La qüestió dels moriscos valencians a través de documents cristians contemporanis de la seua expulsió (1588-1618)

La decisió d'expulsar els moriscos del Regne de València i de la resta de països sotmesos al ceptre del monarca hispànic entre 1609 i 1613 no fou presa de manera improvisada, ans al contrari. És conegut que va ser fruit d'un llarg procés d'unificació religiosa que ja es féu palès a les acaballes del segle XV, amb la conquesta cristiana de l'últim reducte islàmic peninsular, el Regne de Granada, i la successiva deportació dels jueus de Sepharad, tot l'any 1492. A açò van seguir les Germanies a la dècada dels anys '20 del segle XVI, durant les quals es va fer batejar forçadament a nombrosos sarraïns valencians, i els intents d'evangelització d'aquesta comunitat, per no parlar-ne de la revolta morisca de la serra d'Espadà (1526) o la rebel·lió de les Alpujarres de Granada (1568-1571).

Panoràmica de la platja de Biniesma, al Grau de

Moncofa, a la Plana Baixa. Aquest és un dels punts

des d'on els moriscos valencians van eixir cap a l'Àfrica.

Al fil de tot açò, Merino, canonge de Xàtiva durant la segona meitat del segle XVI, va enviar una carta al rei Felip el Prudent per a exhortar-lo a fer fora els moriscos de València, tal com havia passat amb els jueus, si no volien convertir-se al cristianisme. "... que mande V. Ma. alos tales sallir del Reyno y siquisieren bivir como christianos que bayan con sus haziendos hijos abivir en Castilla la vieja en el pueblo que V. M. les senyalava y sino quisieren ser christianos y bivir como christianos que dentro de tantos dias se passen a Africa y pierdan los bienes para V. Ma. porque assi lo mandaron los christianissimos Reyes Don Fernando y Doña Ysabel de Inmortal memoria bisabuelos de V. Ma. con los Judios despanya quando los mandaron ser y bivir como christianos y que de ay adelante ningun morisco deprenda leer ni tenga libro de Alchoran emprentado ni de mano so pena de la vida y temporalidades".

Una dona i una xiqueta morisques en una 

il·lustració alemanya de la dècada del 1530

Font: Germanisches National Museum

Tanmateix, no tothom estava a favor d'expulsar els moriscos, un grup que al Regne de València representava un terç de la població (Ardit, 2010). El bisbe de Barcelona entre 1512 i 1521 Martí Garcia Puyazuelo, tot i ser partidari de fer-los fora, va advertir que aquesta gent era "hyspani, non armenii nec africani... Sunt compatriotes hic nati et nutriti et conservati inter nos" (Bramon, 2009). Aquesta divisió d'opinions sobre què fer amb els moriscos també la va ficar negre sobre blanc el frare dominic Jaume Bleda, un altre defensor acèrrim de l'expulsió, al llibre huité de la seua Coronica de los moros de España diuidida en ocho libros, publicada l'any 1618, ja després de l'eixida dels moriscos. "Aunque todos los Principes Christianos de España, seglares, y Eclesiasticos, y sus ministros, y subditos, fueron siempre de un mismo parecer, en que se devia hazer la guerra a los Moros, que avian ocupado la tierra: y en ello se emplearon unanimes, y conformes: como se ha visto en los libros passados: mas despues de rendidos, y sugetados a su Imperio, huvo perpetuamente dos opiniones muy encontradas, sobre si aquella naciö enemiga avia de ser cónservada en sus lugares, o expelida de toda la tierra. Unos juzgavan q la conservacion de los Moros era conveniente, otros que devian ser destruydos, y echados destos Reynos. De la primera opinion fueron todos los valerosos cavalleros heredados en las conquistas por sus hazañas, y otros qualesquier señores de lugares dellos, desde el principio de la restauraciö de España. El parecer contrario fue anterior, y tä antiguo como las primeras armas que se tomarö para resistir a aquellos barbaros feroces, y cobrar las tierras perdidas. Pero el interes, y la falta de poder, y fuerças hizo, que huviesse colusion entre pretensiones tan opuestas, y durante el pleyto indeciso por nuevecientos años, que los Moros vinieron entre los Christianos".

En aquesta extensa obra, Bleda s'esforçà per justificar l'expulsió dictada pel rei Felip el Pietós, i explicà un bon grapat de successos que, al seu parer, la justificaven. No obstant això, en relació amb els moriscos valencians, les línies que va escriure es contradiuen amb els informes que un parell de dècades abans havien arribat a les mans de son pare, i predecessor en el tron, Felip el Prudent. És el cas d'una carta escrita l'any 1588 per Francesc de Montcada i Cardona, marquès d'Aitona i virrei de València en aquell moment, en atenció al projecte de desarmament dels mahometans aragonesos, que es va completar cinc anys més tard. "S.C.R. Mag. Los moriscos deste Reyno de Valencia estan (a lo que se entiende) sossegados y quietos, sujetos y con mucha obediencia y respecto ala Justicia, attendiendo à sus casas y haziendas, y no se sabe hasta agora q tengan correspondencia alguna con los del Reyno de Aragon, aunque se han hecho diligencias enesto por los Inquisidores y por mi, y sabiendo, como saben, que por orden de V. Mag. han andado por la raya algunos del Consejo, y q agora està alla un alguazil ordinario, para aquel mismo effecto, no se han alterado ni inquietado, y assi secree q nolo haran, aunq sepan, que mandasse V. Mag. desarmar los de Aragon, y assi parece que con los de aca no se haga prevencion en este caso, para que entiendan, quel desarmar a los de Aragon es por sus culpas, y delictos; porque en este Reyno son ya muy sabidos y publicos, y seria demas consideracion lo q podrian sospechar y alterarse, no dando credito a lo que se les dixesse; q lo que de suyo imaginasen, viendo q se haze con ellos tal prevencion. Y quando V. Mag. se sirva demandar que se desarmen los de Aragon, se podran embiar dos Doctores delos deste Consejo, uno del civil, y otro del criminal (porque hagan aqui menos falta) el uno q esté y ande por lo ques de Morella, y el otro por lo de Segorve; continuando la prevencion que ya está ordenada entodas las villas y lugares de xpianos [cristians] viejos de la raya y cerca della de armas y apercibimiento para acudir à qual quiera ocassion que sea menester. Y esta diligencia serviria para tener guardados los passos, y poder dezir en publico, ques porque no entren aqui los de Aragon, y en secreto à no dexar passar los de aqui para Aragon, caso q algunos lo intentassen. Los q setienen por cabeças entre los moriscos deaqui, son los mismos que los años passados fueron detenidos en el castillo de Xativa (...) De Valencia à 4. de Diziem 1588". El virrei, aquell mateix dia, signa una altra carta, dirigida també al monarca, però molt més breu, on es reafirma en la bona conducta dels moriscos valencians. "A su Mg. El Marques de Aytona 4 de diziembre de 1588. Que los moriscos de aquel Reyno estan quietos, y no se entiende q tengan inteligencia con los de Aragon, ni creo q se moveran ni alteraran los de alli por que desarmen alos otros, por q saben muy bien las culpas q han cometido, y por esta causa no se pareçe q ay necessidad de prevenirlos, sino haber las diligencias q apunta quando se quiera en ex.on el desarmarlos".

Ruïnes d'edificis al despoblat morisc de l'Atzuvieta,

a la vall d'Alcalà, comarca de la Marina Alta.

Font: Wikimedia - Ripoll531

En la mateixa línia s'expressaren els inquisidors Pedro Girón i Pedro Pacheco en una carta que enviaren a Gaspar de Quiroga, arquebisbe de Toledo, pels volts de l'any 1590 i també en ocasió del projecte de desarmament dels moriscos aragonesos. "En los moriscos deste Rey. como por otras tenemos scrito, a Vs. Iltma. no hallamos fundamento de Inquietud, ni desasosiego, Antes estos dias quiriendo llevar al cabo, la aberiguacion del ?, que ultimamente dio el dean de Segorbe, Comissario deste santo Off. acerca del Rey de Fez, No ubo deque afiz. Supuesto esto, y que los excesos delos tagarinos [moriscos que vivien barrejats amb els cristians i parlaven valencià], tan notoriamente van creciendo, Nos persuadimos, questa gente no hara novedad, aunq los vea apretar, y desarmar, ni se atreveran a hazer demostracion de los intentos porque hallaran que no es buena ocassion q si viesen lasurja bien crehemos no una, sino muchas vidas q tubiesen las abenturarian. Pero siaora debaxo de tierra los mandasen bivir alli bivirian y estarian enobediencia, y si viesen matar sus hijos callarian, y abaxarian la cabeça. Esta es una destruccion que por caminos secretos se entiende dellos ben entomada // Es los moriscos en general estan desarmados [els del País Valencià ho estaven des de 1563], y sino fuese q el Rey Ntro. Sr. por sus Miembros tubiese noticia de armas ocultas deque eneste Sº Off. no la ay las quales aun quando obiese, abiendo estado tiempo debaxo de tierra escondidas sele ve de quan poco provecho les serian, y assi si se pudiese escusar, lo que se apunta, enel capitulo quel desarmarlos aellos, y quitarles las licencias, que el ? les tendra dadas q crehemos sonpocas, y de solo spada, epor aora dilatarlo, vexian menos cosas q les Alborotase, y Recibieran mal en pasienzia, el desarmar los tagarinos Pues seria ygualarlos conellos enesta parte...". Malgrat açò, Girón i Pacheco no confiaven del tot amb els moriscos valencians i afegiren que "Para entender si los Moriscos deste Rey. traen algun trato con los de Aragon, y descubrir suspechos senos offrece advirtir q ay entre los xpianos viejos hombres tan diligentes en la Lengua arabiga q con el trage ordinario delos moriscos entrando algunos entre los tagarinos podrian hazer alguna ?". Llarga història l'acumulada pels infiltrats... .

Més enllà d'aquesta descripció general, els dos inquisidors també feren esment particular a dos dels principals territoris de moriscos de València: la serra de Bèrnia i la serra d'Espadà. "Eneste Reyno de Valencia Ay quasi tantas casas de moriscos como de xpianos quitada la Ciudad de Valencia, y Los mas dellos biven de las otras partes de Valencia azia el poniente donde tienen al encuentro a Castilla y assi no ay que tratar dellos aora. Alos q biven desta parte del Rio a Levante estan metidos entremuchos lugares grandes de xpianos. aunq des de Morviedro empieça un largo pedaço de sierra poblado demoriscos la qual discurre entre Onda y Segorbe, el postrero lugardellos se llama La Villanueva, que parte termino con Aragon (...) Las Sierras de Bernia y Spadan se entiende son los dos osos. desta morisma. Bernia q era lamas peligrosa porestar cercadelamar, y tener mucha agua y asperas entradas parece estar fortificada. Spadan se quedo como stava en el Levantamiento passado, aunque tiene su asiento en medio destagente y es muy fragosa No tiene agua Lo alto mochas cosas necessarias Para fortificarse en ellas. Sien este Rey. se obresen de levantar Los moriscos Parece que abrian de acudir aestas Partes".

Carrer al poble abandonat d'Almaxaraca, al terme d'Eslida,

a la serra d'Espadà. Abandonat arran de l'expulsió dels moriscos,

no va tornar a ser habitat i els cristians convertiren les cases en corrals.

Edificis en ruïnes al poble abandonat de Castro, al terme

d'Alfondeguilla, a la serra d'Espadà. Abandonat arran de l'expulsió

dels moriscos, els cristians van intentar repoblar-lo, però a mitjan segle

XVII ja no hi quedava ningú. Algunes construccions es convertiren en corrals

(la de la imatge podria ser l'església de sant Agustí, que va substituir a la mesquita)

mentre que d'altres foren enderrocades i la superfície que ocupaven passà a ser conreada.

Edificis a l'Alfàndega, poble abandonat pels moriscos entre la revolta 

de la serra d'Espadà de 1526 i l'expulsió de 1609. Algunes construccions

passaren a ser corrals mentre que d'altres foren enderrocades i la superfície

que ocupaven va passar a ser conreada. Hui dia hi predominen les oliveres.

Ara bé, a la vinya del Senyor hi cap tothom. I com de ben segur hi hauria cristians de conducta poc exemplar, també va haver moriscos que atemoriren el nord del Regne de València a mitjan segle XVI i donaren arguments als partidaris de l'expulsió. Testimoni d'açò és la investigació encarregada pel virrei valencià a misser Salcedo per tal de resoldre una sèrie de crims a la comarca del Millars atribuïts a individus de nissaga morisca. "Deles Informacions que ha rebut miser Salcedo sobre los molts danys robos y homicidis ques han fet per nouconvertits anant armats ab pedrenyals y pistolers en los termens dels lochs del riu de Millas Vila de Onda y altres ? quant de manament de la ? per a inquirir sobre la mort de Pedro deguesca  ? de la real audiencia ? // Pº que van molts moriscos com dites en quadrilles matant saltejant y robant los principals dels quals son Cadro, Fonaya, Santoret, Faraig, Pueya, Ambrinet, Paratil, Brimado, Surronet, Manforet Cazim, Ambrofet, Casim, Manforet, Ambrofet, Fazniet, Alacra, Los altres ques nomenen son Sabba Caezim, lo Tafarmet de Tales, Musarga Aman, Quindi, Farayco, Abdet Efatim, Agostinet y altres noconeguts // Item queson tans los dits mals quefan quelagent no gosa trepijar ni jornar ases heretats y ques curen los dits nouconvertits de ? y furtar los pedrenyals y pistolers que poden y per llenar q un pistolet a un quinquiller lo han mort, yfet altres molts homicidis y entreellos mataren a Baltasar alvaro, al qual trobaren cruelment mort y ? los membres virils genitals y a un fadrinet lo partiren y mig y a una dona apres de haver tengut part abella la despullaren y se follaren y a lo senyor hamir y a Monferrat mesquita y a un Calena y a un altre apres de haverlo robat li llevaren les orelles y a Gualit de Xeldo los lochs son mes sovint lescullen son Tales, Vallat, Espadilla en lo qual lo ? donant falt lo dit miser Salzedo prengue un moro de alger ab un pedrenyal curt armat y posat apunt y Syrat, Pandiel, Aranyuel y Rubielos en Arago, a hon se retrahuen quant los perseguixen en casa de Miquel Asensi // Item ques alaben que atots los anpres com ? pera perseguirlos als son stats spies q o an testificat contra ells los ha mort y mataran quans faran lo mateix, que perdria raho han mort a Benedito Comfrari dela real audiencia y al ministre quel acompanyava y s bala tambe comissari, Saffrani, Barbut, Joan qualit y Gierony ? germans los Justicies que ? de la llosa y un parent quel propdit Justicia y a monfferrat mesquita lenfant queera un ganadero quehavia posat clam contraells // Item se han ligat los dits lochs del ? dela vall de veo y serra de esllida y begi de perseguir los delinquents y pagar los danys y mals ques faran en dits lochs y termens que aquells segons puslargament es contegut enloscapitols q losofficials delsdits lochs y aquells q an fermat y lo ? fara Onda contribuint fins a en trenta liures con formela ordinacio del consell y la mateix obligacio de fer seguir los delinquents han fermat los Sors. de Toga, Ayoder, y argelita y que fis q vara q aver ? o, ? ensesterres algundelos dits principals pagaran tots los danys que o faran endits lochs y termens de aquells per tot lo pnt. [present] any ques lo termini preferit entotes lesdites obligacions // Offereix en los dits Senyors de ayoder y Argelita q donant los ? y ? si nes resitat podent armar alguns de los vasalls nou convertits ? tots les armes los perseguiran y pendran ab que puguen matarlos no podentlos prendre y guiar alguns foragits los quals si mataran o pendranlos dits moriscos principals, o algu de aquells quit pendra o matara sia perdonat o perdonats". També el mateix rei Felip el Prudent va enviar un escrit l'any 1570 a Antonio Alfonso Pimentel de Herrera, aleshores virrei de València, per tal de censurar el tractament dels moriscos de la Vall d'Uixó envers el bisbe de Tortosa, Martín de Córdoba y Mendoza, i instar-lo a fer costat a la investigació eclesiàstica derivada del "... desacato y desverguença con que los nuevamente convertidos de aquella, han tratado al dicho obispo...".

La carta pobla d'Ondara, atorgada el 8 d'agost de 1611

per tal de repoblar aquesta localitat de la Marina Alta

que havia quedat buida d'ençà l'expulsió del moriscos

Font: Wikimedia - Dorieo

En qualsevol cas, la història va acabar amb la decisió reial d'expulsar-los. La pràctica totalitat dels moriscos valencians mamprengueren el camí a l'Àfrica i, en conseqüència, va haver-hi un gran buidatge de les comarques valencianes que habitaven. Alguns moriscos, però, van intentar evitar l'expulsió i fugiren a l'Aragó. "... en la villa de Epila que es del conde de Aranda sehanprendido estos dias dos [moriscos] del Rey. de Valencia q venian del de Navarra con mercaderias, y ha constado q salieron de alli mucho antes q el Marques de Caracena hechara el vando [fa referència a l'ordre d'expulsió dels moriscos, publicada per Luis Carrillo de Toledo, marquès de Caracena i lloctinent del Regne de València el 22 de setembre de 1609] (...) doy razon a V. Mª. deque aotro Lugar del mismo Conde de Aranda han llegado otros moriscos valencianos con unos machos y temiendo q los prendiessen sehan desaparecido y dexado los machos...", va escriure el governador de l'Aragó, Juan Fernández de Heredia, en una carta al monarca redactada a Saragossa el 7 d'octubre de 1609. D'altres es revoltaren a La Muela de Cortes, però acabaren derrotats. Fins i tot, cinc anys més tard, moriscos originaris de la vall murciana de Ricot que havien fet cap a Mallorca van desembarcar a platges valencianes per tal de tornar a establir-se en territori peninsular. "De algunos dias a esta parte han desembarcado en diferentes partes deste Reyno mas decien moriscos de los del vall de Ricote, origen que porlos muchos que havia dellos en Mallorca...", adverteix una carta rebuda pel virrei de València el 1614.

A pesar de la seua partida, deixaren nombrosos elements immaterials al País Valencià , com és el cas de centenars de topònims majors i menors. També restaren altres de materials, com els 1.832 infants moriscos de set anys o menys que, segons el recompte oficial, quedaren enrere i, amb tota seguretat, mai més tornaren a saber res del seus progenitors biològics. Baix d'aquestes línies, hem confeccionat un deglossament de la seua procedència per pobles. La major part dels xiquets moriscos que es quedaren eren de les comarques de la meitat sud del Regne valencià, mentre que enllà del riu d'Uixó pràcticament no en restà cap.

Igualment, els moriscos deixaren enrere extensions grans de terra que tardaren temps en tornar a ser conreades. Només els del raval d'Alzira, a la Ribera Alta, abandonaren 20 cafissades de moreres, 8 i mitja d'oliveres i 25 i mitja de terra campa. Els d'Artana, a la serra d'Espadà, deixaren tres jornals de garroferal i 6 d'olivar, 63 cafissades de terra campa en regadiu i 299 de terra campa en secà, i 20 cafissades i mitja d'oliveres en regadiu i 92 d'oliveres en secà. Els de Corbera, a la Ribera Baixa, desocuparen 70 cafissades de terres amb sènies, 23 i mitja d'olivar, 8 de moreres, 20 i mitja de vinya, 17 de garrofers, 3 més d'olives i garrofers, un altra de morerar i garroferar, 165 d'arrossars i 45 i mitja de terra campa. O els del raval de Xàtiva, a la Costera, on treballaven 22 cafissades de terra campa, 25 de moreres, 54 d'oliveres i 36 de garrofers i terra campa de secà.

Oliveres plantades a la partida de la Mesquita d'Artana,

a la porta de la serra d'Espadà. En aquest mateix lloc

va haver-hi l'alqueria de la Mesquita, també coneguda

com l'Algímia d'Artana, despoblada per l'expulsió dels

moriscos i esborrada després del mapa pels cristians

nouvinguts, que transformaren la terra per a conrear-la.

En definitiva, l'expulsió dels moriscos comportà una davallada sobtada de la població i l'abandonament de nombrosos pobles, i també fou un dels factors de la crisi que delmà el País Valencià durant el segle XVII. En paraules de Ferrando i Nicolás (2011: 234): "les conseqüències foren immediates: crisi agrícola generalitzada (sobretot en la producció de sucre, arròs i blat), inflació, fallida de la Taula de Canvi i despoblament de les comarques interiors del país i de zones litorals, com la Marina o la Safor".

REFERÈNCIES
ACA. CONSELL D'ARAGÓ, Lligalls, 0221, nº 015. Consulta sobre una carta de don Juan Fernández de Heredia, gobernador de Aragón, sobre los moriscos de Valencia que se pasan a su reino. Saragossa, 1609.

ACA. CONSELL D'ARAGÓ, Lligalls, 0556, nº 005. Desembarco de los moriscos del Valle de Ricote en costas valencianas. València, 1614.

ACA. CONSELL D'ARAGÓ, Lligalls, 0582, nº 017. Acerca de los informes de micer Salcedo enviado por el virrey para que aclarase los disturbios producidos por los moriscos del partido del rio de Millas. València, segle XVI.

AGS. CCA, DIV, 44, 32. Capítulos enviados a SM sobre los moriscos del Reino de Valencia, firmados por el maestro Merino, Canónigo de Játiva. Xàtiva, segle XVI.

AHN. FRIAS, C.72, D.1-12. Documentos relativos a la expulsión de los moriscos del reino de València, 1610.

AHN. FRIAS, C.72, D.165-190. Documentos relativos a la expulsión de los moriscos del reino de Valencia y medidas que se tomaron para la repoblación de los lugares en que aquellos residían. València, cap al 1610.

AHN. OSUNA, C.419, D.74. Cédula por la que se ordena que se colabore en la investigación sobre los moriscos de Val de Uixó (Castellón). Madrid, 1568.

ARDIT, Manuel (2010). Els moriscos valencians: una panoràmica historiogràfica. Manuscrits, 28, 71-86.

BLEDA, Jaume (1618). Coronica de los moros de España diuidida en ocho libros. València: Felipe Mey.

BRAMON, Dolors (2009). L'expulsió dels moriscos. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XX, 69-81.

FERRANDO, Antoni i NICOLÁS, Miquel (2011). Història de la llengua catalana. Barcelona: Editorial UOC.