El vocabulari de la natura: CUTO
Aquesta setmana vos apropem una nova paraula relacionada amb la natura l'ús de la qual, en l'actualitat, és marginal. A més a més, molts dels parlants de la llengua ni la coneixen. Es tracta del terme cuto, sinònim de porc.
Cuto és una paraula que no està acceptada en la nostra llengua. Ni l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni l'Institut d'Estudis Catalans la tenen als seus diccionaris normatius. En canvi, en el seu Diccionari de la Llengua Valenciana, la RACV si que la inclou com una variant local de cut, porc. En el Diccionari d'Alcover-Moll (1962) trobem ambdues paraules. Per una banda cut, definida com porc. I per altra cuto, definida com <<veu amb què criden els porcs>>.
En l'etimologia del mot coincideixen la RACV i Alcover-Moll. Els dos la fan procedir de l'expressió cut cut, que és la manera de cridar als porcs quan se'ls va a donar menjar.
Pel que fa a la distribució geogràfica d'aquesta paraula, Alcover-Moll la concentra als pobles de Morella, Benassal, Llucena i l'Alcora.
En castellà topetem també cuto, sobretot a la Rioja, Navarra, Sòria, Salamanca i Extremadura, però no està acceptat al diccionari de la RAE. En el cas navarrés en concret, Hoffmann afirma que cuto és un manlleu del basc kuto, amb el mateix significat. En el parlar xurro-aragonés de l'interior del País Valencià, es registra cuto a Torralba i Aiòder, cucho a Almedíjar o cuchi a Villamalur.
Hui en dia, la paraula que predomina en valencià per a referir-se al cuto és porc, que deriva del llatí porcus, amb similar definició. També hi existeix una forta penetració del barbarisme cerdo, agafat directament del castellà, l'origen del qual està en el mot cerda, pèl gros. Aquest al seu torn prové del llatí setula.
Cuto és una paraula que no està acceptada en la nostra llengua. Ni l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni l'Institut d'Estudis Catalans la tenen als seus diccionaris normatius. En canvi, en el seu Diccionari de la Llengua Valenciana, la RACV si que la inclou com una variant local de cut, porc. En el Diccionari d'Alcover-Moll (1962) trobem ambdues paraules. Per una banda cut, definida com porc. I per altra cuto, definida com <<veu amb què criden els porcs>>.
En l'etimologia del mot coincideixen la RACV i Alcover-Moll. Els dos la fan procedir de l'expressió cut cut, que és la manera de cridar als porcs quan se'ls va a donar menjar.
Pel que fa a la distribució geogràfica d'aquesta paraula, Alcover-Moll la concentra als pobles de Morella, Benassal, Llucena i l'Alcora.
En castellà topetem també cuto, sobretot a la Rioja, Navarra, Sòria, Salamanca i Extremadura, però no està acceptat al diccionari de la RAE. En el cas navarrés en concret, Hoffmann afirma que cuto és un manlleu del basc kuto, amb el mateix significat. En el parlar xurro-aragonés de l'interior del País Valencià, es registra cuto a Torralba i Aiòder, cucho a Almedíjar o cuchi a Villamalur.
Hui en dia, la paraula que predomina en valencià per a referir-se al cuto és porc, que deriva del llatí porcus, amb similar definició. També hi existeix una forta penetració del barbarisme cerdo, agafat directament del castellà, l'origen del qual està en el mot cerda, pèl gros. Aquest al seu torn prové del llatí setula.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER, Antoni i Francesc de Borja MOLL (1962). Diccionari català-valencià-balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
HOFFMANN, Nidia. Interferencias léxicas del euskera en el habla de Navarra. Disponible en línia: http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/11/11009080.pdf
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
NEBOT, Natividad. Vocabulario de la caza y la pesca en el habla castellano-aragonesa del Alto Mijares y el Alto Palancia (Castellón) en Archivo de Filología Aragonesa, 2002-2004, Vol. 59-60, Tomo 2, pp. 1587-1608. Disponible en línia: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/50/088nebot.pdf
PÉREZ DE LABORDA, Fernando. Diccionario de euskera residual y castellano en desuso en Valdizarbe y Valdemañeru, Navarra. Disponible en línia: http://195.251.251.185/michalis/fplaborda/Izarbeibarko_hiztegia.pdf
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Disponible en línia: http://www.rae.es
PÉREZ DE LABORDA, Fernando. Diccionario de euskera residual y castellano en desuso en Valdizarbe y Valdemañeru, Navarra. Disponible en línia: http://195.251.251.185/michalis/fplaborda/Izarbeibarko_hiztegia.pdf
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Disponible en línia: http://www.rae.es
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
WIKCIONARIO. Cuto. Disponible en línia: http://es.wiktionary.org/wiki/cuto
A Zucaina (Alt Millars) es fan servir les paraules "cuto", "barraco" o "puerco" per a referir-se a porc en el dialecte castellano-aragonès o xurro que s'hi parla. Normalment "cerdo" no es sol emprar gaire entre la gent del poble, almenys la de major edat. "Puerco" i "cuto" serien les més habituals.
ResponEliminaToni Barrera-Escoda
Moltes gràcies per la teua aportació! La paraula cut / cuto transcendeix idiomes i la trobem tant en zones de parla valenciana/catalana com en zones xurres. És una prova més de tot allò que uneix les dues comunitats lingüístiques presents al País Valencià.
Elimina