Cervià de les Garrigues - Les Besses - Ermita de santa Maria de les Besses

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de les Garrigues. Amb eixida i acabament al poble de Cervià de les Garrigues, en aquesta ruta visitem el nucli abandonat de les Besses, on hi destaquen les ruïnes del seu castell, situat al cim d'un tossal, i l'ermita de santa Maria, romànica.

L'ermita de santa Maria de les Besses des del

tossal que corona el nucli i al cim del qual està el castell

La ruta comença al carrer d'Anselm Clavé de Cervià de les Garrigues, que es correspon amb la carretera LV-7031. El nom d'aquest poble prové del llatí Cerviānus, derivat del nom propi Cervĭus, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Eixim en direcció nord-oest per un camí que mena cap al tros del Frari, paraula que és una variant del terme 'frare' i documentada ja al segle XV (DCVB).

Inici de la ruta, caminant cap al tros del Frari

El poble de Cervià, a mà esquerra, separat de nosaltres

pel barranc del Perer, afluent del riu Set

De seguida, aquesta via ens reorienta cap al sud. És aleshores quan, a mà dreta, veiem la granja del Frari. Mentrestant, a l'esquerra, tenim una bonica panoràmica del poble de Cervià, separat de nosaltres per la clotada solcada pel barranc del Perer que, uns metres més enllà, acaba el seu recorregut en el riu Set.

La granja del Frari

Amb tot, quan deixem a la nostra esquena els últims habitatges cervianencs, enllacem amb el camí de l'Albagés, que ens ve a trobar des de dins del nucli urbà. A poc a poc, guanyem altura sobre la vall del riu Set, que duem a l'esquerra. Sobre l'origen del nom d'aquest curs d'aigua, Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, assenyala que, a la documentació antiga, el riu és anomenat "de Set". Així doncs, conclou que el topònim prové d'un personatge musulmà dit Zeid "probablement un dels reis del regne moro de Lleida". Per la seua banda, l'investigador Antoni Jaquemot assegura que a la roca dels Moros del Cogul, una balma amb pintures rupestres i escrits de diverses èpoques situada a la vora d'aquest mateix riu, hi ha un text íber on apareix una referència al Set, "bauzako", que voldria dir "terra fèrtil d’allau".

Cervià de les Garrigues, de fons

Camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés

Mirada enrere cap al poble

En acabant, comencem una baixada pronunciada que ens enfonsa a la vall d'aquest curs d'aigua al voltant del qual l'ésser humà prehistòric va articular una destacada xarxa de comunicacions atesa la quantitat de gravats i pintures rupestres que han estat descoberts a la contrada, com és el cas de la roca dels Moros abans esmentada.

Ruïnes d'un tancat a la vora del camí

El riu Set

El camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés és monòton. A l'altra banda de riu, tenim la partida de Los Obacs, que fa honor al seu nom. Al remat, però, retrobem l'asfalt. És quan ja estem molt a prop del despoblat de les Besses. De fet, hui dia, el camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés mor a les Besses com a conseqüència de la construcció del pantà de l'Albagés.

Camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés

Balmes a tocar del camí

El camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés,

quan, de sobte, es converteix en carretera

Amb tot, fem un tomb per les ruïnes dels habitatges d'aquest llogaret abandonat des del temps de la guerra de Successió. També fem una aproximació a les ruïnes del seu castell, que podria datar del segle XIII, ubicades al cim de la penya que domina aquest indret. Del poble, l'element millor conservat és l'ermita de santa Maria de les Besses, construïda a partir de 1265. A l'interior d'aquest temple, hi ha dues estel·les funeràries.

Accés a les ruïnes de les Besses

Ruïnes del poble abandonat de les Besses

Ermita de santa Maria de les Besses

Portada de l'ermita

Interior del temple

Pila baptismal

Estel·les funeràries

El temple vist des de l'altar

Tossal del castell de les Besses

Les Besses des del tossal del seu castell

En havent visitat el conjunt, agafem el camí del Verger, que arranca de l'altra banda de les Besses, en direcció nord-est primer i est després. Tanmateix, a la primera cruïlla que trobem, l'abandonem. Nosaltres seguim cap a l'esquerra. Passem primer per la coma Ampla del Caterí i, en acabant, per la del Gardelet. En aquesta última, veiem un maset.

Camí del Verger

Un altre tram del camí del Verger

Paisatge de secà i de pedra seca

Camí

Maset

Just després de deixar-lo enrere, comencem a baixar cap a la vall de la coma Ampla. La nostra intenció era, des d'ací, anar a buscar el pla de les Burgues. Tanmateix, una gossada que habita a un mas situat vora camí ens barra el pas. En clara inferioritat numèrica d'éssers humans contra gossos, decidim girar cua i baixar a buscar el camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues, per on havíem passat ja una estona abans.

Cap al camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues

Així doncs, desfem les nostres passes durant un bon tros fins a trobar el camí del pla de les Burgues. A la segona cruïlla que trobem, girem cap a la dreta, per un caminot on la pedra és la protagonista i que va a enllaçar amb el camí de Castelldans a Cervià de les Garrigues. Al remat ens incorporem a aquesta via.

Camí del pla de les Burgues

Un altre tram d'aquest camí

Caseta

Camí

Camí de Castelldans a Cervià de les Garrigues

Ribàs de pedra seca

Ens trobem a la partida de les Voltetes i, per fer-li honor, peguem una volta circular a la mateixa, sobretot perquè ens crida l'atenció un enorme paller des d'on fruïm d'una molt bona vista del poble. En acabant, en direcció sud, anem cap a la partida del Solanet.

Panoràmica de Cervià de les Garrigues

Paller

Interior d'aquest paller en ruïnes

Allà mateix, veiem l'arranc d'un corriol que, ràpidament, baixa a buscar el camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues. Amb aquesta via, entrem a la localitat, on fiquem el punt i final a l'excursió.