San Vicente - El Pron - Mas del Plano Herrera - El Rull - L'Albereda - San Vicente

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'Alt Millars, una de les comarques xurres del País Valencià i que ja hem visitat en nombroses ocasions. Entre masos abandonats alguns i encara habitats d'altres, recorrem una dotzena de quilòmetres entre els pobles de San Vicente de Piedrahita, o de Cortes, o San Vicente sense cognom, i Zucaina en un trajecte sense massa dificultats. Passem pel Plano Herrera i pel Rull, pel Pron i per la casa de Canya, entre d'altres indrets.

Vista llunyana del mas del Rull des de la lloma del Sabinar

La ruta comença a la plaça de l'Església de San Vicente. Hi destaca ací el temple del poble, dedicat a sant Vicent Ferrer i documentat des del segle XVII. L'actual edifici és fruit de les successives reformes efectuades durant la centúria següent i que acabaren l'any 1802.


Des d'allà eixim en direcció nord-est pel carrer de Miguel Garrido Marín, via que ens fa guanyar un poc d'altura. Després, enllacem amb el carrer Capellanía i, en acabant, girem cap a la dreta pel camí de Zucaina.

Eixim de la plaça de San Vicente de Piedrahita

Carrer al poble de San Vicente

Camí de San Vicente a Zucaina

Amb ell, baixem tot el que havíem pujat mentre abandonem el poble cap al sud-est. Davant de nosaltres apareixen les cases del Cerrito, habitades, on no hi arribem perquè, ben aviat el camí de San Vicente a Zucaina trenca cap a l'esquerra, en direcció a orient. 

Camí de San Vicente a Zucaina. 
Al fons, veiem les cases del Cerrito.

El seguim i comencem a ascendir de nou. És en aquest punt quan se'ns ajunta l'assegador del Pasé. 

El camí de San Vicente a Zucaina després d'unir-se
amb l'assegador del Pasé i començar a ascendir

Durant la pujada trobem, a mà dreta, la casa de Villamón, que està en ruïnes. En deixar-la enrere, seguim amb l'ascensió cap a la part alta del barranc de San Vicente, que ens queda a la dreta. Al remat, guanyem la Planijada, una extensa planura al peu del tossal de San Vicente i de la rambla de Santa Ana.

Casa de Villamón

El camí de San Vicente a Zucaina en arribar a la Planijada

Arribem a un encreuament. Just davant de nosaltres queda l'entrada a una zona de pastura de ramat boví de carn, que és per on continua el camí de San Vicente a Zucaina. Trenquem nosaltres, però, cap a la dreta per una senda que naix cap al sud-est i que es correspon amb la carrerada reial del Mesón, o camí del Cerro, que també és conegut amb el nom de camí d'Aragó a Onda.

Carrerada reial del Mesón

Amb aquest pas ramader, d'entrada comencem a guanyar altura lentament. Després, baixem lleugerament per a tornar, de seguida, a pujar, ara sí que sí, pels contraforts del tossal de San Vicente, al que per ací anomenen Cerro de San Vicente, i per açò el nom del camí que trepitgem.

Pujada pels contraforts del tossal de San Vicente

Paisatge cap a l'oest des de la carrerada reial del Mesón

Molló de termes de Cortes de Arenoso i Zucaina

Al remat, el punt culminant de la nostra ascensió arriba quan el camí del Cerro és creuat per la moderna pista del Pron. Estem a 950 msnm. Com que el camí del Cerro, que continua lligat a la carrerada reial del Mesón i continua recte, es perd durant uns metres, ens desviem cap a la dreta per la pista del Pron. Caminem en direcció sud-oest durant alguns metres. Després, però, la pista tomba cap al sud-est i comença a baixar. Albirem ara ja la planura del Pron al nostre peu. Mentre perdem altura cap a allà, se'ns reincorpora el camí del Mesón, d'Aragó a Onda i carrerada reial del Mesón.

Pista del Pron

Amb la carrerada reial del Mesón, de baixada cap al
Pron. Al fons ja veiem la casa de Canya.

Ben prompte fem cap a la casa de Canya, habitada, que queda a mà dreta. Aquest mas està situat a l'encreuament entre la carrerada reial del Mesón i el camí de la Puebla de Arenoso a Zucaina. Per aquesta segona via continuem l'excursió. Ho fem trencant cap a l'esquerra, en direcció est.

Casa de Canya

Uns metres més enllà, el camí passa per la vora del mas del Pron d'Arriba. La majoria del nucli pareix que roman en bon estat. Tanmateix, l'accés està tancat per una cadena i no ens apropem més. El nom d'aquesta masia, tal com assenyala Natividad Nebot a la seua Toponimia del Alto Mijares y Alto Palancia (1991), deriva del llatí pronus, "inclinat, costerut".

Mas del Pron d'Arriba

Una altra perspectiva d'aquest nucli del terme de Zucaina

En deixar enrere el mas del Pron d'Arriba, el camí de la Puebla de Arenoso a Zucaina és poc clar i no sembla massa xafat. Ara bé, si ens fixem, no tindrem massa problemes en seguir-lo entre els marges de camps de conreu i sempre cap a l'est.

Camí de la Puebla de Arenoso a Zucaina

Un altre tram d'aquesta via, menys marcat

En cosa de poc més de cinc minuts, veiem a la nostra dreta, el mas del Pron d'Abajo. Entre aquesta caseria i la del Pron d'Arriba, l'any 1940, hi havien censades 35 persones distribuïdes en 14 habitatges i 13 edificis dedicats a altres usos. Des d'una de les casetes d'aquest nucli, una rabera de gossos se'n fa un fart de lladrar-nos. El límit de la finca masovera està delimitat per un muret de pedra seca.

Vista del mas del Pron d'Abajo

A mà esquerra, arranca una pista que, primer tira cap al nord-oest i després gira cap a l'est. Abandonem en aquest punt el camí de la Puebla de Arenoso a Zucaina i l'agafem. Guanyem un poc d'altura, però immediatament la tornem a perdre per a baixar fins a la rambla de Santa Ana.

Camí

Quan ja la tenim davant nostre, i a l'altra banda el mas del Plano Herrera, travessem el curs d'aigua, ara sec, per un corriol.

El mas del Plano Herrera vist des de
l'altra banda de la rambla de Santa Ana

Rambla de Santa Ana

Ascendim finalment els últims metres que ens separen de les cases d'aquest mas, que va estar habitat de manera permanent fins a l'any 2004. Temps enrere, el 1940, hi havia una desena de persones censades. Parem a esmorzar i entrem en algunes de les edificacions: albardes, vímet, sacs, són alguns dels objectes que trobem encara al lloc on els deixaren els seus amos.

Mas del Plano Herrera

Una de les primeres construccions que trobem en arribar-hi

Una porquera. A la dreta, al fons, 
s'hi conserva un abeurador de pedra

Una albarda i vímet, baix un sostre cobert amb canyes

L'habitatge més gran del mas del Plano Herrera

Interior d'aquest edifici

Corral

Una altra part del mas del Plano Herrera

Pel mas del Plano Herrera, cap al camí de la lloma del Sabinar

En acabant, eixim d'ell cap al nord pel camí de la lloma del Sabinar. D'entrada, aquesta via és una pista però hem d'estar alerta perquè, de seguida, ens hem de separar del camí ample, que tirarà cap a la dreta, i agafar una sendera que comença a pujar, efectivament, cap a la lloma del Sabinar.

Camí de la lloma del Sabinar

Aquesta via, un poc més endavant,
quan ja s'ha convertit en una sendera

És en aquest tram quan fruïm d'algunes de les millors vistes de tota l'excursió. Mentre pugem, deixem al nostre peu la rambla de Santa Ana. Allà lluny arribem a contemplar el mas del Rull, que és una de les estacions que ens queden per visitar. És un paisatge immens i solitari aquest. Quan deixem de pujar i avancem per la lloma del Sabinar pròpiament dita, el camí no és del tot fàcil de seguir. De tant en tant trobem alguna fita que ens assenyala la direcció correcta, però l'orientació és bàsicament visual.

Camí de la lloma del Sabinar

Per la lloma del Sabinar

Al cap d'uns quinze minuts d'haver coronat la lloma del Sabinar, i després d'avançar més o menys en direcció nord-est, fem cap a un encreuament. I és que el camí de la lloma del Sabinar va a morir al que va de Zucaina a San Vicente. Així doncs, agafem aquesta segona via cap a l'esquerra. Amb ella, baixem ràpidament cap a la llera de la rambla de Santa Ana. Durants uns metres, el camí avança empegat a aquest curs d'aigua.

Camí de Zucaina a San Vicente

El camí, en baixar a la rambla de Santa Anna.
A la dreta queda la casa de Lucía i, darrere,
també veiem ja la casa Venta, a tocar del Rull.

És molt evident el punt on el camí de Zucaina a San Vicente continua per dins de la rambla de Santa Ana mentre s'enfila cap a la casa de Lucía el del mas del Rull. Durant els primers metres està ben marcat. No obstant això, de seguida es tapa i ens obliga a pujar per un vessant molt empinat fins a fer cap a l'edifici.

Punt on naix el camí del mas del Rull

La casa de Lucía, on hi arribem després de pujar
per un vessant costerut a l'haver desaparegut el camí

La casa de Lucía es manté dempeus de miracle. La fragilitat dels murs que la sostenen se'ns fa evident, i per això no hi passem massa temps dins seu.

Casa de Lucía

Porta d'accés 

Interior de la casa de Lucía

Objectes que encara queden, a hores d'ara, a la casa 
de Lucía, tot i que fa ja temps que no l'habita ningú

En havent-la visitat, per darrere, anem a buscar la seguida del camí del mas del Rull. Ens incorporem a ell una vegada torna a estar net de vegetació. Tardem escassos cinc minuts en pujar fins a la casa Venta. Si era un miracle la supervivència de la casa de Lucía, que la casa Venta continue dempeus encara ho és més de miracle. No gosàrem passar de la porta.

Camí del mas del Rull

Un altre punt d'aquesta via, poc abans de la casa Venta

Casa Venta

Interior d'aquest habitatge abandonat 

Una altra perspectiva de l'interior de la casa 
Venta, amb una granera, entre d'altres objectes

Porta de fusta utilitzada per a fer anotacions. Les millor
conservades són del 1960 i fan referència a la collita
arreplegada aquell any per Ramón Bagán, (...) Bou,
Marcelino Bou i Miguel Costa, en total 374, però 
desconeixem en quina unitat de mesura ho calcularen.

Darrere d'ella, albirem ja el mas del Rull, on hi fem cap en un parell de minuts. Aquest nucli, completament abandonat, està situat en un tossalet que domina les planures del voltant.

El mas del Rull des de la casa Venta

Una altra perspectiva d'aquet nucli abandonat

Malgrat el silenci que ara impera en aquest paratge, al Rull hi vivien unes cinquanta persones l'any 1940. Tanmateix, el 1972 va fer les maletes l'última de les famílies que hi quedava, que vivia sense electricitat ni aigua corrent ni carretera. El vora mig segle que ha passat des d'aleshores s'ha fet sentir i, a poc a poc, les cases cedeixen i cauen. Fa un temps, al blog Los pueblos deshabitados publicaren un interessant article sobre aquest mas que us convidem a llegir ací.

Edificis al mas del Rull. En primer terme, el forn.
Darrere, a mà esquerra, la casa del tio Peporro i,
a mà dreta, la casa del tio Celestino.

Interior de la casa del tio Peporro, al mas del Rull

Una ampolla de Terry Centenario a la casa
del tio Peporro del mas del Rull

Casa en ruïnes

De passeig pels solitaris carrers del mas

Silenci al mas del Rull

Interior d'un dels habitatges del mas del Rull

Part alta del mas, junta les eres

Era del mas del Rull

Des d'aquest punt observem molt bé l'encreuament que se'ns presenta al davant. Recte tira el camí del Plano. A l'esquerra se'n va la carrerassa de l'Albereda. Nosaltres hem d'agafar aquesta segona via, que torna cap a San Vicente. Com el seu nom indica, travessa l'extensa partida de l'Albereda, que baixa des del Rull cap a la rambla de Santa Ana.

Carrerassa de l'Albereda

El camí és còmode i no té cap dificultat, almenys de moment. Quan fa uns quinze minuts que hem eixit del mas del Rull, iniciem la baixada cap a la rambla de Santa Ana. Atenció en aquest punt. Trobem davant nostre el fil que delimita la finca de ramat boví de carn que havíem vist al començament de l'excursió des de l'altra banda. Abans ja havíem escoltat els esquellots dels animals, i ara sonen de nou. La carrerassa de l'Albereda és un camí públic i, per açò, apartem el fil i transitem per l'interior del recinte. Ara bé, és molt més que probable que us trobeu amb els animals pasturant, tal com ens va passar a nosaltres. Són bous i vaques dòcils que, en cap moment, es ficaren nerviosos per la nostra presència.

Carrerassa de l'Albereda

Travessem una preciosa zona de ribera abans de creuar la rambla de Santa Ana i començar a pujar. Finalment, passem una tanca, deixem la zona de bous de l'Albereda enrere i enllacem amb el camí de Zucaina a San Vicente, que és on va a morir la carrerassa de l'Albereda.

Carrerassa de l'Albereda

Rambla de Santa Ana

Carrerssa de l'Albereda

Ara, només ens queda tornar fins a San Vicente pel camí que havíem seguit al principi de la ruta. En arribar al poble, hi fiquem el punt i final. Per a acabar, ací teniu l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Gaudiu-la!

Comentaris

  1. Quina il·lusió m'ha fet veure els masos dels auelos!
    M'auela va nàixer a El Pron d'Arriba i m'auelo al Plano Herrera (a la casa més gran que es veu). Desde ben menudeta he anat tots els anys i tinc molts records per les eres i les vinyes de El Pron. El que més m'agradava era que els uelos m'explicaven historietes de quan eren jovens, de com s'alçaven prompte per traure al ramat o que a les nits es juntaven de vàries masies del voltant per tocar la guitarra i ballar.

    La casa de El Plano Herrera com es veu fa moooolts anys que està deshabitada, però a la casa de El Pron anem prou a sovint i encara es pot anar allí a passar el cap de setmana.

    Gràcies per descobrir a la gent les zones rurals de l'interior on probablement els seus avantpassats van emigrar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Alba, moltes gràcies per llegir-nos i per les teues paraules. La veritat és que aquesta zona de l'Alt Millars ens encanta, esquitxada de masos, corrals, camins... . És especial. L'hem visitada nombroses vegades i confiem en poder tornar-hi ben prompte per a fer més excursions.

      Suprimeix

Publica un comentari