Calaix d'interior: sant Antoni a Artesa

Aquesta setmana, amb motiu de les celebracions que arreu de la nostra geografia s'organitzen per commemorar sant Antoni, hem recuperat per a la sèrie Calaix d'interior un treball realitzat l'any 2009 per Jordi Bonet sota el títol "La història de la festa de sant Antoni d'Artesa".

Artesa, localitat ubicada a la comarca de la Plana Baixa.

"LA HISTÒRIA DE LA FESTA DE SANT ANTONI D'ARTESA"
per Jordi Bonet

ELS ORÍGENS
Ignorem quan va començar a fer-se la festa de sant Antoni a Artesa, però tenint en compte la devoció que per tot arreu es professa al Patró dels animals i que fins fa pocs anys la gent vivia pràcticament d'ells, és de suposar que aquesta festa va començar a fer-se fa uns quants segles.

EL NOM
El nom que solem dir ara "festa de sant Antoni" no és el mateix que es deia fins fa pocs anys. Abans s'anomenava "les fogueraes" per ser tres o quatre les fogueres que es feien. I també s'anomenava "les matxaes" perquè un dels principals protagonistes de la festa eren les matxos, burros i cavalls.

LA TRADICIÓ
La tradició de fer la "festa de sant Antoni-Fogueraes-Matxaes" el dia 16 de gener ha sigut des que va començar la festa fins als nostres dies. Que nosaltres puguem saber, esta tradició es va trencar algunes vegades.
- Durant la Guerra Civil espanyola, els anys 1937 i 1938.
- L'any 1946. Va fer tant de fred que fins les garrotter es varen gelar. El dia 16 de gener pel matí, quan la gent va eixir al carrer, es va trobar amb la sorpresa que hi havia més d'un metre de neu. Va ser l'any de "la gran gelada" i de "la gran nevada" i la festa de sant Antoni es va haver de retardar cosa d'una setmana.
- L'any 1982 també es va trencar la tradició, ja que el dia 16 de gener va ploure sense parar i la "foguerà" amb la llenya mullada es va fer el dia 17.
- L'any 2003 o 2004, quan la Comissió de festes va decidir traslladar-la al dissabte.
- I per últim, l'any 2006, quan ningú es va fer càrrec de la festa. 

LES FOGUERAES
De la mateixa manera que els animals, el foc també ha format part de la festa. Des de molt antic, a Artesa es feien tres "fogueraes". La primera, a la plaça Major (plaça de Baix). La segona, a la plaça del Forn (plaça del Mig), que segons manera eren dues "fogueraes" més xicotetes: una a la placeta de sant Josep i l'altra a la baixada de la plaça del Forn. Nosaltres només recordem la segona. I la tercera, a la plaça del Carme (plaça de Dalt). També van haver dos o tres anys en què es va fer una quarta "foguerà" al jardinet de l'Església; seria pels anys 1978, 1979 o 1980.

Després de les festes Promeses [celebrades al novembre], els d'Artesa, cadascú amb els de la seua Plaça, anaven pel camp a buscar llenya i argelagues, i segant esbarzers per a fer la seua "foguerà". Després ho deixaven al Sol per a que se secara. El dia 16 es posava a cada Plaça un muntó de llenya i argelagues i, al voltant d'una hora abans de començar la festa, li prenien foc. 

Quan anava a iniciar-se la Processó, tiraven els esbarzers dins del foc per a conseguir que, quan passara el Guió de sant Antoni per allà, fóra la "foguerà" el més gran i alta possible. Això ocasionava discussions i polèmiques perquè tots deien que la seua "foguerà" havia sigut la més alta.

Normalment, les discussions eren sempre entre els de la plaça de Baix i els de la plaça de Dalt, que eren les dues "fogueraes" més grans. Els de la plaça del Mig no discutien mai amb ningú perquè la seua "foguerà" era sempre la més xicoteta.

Les tres "fogueraes" es varen fer fins l'any 1981, quan encara estaven els carrers i les places de terra i pedres. Una volta els van asfaltar només es va fer una "foguerà" on ara és el Frontó, l'any 1982. Els anys següents la feien al costat de la plaça del Carme, en un camp que s'anomena "el Garroferal". L'any 1984, els de Baix la varen fer en un camp al costat del camí de l'Arquet; i l'any 1985 en un lloc que s'anomena "la Bassa". 

L'any 1986 havien comprat el camp del Garroferal i, quan els de Dalt van fer allí la "foguerà", els propietaris els van dir que aquells terrenys eren particular i que no es podia fer foc. L'any 1987, posant arena damunt de l'asfalt, es va fer la "foguerà" a la plaça Major. 

L'any 1988 es va fer en el carrer que hi ha entre la plaça del Carme i la casa que van construir al Garroferal. Eixe va ser l'únic any que no es van cantar els Goigs a la plaça de l'Església, ja que es van cantar junt a la "foguerà". 

De l'any 1989 al 2005, la "foguerà" ja es va fer sempre a la plaça Major. L'any 2006, però, es va tornar a trencar la tradició i no es va fer ni festa ni "foguerà". El 2007, un grup d'amics van organitzar la festa i varen fer les trees "fogueraes" que no es feien des de l'any 1981. 

L'any passat [2008] va ser la Comissió de festes, amb l'ajuda d'alguns col·laboradors, la que s'encarregà de fer la festa, igual que es també aquest any [2009]. 

"Foguerà" de sant Antoni a la plaça de Baix d'Artesa, el 16 de gener de 2014.
Fotografia: El Triángulo Espadán-Mijares-Onda.


ELS ROTLLOS
Antigament, al nostre poble, hi havien moltes cavalleries, ja que la gent es dedicava pràcticament al cultiu de la terra i de la terra menjava, i amb els animals la treballava. També anaven amb les cavalleries per les muntanyes, a buscar llenya i argelagues per a les fàbriques d'Onda.

Cada any, la festa la pagava una persona anomenada "clavari", que tenia a casa algun cavall, matxo o burro. Segons les diners que el clavari es podía gastar es donaren dos o tres rotllos per cavalleria. A voltes només se'n donaven als que anaven damunt de l'animal, i d'altres vegades també rebia rotllo el que el portava del ramal. Els altres animalets no podien participar de la festa. Entre els anys '40 i finals del '50 calculem que a Artesa hi havien entre trenta i trenta-cinc cavalleries.

Al disminuir les cavalleries, a finals dels '60, ja es donava rotllo a tots els que portaven algun animalret. I pel voltant dels '80 van començar a donar rotllo a tota la gent que anava a la festa. 

Rotllos de la festa de sant Antoni d'Artesa de l'any 2014


EL GUIÓ
L'antic Guió de sant Antoni va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola. Pels anys '50, José Guinot Chorva "el tio Josepet" i José Guinot Soler "el tio Catalino" van comprar un Guió nou.

El Guió el portava sempre el clavari que pagava la festa. Quan no hi havia clavari, portava el Guió la primera cavalleria que arribava a l'església després de tocar el primer toc. 

Este Guió i altres ornaments religiosos de la nostra església van desaparèixer al voltant de l'any 1980. Així que es va comprar un altre Guió.

L'any 1994, un devot de sant Antoni va pagar el Guió actual, que és molt senzill. Este Guió és de tela daurada i porta una imatge de sant Antoni de 50x71 pintada al llenç que reprodueix una del famós pintor Francisco de Zurbarán. 

 Guió de sant Antoni d'Artesa des del 1994
Fotografia: El Triángulo Espadán-Mijares-Onda.


ELS GOIGS
Els Goigs de sant Antoni que es canten a Artesa són en castellà i tenen tres estrofes. L'any 2007, un devot del Sant va escriure una quarta estrofa. 

Sempre es canten el dia 16 a la plaça de l'Església i el 17 després de la Santa Missa, a l'interior del temple. Només l'any 1988 es van cantar a la plaça del Carme.

En coneixem uns altres en valencià, que són els "Goigs del gloriós sant Antoni de l'ermita de la vila de Betxí". Estan signats per Pere Miquel Bernat, l'any 1650.

JORDI BONET 
Artesa, 1 de gener de 2009. Solemnitat de santa Maria, la Mare de Déu.

Per acabar, tot seguit us deixem amb la lletra dels goigs a sant Antoni Abat coneguts a Artesa. En primer lloc us copiem la lletra en castellà, que és la vigent hui dia, i, en segon lloc, la valenciana. Si en voleu saber més d'aquests goigs us recomanem aquesta publicació específica sobre el tema de novembre de 2014: http://caminsenlanatura.blogspot.com.es/2014/11/la-religiositat-popular-en-un-entorn.html. Bona setmana!

GOZOS A SAN ANTONIO, ABAD
Bendito y sagrado Antonio,
excelente confesor:
defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

Con tal victoria quedasteis
con el demonio luchando,
por la gloria que alcanzasteis
de continuo está llorando;
sirviendo de más corona
el usar de tal rigor.
Defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

Con tal vida y penitencia
servís a Dios, Gran Antonio,
que vencéis con la paciencia
la carne, mundo y deminio;
fe, esperanza y caridad
mantenéis con gran fervor.
Defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

Por Vos hizo Dios milagros,
aprobándoos por Santo,
alabando vuestras obras
que son del infierno espanto;
que toda la cristiandad
os tiene por protector.
Defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

En Artesa veneramos
tu imagen con devoción,
mándanos tu protección,
pues tu fiesta celebramos
en enero, y te cantamos,
los gozos con gran fervor.
Defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

Bendito y sagrado Antonio,
excelente confesor:
defendednos del demonio,
de fuego, mal y dolor.

------------------------------------

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE L'ERMITA DE LA VILA DE BETXÍ
Beneït Antoni sagrat,
excels verge i confessor:
féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Ellisqué vida deserta
reformada en religió,
i fou de virtuts experta
en dejunis i oració;
tant que fóreu transformant
en el divinal Amor.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Tots temps fóreu Vós viu temple
de Jesús Déu infinit,
i de virtuts clar exemple
amb llum del Sant Esperit;
els dies en santedat
de l'etern Déu zelador.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Per Vós féu Déu molts miracles
aprovant-vos per gran Sant,
i lloant vostres oracles
en l'Església militant;
i en tota la Cristiandat
vos tenim per protector.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Guardant els deu preceptes
obtinguéreu gran virtut,
i pels mèrits acceptes
abastàreu la beatitud;
i fóreu justificat
tenint del juí temor.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Vostra carn fou denigrida
fet cadàver esculpit,
i mortificada en vida
revisqué dins l'Esperit;
i restareu inflamat
en amor al Creador.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Remplit Vós dels set dons
vestíreu la llum de gràcia,
a tots guanyant-nos perdons
confonguéreu la desgràcia;
i restareu purificat
com al foc fulgent or.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Fruiu per premi la glòria
entre els Sants i querubins,
tenint en vostra memòria
als devots fràgils mesquins;
i sigueu-nos de l'agrat
als qui us cridem amb decor.
Féu que ens guarde l'Increat
de tot foc, mal i dolor.

Abat gloriós sant Antoni
suplicant-vos impetrem:
pugeum vèncer el dimoni
perquè tots a Déu vegem. 

Pere Miquel Bernat
Any 1650.

Comentaris