Berga - Cal Ninxo - Font del Bou - Santuari de la Mare de Déu de Queralt - Cal Fumanya - Castell de sant Ferran - Berga
Aquesta setmana us presentem la nostra primera excursió pel Berguedà. Certament no vam ser massa innovadors i optàrem per fer un itinerari clàssic per la rodalia de Berga. Així, des de la capital comarcal, pujàrem al santuari de la Mare de Déu de Queralt, que domina el territori on se situa aquesta antiga ciutat comtal. Un recorregut agradable de poc més de 10 quilòmetres, sense pràcticament cap dificultat i que finalitzàrem en menys de tres hores.
Panoràmica de Berga des del mirador de Garreta
La ruta comença a la plaça de Mossèn Armengou, situada als afores de Berga. Des d'allà eixim en direcció nord-oest pel camí de Berga a Capolat, que es correspon amb el carrer de Climent Peix.
Camí de Berga a Capolat
Amb aquesta via comencem a guanyar altura a poc a poc. Al remat, arribem a la casa Nova de la Guingueta, també anomenada cal Pellecu Nou. Ja l'ha caçada l'expansió urbanística de Berga.
En aquest punt, el camí de Berga a Capolat se separa del carrer de Climent Peix i tira cap a l'esquerra, també cap al nord-oest. Per aquesta seguida continuem nosaltres, i sense deixar de pujar.
Casa Nova de la Guingueta, o cal Pellecu Nou
Camí de Berga a Capolat
És així com apleguem, en un tres i no res, a cal Ninxo. Mentre, a l'esquerra, ens queda la Granja. Després de deixar enrere cal Ninxo, el camí de Berga a Capolat tomba cap a l'esquerra. Nosaltres, però, continuem recte cap al nord-oest. No tardem en deixar, novament a la dreta, cal Bonic. Més al fons hi queda cal Miquel, que no veiem.
Cal Ninxo
Cal Bonic
Uns metres més enllà, el camí es reorienta cap al nord-est i accentua l'ascensió. No tarda massa, però, en acabar aquesta pujada. Arribem aleshores a la carretera BV-4241, o de Sant Llorenç de Morunys a Berga. Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra.
Immediatament, però, l'abandonem i ens incorporem a un camí que, des de la dreta, arranca en direcció nord-est. De seguida, tanmateix, el camí tira cap a l'esquerra i després a la dreta, i acaba. Al final es converteix en una sendera estreta però trepitjada, que guanya altura a poc a poc.
Camí
Vista de Berga
Carretera BV-4241
Camí en paral·lel a la carretera BV-4241
Un altre tram d'aquesta via abans de fer-se senda
En cosa d'un parell de minuts, enllacem amb el camí que ronda per la banda oriental la muntanya de Queralt. Girem cap a l'esquerra i comencem a pujar cap al serrat de Fullaracs. El camí, ara més obert ara més tapat, puja lleugerament fins als 925 msnm. En acabant, torna a descendir durant uns cinc minuts fins que enllaça amb els primers metres d'una pista que arranca de la carretera BV-4241.
Dos punts del camí que trepitgem en aquest tram de l'excursió
Paisatge cap a la banda dels serrats de l'Àliga i Gran, entre les serres de Queralt i de la Tossa
Ara, trenquem cap a la dreta per aquesta pista i comencem a pujar a poc a poc cap al nord-oest. Uns metres més enllà, la pista tira cap a l'esquerra mentre que, cap a la dreta i pujant, naix una senda. Amb ella hem de continuar l'excursió.
Desviament cap a la dreta
Naixement de la senda
Ens endinsem a partir d'aquest moment en una zona emboscada al peu dels cingles de Garreta. La vegetació frondosa que ens envolta fa que pràcticament no tinguem vistes del paisatge encinglerat d'aquesta contrada.
Camí de pujada
L'ascensió és constant i no dóna pràcticament ni un respir. Després d'uns vint minuts de pujada, el camí trenca cap al nord-est i ja manté aquesta seguida fins a guanyar la capella de sant Joan, a 1.170 msnm. Aquest temple, situat al pla de la Rateta, va ser fundat l'any 1927 per mossèn Postius. El restauraren el 1946 i novament l'any 2008. És una construcció isolada, de reduïdes dimensions i que conté només una imatge moderna del seu titular a l'interior d'una fornícula enreixada.
Tram final de la pujada
Capella de sant Joan
Detall de la fornícula amb la imatge de sant Joan Baptista i la data de 1946
En aquest punt enllacem amb el camí de sant Joan, o camí de ronda de Queralt, que agafem cap a la dreta, en direcció al mirador de les Guilles. Des d'aquest punt, un dels més elevats de l'excursió, fruïm d'una magnífica panoràmica cap a la banda de la Valldan i d'Avià. En aquest sentit, la vista dels cingles de Garreta des d'ací és de primera fila.
Camí de sant Joan, o camí de ronda de Queralt
Panoràmica cap al nord des d'aquest camí
Els cingles de Garreta des del mirador de les Guilles
Des del mirador de les Guilles, la Valldan i Avià
Continuem pel camí de ronda de Queralt per unes escales que ens fan perdre un poc d'altura. Avancem per la banda de baix del castell Berguedà, o pic de Queralt, enlairat un centenar de metres per damunt del nostre cap.
Camí de ronda de Queralt
No tardem massa en arribar a un altre dels miradors que poblen la muntanya de Queralt, el de Garreta. Allà mateix hi és també la capella dedicada a sant Ignasi de Loiola, bastida en 1946 per a recordar un exercicis espirituals que s'organitzaren al veí santuari. La vista privilegiada s'estén cap a la ciutat de Berga.
Capella de sant Ignasi de Loiola
Imatge del titular del temple
Mirador de Garreta
La ciutat de Berga
La cova de la Troballa i el santuari de Queralt
Encisats encara per la imatge quasi aèrea de la capital del Berguedà, continuem el camí de ronda cap a la cova de la Troballa, on fins al 1916 hi va estar la capella de santa Elena. Va ser aleshores quan començaren les obres per a construir l'actual oratori, inaugurat el 3 de setembre de 1923. Destruït durant la Guerra civil espanyola, la cova fou reoberta el 1949 i tornada a beneir per mossèn Vicente Enrique Tarancón, bisbe de Solsona, un any després. L'impacte d'un llamp el maig de 1995 obligà a una nova restauració i va ser una altra vegada rehabilitada l'any 2011, per l'aparició de nombroses esquerdes que s'atribuïren als canvis de temperatura.
Camí de ronda de Queralt
Cova de la Troballa
Interior de la cova
Un dels plànols originals del disseny
Font: Marc Artigas - Arxiu Parroquial de Berga
Vista del santuari de Queralt i de Berga des de la cova de la Troballa
D'aquest punt al santuari de Queralt hi ha poca distància. Tanmateix, nosaltres, abans d'anar a visitar la casa de la Mare de Déu de Queralt, tirem cap a la font del Bou, que està un centenar de metres a l'oest d'aquest temple marià.
Com a conseqüència d'una esllavissada, la font ja no llueix el seu característic cap de bou al brollador. Estava previst que el reinstal·laren enguany, però pareix que encara no hi és.
Camí cap a la font del Bou
Font del Bou
Detall del brollador desposseït del seu cap de bou
En havent vist la font, tornem sobre les nostres petjades fins al santuari de la Mare de Déu de Queralt i hi accedim. Es tracta d'un temple d'estil barroc construït al segle XVIII sobre un altre d'anterior. D'una sola nau, compta amb un parell de capelles laterals, a banda d'un cambril sobre la sagristia per a la imatge de la titular. En aquest espai hi ha un oratori de reduïdes dimensions. Els plànols de l'edifici foren dissenyats per Josep Arnau Dias, tot i que els mestres d'obra van ser Joan Francesc Morató i Soler, de Vic, i Josep Julià. També hi va intervindre l'obrer Joan Mas. La construcció durà setze anys, des del 1725 fins a l'any 1741.
El retaule major, presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de Queralt, fou confeccionat per Pere Costa i Cases. Destruït durant la Guerra civil espanyola, va ser substituït per l'actual, dissenyat per Ramon Masferrer i executat per Jaume Sugranyes l'any 1958. Novament, en la dècada del 1990, tot l'interior de l'església va ser renovat per l'arquitecte local Lluís Boixader. La façana és obra de Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, que la va fer en 1966.
La de la Verge de Queralt és una talla de fusta del segle XIV i d'estil gòtic, amb reminiscències del romànic. Fou coronada l'any 1916 i salvada de la destrucció del retaule major del santuari el 1936. Va perdre, això sí, les joies que duia, que eren de primeries del segle XX.
Pel que fa a l'origen de la devoció a la Mare de Déu sota l'advocació de Queralt, nom que descriu l'indret on es troba el santuari, un quer alt, els goigs antics expliquen que "un bou, sobirana Estrella, / vos adorà i descobrí / en un arbre que florí / per celestial meravella (...) a vostra gentil presència / quedà el bou humiliat, / sent del seu amo buscat / amb neguit i diligència; i trobà sens ser buscada / la Reina que el cel millora (...) en trobar-vos, Verge pura, / prest us oferí el seu cor, / estimant el gran tresor / que li donà sa ventura (...) amb amor i afició / tot el poble va acudir, / a eixa costa va venir / en devota processó; / sent-vos prompte fabricada / una ermita en que us adora (...)". Així doncs, com relaten moltes més històries d'aquest tipus, un pastor descobrí una imatge de la Mare de Déu on ara hi és la cova de la Troballa. Poc de temps després, a les acaballes del segle XIV, el mercader berguedà Francesc Garreta patrocinà la construcció del primer santuari, antecessor de l'actual.
Després de visitar el santuari, mamprenem la baixada cap a Berga per davant de l'hostatgeria annexa. Primer ens adrecem cap al modern aparcament per a vehicles construït al peu del santuri. Des d'allà arranca el camí de Queralt, que pels cingles del mateix nom baixa cap a Berga.
El retaule major, presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de Queralt, fou confeccionat per Pere Costa i Cases. Destruït durant la Guerra civil espanyola, va ser substituït per l'actual, dissenyat per Ramon Masferrer i executat per Jaume Sugranyes l'any 1958. Novament, en la dècada del 1990, tot l'interior de l'església va ser renovat per l'arquitecte local Lluís Boixader. La façana és obra de Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, que la va fer en 1966.
Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Façana del temple i hostatgeria
Interior del santuari de Queralt
Detall del cambril de la Mare de Déu i de les pintures de la volta de damunt de l'altar major
Retaule de Pere Costa i Cases destruït l'any 1936
Font: Assumpta Roig
Representació ceràmica de la Verge de Queralt
Vista del santuari des del cambril
Imatge de la Mare de Déu de Queralt
La imatge abans de la restauració de 1916
Font: Arxiu Luigi - Rosa Alcoy
Goigs antics de la Mare de Déu de Queralt en una edició del 1992
Font: Alguns goigs
Hostatgeria
Camí de Queralt a Berga
El relleu és accidentat i són visibles els efectes de diverses esllavissades recents. Tanmateix, aquest fet no va impedir la construcció de tres capelles al peu del camí. Primer trobem la dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Fundada a mitjan segle XVII, és d'unes dimensions similars a la de sant Joan. Va ser renovada l'any 1916, coincidint amb la coronació de la Mare de Déu de Queralt. En acabant, la restauraren de nou el 1946, el 1997 i el 2009.
La ciutat de Berga des del camí de Queralt
Capella de la Mare de Déu dels Dolors
Imatge de la titular, dins d''una fornícula enreixada
Continuem baixant cap a Berga i, en cosa de cint minuts, passem per la segona capella, la dedicada a sant Jaume. Aquesta també és del segle XVII i, com l'anterior, fou restaurada l'any 1946. També sofrí intervencions el 1988 i el 2009. Novament, a l'interior trobem una senzilla fornícula que conté la imatge del titular.
Un tercer oratori de característiques similars és el de sant Jacint, que trobem un poc més avall. Aquest és el més antic de la muntanya, de mitjan segle XVII, fundat per la família Vilardaga. Va ser restaurat els anys 1919, 1952 i 2009.
Una altra vista de Berga des del camí de Queralt
En aquest punt feia poc que havien caigut roques
Capella de sant Jaume
Detall de la fornícula, amb el titular
Un tercer oratori de característiques similars és el de sant Jacint, que trobem un poc més avall. Aquest és el més antic de la muntanya, de mitjan segle XVII, fundat per la família Vilardaga. Va ser restaurat els anys 1919, 1952 i 2009.
Camí de Queralt a Berga
Capella de sant Jacint
Detall de l'interior del temple
En deixar enrere aquesta capella, el camí de Queralt a Berga ja enfila cap a cal Fumanya, situada al peu de la carretera BV-4242 o, precisament, de cal Fumanya.
Camí de Queralt a Berga
Cal Fumanya
Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció a l'Estret, que és dibuixat per la riera de Metge. Tanmateix, de seguida abandonem l'abandonem i trenquem cap a la dreta, que és per on continua el camí de Queralt a Berga, i que en aquest tram també és conegut amb el nom de camí de Castellar del Riu a Berga.
En paral·lel a la carretera BV-4242
Camí de Queralt a Berga, o de Castellar del Riu a Berga
Caminem ara per la vall que dibuixa la riera de Metge abans de fer cap a la zona del castell de sant Ferran. Amb el camí perdem un poc d'altura abans d'arribar a la capella de sant Marc. Aquest oratori data del 1888 i fou restaurat l'any 1946 i el 2009.
Capella de sant Marc
Fornícula en l'interior de l'oratori, amb la imatge del seu titular
En deixar-lo enrere, continuem davallant cap a la riera de Metge. A l'esquerra ens queda el Garrigar. Aquesta és una fàbrica tèxtil que va funcionar des del 1894 fins a l'any 1936, quan va ser cremada en els primers dies de la Guerra civil espanyola. Acabada la contesa, la tornaren a ficar en marxa però la seua activitat cessà el 1949. Després fou emprada com a granja. El Garrigar, o cal Garrigà, usava per a funcionar energia hidroelèctrica produïda per les aigües de la riera de Metge.
Al peu d'aquesta antiga fàbrica queda el molí fariner del Baró, documentat des del 1791 i que l'any 1920 ja estava en desús.
En acabant, passem per cal Cunill, cal Bonvehí i cal Nen, i per la banda de baix d'un vell aqüeducte que ens recorda el passat industrial d'aquesta zona de la capital berguedana.
Camí de Queralt i de Castellar del Riu a Berga
El Garrigar
El molí del Baró i la riera de Metge
Cal Cunill
Camí de Queralt i de Castellar del Riu a Berga
Aqüeducte per damunt d'aquesta via
De seguida, arribem a Queralt Xic, que queda a la nostra dreta. Es tracta d'un oratori construït després de la plaga de llagostes de l'any 1687, com a agraïment a la Mare de Déu de Queralt per haver acabat acabat amb la invasió. Al Llibre Verd, del segle XVII, s'explica per què la gent de Berga trià aquest indret per a construir el temple dedicat a la seua patrona. "Fou el cas que en arribar dita miraculosa Imatge sobre els molins darrera del castell, aparegué una diadema o corona al cel que era, segons podia divisar-se, del color de l'arc iris. I el raig de sol era enmig de dita diadema, i continuà estant sobre la Santa Imatge servint de dosser a tan sobirana Reina fins que la processó fou a l'església del convent de santa Magdalena, fora les muralles de la Vila, on eixiren amb el tàlem, capes i bordons a acompanyar i rebre dita Santa Imatge, i en estar el sant simulacre de Maria Santíssima de Queralt cobert amb el tàlem, s'apagà i esvaí aleshores la miraculosa diadema que el cel havia posat sobre la santa Imatge per tributar-li el degut culte i veneració i ensenyar-nos a nosaltres com hem de venerar-la. D'aquest miraculós prodigi fan fe moltíssimes persones fidedignes a qui jo, Josep Altarriba, notari d'aquesta vila, he oït referir-ho" (sic).
Amb tot, l'oratori de Queralt Xic va ser destruït en els primers dies de la Guerra civil espanyola. Després, fou usat com a habitatge per a migrants peninsulars que treballaven a les fàbriques de la localitat. Més tard, el temple fou destinat a garatge.
Després de deixar-lo enrere, trenquem cap a l'esquerra i ens incorporem a la carretera C-1411a, o de Solsona a Ribes de Freser. Dalt, a l'esquera, ens queda el castell de sant Ferran, que domina la part alta de la ciutat de Berga.
L'itinerari continua durant uns metres per la carretera, que és estreta, fins que tirem cap a la dreta per la pujada del Castell. Nosaltres, però, la baixem.
Amb tot, l'oratori de Queralt Xic va ser destruït en els primers dies de la Guerra civil espanyola. Després, fou usat com a habitatge per a migrants peninsulars que treballaven a les fàbriques de la localitat. Més tard, el temple fou destinat a garatge.
Oratori de Queralt Xic
Carretera de Solsona a Ribes de Freser
El castell de sant Ferran des de la carretera
Pujada del Castell
Amb aquesta via entrem a la ciutat de Berga. Ara ens queda travessar-la de banda a banda per a tornar fins a la plaça de mossèn Armengou, on havíem començat a caminar i on fiquem el punt i final a l'excursió.
Per últim, ací teniu l'enllaç de la ruta a Wikiloc. Desitgem que us agrade!
Panoràmica de Berga
Carrers a Berga
Per últim, ací teniu l'enllaç de la ruta a Wikiloc. Desitgem que us agrade!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada