Fraga - Molí de Baix - Sitja - Cantallops - Massarraval - Camí de Torrent de Cinca - Fraga

Aquesta setmana us proposem una eixida fàcil i curta pel terme de la capital del Baix Cinca. Amb inici i final al nucli històric de Fraga, en ella visitem el molí de Baix i una enorme sitja per a cereal construïda per l'Estat espanyol en la dècada del 1960. També passem per les partides de Cantallops i de Massarraval, així com transitem pel camí de Torrent de Cinca a Fraga. 

Arbres en flor en un dia de boira al terme de Fraga

L'excursió comença al carrer de sant Jordi de Fraga. El nom de la vila deriva del llatí fraga, plural de fragum, "lloc de penyals", per la quantitat important de llometes i tossals sobre els quals s'ubica el nucli urbà i el seu terme més pròxim, segons afirma Álvaro Galmés de Fuentes a Los topónimos: sus blasones y trofeos (2000). A  fil d'açò, la jurisdicció fragatina, de més de 437 quilòmetres quadrats, és una de les més grans de l'Estat espanyol.

La població apareix ja esmentada per geògraf andalusí Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, en la seua famosa geografia universal confeccionada al segle XII. "A continuació hi ha la província d'Al-Zeitun, que inclou Djaca (Jaca), Larda (Lleida), Meknasa (Mequinensa) i Afragha (Fraga)", escrigué l'erudit. En aquell mateix segle, entre el 1133 i el 1134, els aragonesos, que ja havien ocupat Saragossa i Mequinensa, assetjaren Fraga. Muhàmmad ibn Mardanix, més conegut amb el nom de rei Llop, demanà ajuda per combatre les tropes cristianes i n'obtingué de València i de Múrcia. Al remat, els musulmans aconseguiren trencar el setge i feren retrocedir els aragonesos. El rei Alfons el Bataller fou ferit en la contesa i va acabar morint el 7 de setembre del 1134. El poder dels islàmics a Fraga, però, no va durar i el 24 d'octubre del 1149 la va conquerir Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

Situada en la frontera de Catalunya i l'Aragó, va formar part del bisbat de Lleida fins al 1995. Durant la Guerra dels Segadors, a Fraga s'hi va instal·lar el rei Felip el Gran i ací el va retratar el pintor Diego Velázquez. En la de Successió, va restar fidel als borbons i a partir de llavors ja va formar part definitivament de l'Aragó, dins del corregiment de Saragossa. 

Amb tot, des del carrer de sant Jordi, fem un tomb per alguns dels que paren al sud d'aquesta via, encimbellats damunt d'un tossalet. Des d'allà tenim una bona vista del centre històric de la ciutat. En acabant, baixem a buscar el carrer de sant Quintí a fi d'incorporar-nos a l'avinguda dels Reis Catòlics.

Panoràmica de Fraga. Entre la boira, a l'esquerra, hi destaca la torre campanar de l'església de sant Pere. A la dreta, dalt de tot, el castell de la capital del Baix Cinca.


Carrer a Fraga

Ara caminem en paral·lel al riu Cinca, en el límit entre la part vella i nova de Fraga. Travessem aquest curs d'aigua pel pont de Baix. En deixar-lo enrere, continuem cap al sud-oest sense separar-nos del traçat de la carretera N-II, o de Barcelona a Madrid, que ací és anomenada avinguda d'Aragó.

L'avinguda dels Reis Catòlics, en paral·lel al riu Cinca

El pont de Baix, amb la part nova de Fraga al fons

Riu Cinca

Avinguda d'Aragó, a Fraga

Tardem encara uns deu minuts en abandonar aquesta via, i també el nucli urbà de Fraga. Així, després de passar per la rotonda on es bifurquen les avingudes d'Aragó i de Madrid, tirem cap a l'esquerra pel carrer de Nicaragua. De seguida el deixem i agafem un camí que ix cap a la dreta per la banda de darrere d'uns habitatges.

Carrer per la banda posterior d'alguns dels habitatges de l'avinguda d'Aragó de Fraga

Portalada a l'altra banda de carrer, a la partida de l'Alcavó

Amb aquesta via trobem, de seguida, el camí del molí de Baix, que arranca cap a l'esquerra. Ens incorporem a ell i eixim definitivament de Fraga. Estem a la partida de l'Alcavó. En direcció sud / sud-oest ben prompte albirem el molí de Baix, per on passa la sèquia Vella i que ara és usat com a habitatge.

Camí del molí de Baix

Vista llunyana del molí de Baix

Aquest edifici apareix ja documentat al segle XVII com a fariner, segons recull Félix Otero a la primera part de la seua La Vila de Fraga al Segle XVII. De fet, l'historiador Joaquín Guiral apunta a que podria ser d'època islàmica. De la construcció hi destaca una portalada mig engolida per la vegetació i que té gravat l'escut de sant Pere. En aquest sentit, hi figura l'emblema del primer successor de Jesús al capdavant del cristianisme perquè el molí fou propietat del capítol de l'església de sant Pere de Fraga. Per açò mateix, també és conegut amb el nom de molí del Capítol. A més a més se l'ha anomenat molí del Bisbe. En època més recent, va ser habilitat com a central hidroelèctrica a fi de fornir de llum a un hotel fragatí.

Molí de Baix

Senyal de sant Pere en una de les entrades del molí de Baix

En deixar-lo enrere, guanyem un poc d'altura i fem cap a una rotonda de la carretera N-211, o de Sarinyena a Mequinensa. La travessem i seguim alguns metres per aquesta via, cap a l'esquerra.

Camí del molí de Baix

Carretera N-211, o de Sarinyena a Mequinensa

Immediatament, però, trenquem cap a la dreta en direcció a una sitja construïda a la dècada del 1960 pel Servicio Nacional de Cereales del ministeri d'Agricultura espanyol. Segons Pablo Mateo, a Silo de Grano Tipo D (2016), té una capacitat de 1.900 tones i entrà en funcionament l'any 1963.

Sitja

Allà s'acaba el camí ample. Continuem en una sendera que va cap a l'oest. Entre camps conreats, altres d'abandonats i casetes, tardem uns cinc minuts en enllaçar en el camí que va en paral·lel a la sèquia Vella. Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció a la subestació elèctrica de Fraga.

Camí

En paral·lel a la sèquia Vella

Per aquesta seguida continuem fins que davant de nosaltres apareix l'autovia A-2. Aleshores, girem cap a l'esquerra per a buscar novament la carretera N-211. L'agafem cap a l'esquerra i, amb ella, anem fins a la rotonda on l'havíem pres anteriorment. Des d'allà, desfem l'itinerari trepitjat fins a poc més enllà del molí de Baix.

Camí

Carretera N-211

Agafem, aleshores, un camí que mena cap a l'est i cap al sud-est per la divisòria de les partides de Cantallops i de Massarraval. En relació a la primera, Rodrigo Pita Mercé va documentar l'existència d'un jaciment arqueològic allà l'any 1955. En aquest sentit, escrigué sobre l'aparició d'un mil·liari romà. Ara, però, es desconeix on para i també on va fer exactament la troballa. Sobre Massarraval, el topònim està documentat al segle XVI com a Mocarraval, indica Maria Rosa Fort i Cañellas a Lèxic de l'administració i del món rural en documentació municipal de Fraga (s. XVI). "Dient y pretenent lo mossen Frances que tenia ell cami per a una vinya sua sitiada en la partida de Mocarraval que affronta...", transcriu l'autora, que fa derivar el topònim de l'àrab mansal ar-rabad, "hostal del raval".

Arranc del camí, poc més enllà del molí de Baix

Entre Massarraval, a l'esquerra, i Cantallops, a la dreta

En acabant, amb aquesta via, travessem una granja i trobem el camí de Torrent de Cinca a Fraga.

El camí, en travessar una granja

Camí de Torrent de Cinca a Fraga

Aquesta mateixa via en entrar al nucli urbà de la capital de la comarca

Després de quinze minuts tornem al nucli urbà de Fraga. Travessem el riu Cinca una altra vegada pel pont de Baix i, després de fer un tomb per la part vella de la localitat, fiquem el punt i final a la ruta.

Tres imatges del centre històric de Fraga

Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta eixida a Wikiloc, amb el desig que us agrade.