El vocabulari de la natura: BABILÓ

Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre vocabulari de la natura en la qual és protagonista la paraula 'babiló'. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) l'esmenten. És per açò que la seua definició l'hem trobada al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que explica que un babiló és una "font que raja poc temps i sols s'avena en temps de grans pluges". També apareix al primer volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana de Pere Labèrnia (1839): "font que raja sols en temps de grans pluges".

Es tracta d'un terme, indica el DCVB, que és particular de la vall d'Àger, a la comarca de la Noguera. Així pareix que ho confirma la toponímia d'aquesta contrada catalana. Per exemple, allà hi és el babiló de Bordoi, al pla d'Agulló, ben a prop del camí del Corb, que tanca aquesta partida pel sud-est, entre els pobles d'Àger i d'Agulló. 

Panoràmica de la vall d'Àger, d'on es pròpia la paraula 'babiló', des de l'ermita de la Mare de Déu de Pedra.

En relació amb l'etimologia de 'babiló', una proposta de collita pròpia ens duu a pensar que la paraula podria estar vinculada amb l'àrab bab, que vol dir 'porta', en el sentit de lloc per on ix l'aigua quan plou. La segona part, '-iló', però, ens és indesxifrable. I és que ens dóna la sensació que és massa arriscat aventurar-nos a assegurar que pot ser la deformació de la veu ibèrica ili, "poble", unida al basc ur, "aigua", d'on aniríem a parar a que 'babiló' significa, més o menys, "porta d'on ix l'aigua del poble". Aquesta explicació no ens sembla acaba de convèncer, per la qual cosa mantenim l'incògnita sobre l'origen exacte del terme.

REFERÈNCIES 

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

LABÈRNIA, Pere (1839). Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Barcelona: Hereus de la V. Pla.