armengol VII y Na Dolsa, en el año 1146 (data errònia), fundación que llevaron á efecto además de la gran devoción que sentían por la orden Premonstratense PARA POSEER PANTEÓN PROPIO PARA ELLOS Y PARA SUS DESCENDIENTES. Algunos elementos comarcanos, entusiastas de las glorias del condado de Urgel, en vista de que van á Inglaterra las obras de arte sacadas del convento de los Abellanes, piensan interesar á la Reina Victoria para que los sepulcros de sus antecesores soberanos del condado de Urgel vuelvan á su sitio (...) Según noticias, los sepulcros de los condes de Ager y Urgel, de que se ha despojado á la iglesia del monasterio de los Abellanes, se facturaron para Vitoria. Desde allí irán a Bilbao para embarcarlos".

Els esforços del bisbe d'Urgell per tractar de recuperar-los no fructificaren. Tampoc les gestions de l'aleshores diputat a Madrid per Solidaritat Catalana Francesc Macià, en acabant president de la Generalitat entre 1931 i 1933, arribaren a bon port. Finalment, els sepulcres foren adquirits pel Museu The Cloisters, a Nova York, i se n'anaren d'Europa per a no tornar mai més. Ara, però, se'n preparen reproduccions exactes fetes a partir dels originals que seran instal·lades a l'emplaçament dels originals en substitució dels xicotets sarcòfags que ara guarden les despulles comtals.

Sepulcre d'Ermengol X, comte d'Urgell, a Nova York

Foto: Peter Roan - Viquipèdia

Sepulcre d'Ermengol X al monestir

de les Avellanes, cap al 1900

Fotògraf: Juli Soler (MDC-AFCEC)

Sepulcres del comte d'Urgell Àlvar I i de la

seua esposa, Cecília de Foix, a Nova York

Foto: Peter Roan - Viquipèdia

Sepulcres d'Àlvar I i de Cecília de Foix

al monestir de les Avellanes, cap al 1900

Fotògraf: Juli Soler (MDC-AFCEC)

Notícia del "retorn" d'unes còpies exactes

dels sepulcres al monestir de les Avellanes

publicada al diari lleidatà SEGRE en un

article signat per Anna Sàez

Tornant al senderisme, que és el que ens ocupa, des del monestir de les Avellanes enfilem camí cap a Os de Balaguer. Per tal de fer-ho, enganxem de nou la carretera C-12 durant alguns metres. Després, però, la deixem i ens incorporem, a la dreta, per un camí asfaltat que es correspon amb el traçat original d'aquesta carretera.

Carretera vella

Senyal de l'antiga carretera

Fita

Un altre tram de la carretera original entre

Balaguer i la frontera francesa

Una altra fita

Aquesta mateixa fita vista pel darrere

Caminem a l'ombra de la serra del Convent durant uns quinze minuts fins que, aquesta via, va a morir a la carretera d'Os de Balaguer a l'altura de la cabana del Sardall. Continuem a la dreta per la carretera fins que, poc abans de coronar el coll de Tueres, trenquem a l'esquerra i ens incorporem al camí de la Mare de Déu d'Aguilar. Envoltem per l'est la serreta d'Aguilar i, en fer cap a un corral, trobem una cruïlla. Ací tombem a la dreta, pel camí curt d'Aguilar per tal d'anar en direcció les Forques i la carrerada de Sojorn.