El Pilar d'Almenara i l'Església de Sant Salvador

En l'entrada de hui volem ressenyar la visita que vam fer al Pilar d'Almenara, la torre mestra del desaparegut castell d'Almenara. No hem de confondre'ns amb la localitat d'Almenara, situada a la comarca valenciana de la Plana Baixa. El Pilar d'Almenara està ubicat a prop d'Almenara Alta, una pedania que pertany al terme municipal d'Agramunt, en la comarca catalana de l'Urgell.
El camí es pot fer a peu des d'Almenara Alta o des d'Agramunt, però nosaltres en aquesta ocasió anàrem amb cotxe fins el xicotet aparcament ubicat a 10 minuts a peu del nostre destí. Ens reservem, per tant, la ruta senderista per a més endavant.
La torre s'alça sobre un turó d'uns 450 metres d'altura i està documentada des del 1061 per un testament de Pere Miró de Pons on s'esmenta el referit Castell d'Almenara. Al lloc però ja van haver, amb tota seguretat, assentaments tardoromans i visigòtics. Ja al 1037, segons inferim per uns tractes d'Ermengol II, comte d'Urgell, i Arnau Mir de Tost, hi havia algun tipus de presència al lloc.
El Pilar fa 15 metres d'altura i 7 metres de diàmetre en la base. La porta d'accés està col·locada a 6 metres del terra i s'accedeix a ella per unes escales exteriors. Una vegada dins, hem d'ascendir per dos trams d'escales verticals fins dalt de tot. Des d'allí observem una important extensió de terreny de les comarques del Pla d'Urgell i l'Urgell.

 Vista general del Pilar d'Almenara.

 Vista del Pilar d'Almenara, on s'aprecia a l'esquerra el final de l'escala per a accedir-hi.

Porta d'entrada a la torre vista des de l'interior

 Primer tram d'escala

Primer tram d'escala des d'una altra perspectiva

 Segon tram d'escala

Vista panoràmica des de dalt del Pilar d'Almenara

Dalt d'aquest turó també trobem les restes de l'antiga Església de Sant Salvador, també anomenada de Sant Vicent, reconvertida en ermita quan es construí un temple al nucli urbà d'Almenara Alta. D'estil romànic, la seua construcció es dugué a terme entre els segles XII i XII. Hui en dia, quasi no queda res d'ella ja que una part significativa dels seus materials fou emprada en la Guerra Civil Espanyola per a bastir nius d'ametralladora de l'exèrcit republicà. Les seues restes foren declarades Bé d'Interés Cultural l'any 1985.

Entrada al temple. S'intueix la coberta de volta de canó semicircular.

Pedestal que sostenia alguna imatge desapareguda.

 Paret on s'ha col·locat una xicoteta imatge de la Mare de Déu de Lorda.

Arc que emmarca l'altar lateral que acull hui en dia la imatge de la Verge de Lorda.

Restes de l'absis.

Entre el Pilar d'Almenara i les ruïnes de l'església s'ubica un vèrtex geodèsic.

Aquest paratge és un bonic indret per a visitar i per a gaudir d'un paisatge molt diferent del que estem acostumats a la serra d'Espadà i a l'Alt Millars, encara que ens pare una miqueta lluny als valencians.