Les deu regles del senderisme

Aquesta setmana, com que ja som a les acaballes de la primavera i a les portes de l'estiu, hem decidit fer una parèntesi necessari de les nostres publicacions habituals. Així doncs, hui no us presentem ni una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura ni cap nou Calaix d'interior, així com tampoc us proposem cap excursió. El que us volem ensenyar en aquesta ocasió, tal vegada molts ja ho sapigueu. Tanmateix, no està de més recordar-ho, ara que és temps que molta gent, que no ho fa habitualment, isca a la muntanya a fer senderisme.

LES DEU REGLES DEL SENDERISME

1. Ser conscient de les limitacions físiques de cadascú. A la muntanya s'hi va a gaudir i no a tirar el lleu. Per tant, cal que adapteu les excusions a la vostra preparació. No us heu d'adaptar vosaltres a l'exigència d'una ruta per molt entestats que estigueu en fer-la.
2. Fer la sortida en grup. El senderisme, d'entrada, no és un esport per a practicar en solitari. D'acord, hom pot trobar-hi un moment per a desconnectar del món en la solitud del cim d'un penyal. Però millor si feu la desconnexió en companyia. Si passara qualsevol imprevist, ningú us podria ajudar d'immediat i tot es complicaria molt... penseu-ho. Almenys digueu on aneu.
3. Planificar la ruta. Abans de sortir a caminar és fonamental haver estudiat el trajecte que heu de recòrrer. En conseqüència, teniu de fer servir totes les eines al vostre abast per a traçar, com més aproximada millor, l'excursió que fareu. En aquest sentit, us poden ajudar portals com el de la Federació d'Esports de Muntanya de la Comunitat Valenciana, on trobareu una descripció de totes les rutes homologades del País Valencià. Igualment, al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya s'incorpora una aplicació similar. Ara bé, res com aconseguir un mapa en paper! Us ho diem per experiència, perquè pot ser que no sempre agafeu cobertura.
4. Consultar la predicció meteorològica. És molt important estar informat de l'oratge que farà durant l'excursió abans de dur-la a terme. Per això, hem de consultar la predicció perquè, si ens agafa una tempesta al capoll d'una muntanya... mal afer tindrem! METEOCAT, AVAMET o AEMET són bones fonts informatives. En qualsevol cas, si la previsió falla i la cosa és complica, més ens val recordar aquests consells del Cos de Bombers d'Andorra. També podem recordar allò de la Jota de Montcada que deia... Santa Bàrbera bendita, la patrona de Moncâ, lliura-nos de les tronades en l'horta i el secà, però millor fer-ho una volta ficats a recer! 
5. Portar aigua i menjar. Heu de tindre per segur que al mig d'un bosc no trobareu una botiga de queviures. Així doncs, cal que porteu de casa una motxilla amb tot allò necessari, sobretot aigua i menjar, i en quantitats suficients. Però, com digué Jesús a l'Evangeli de Lluc, l'home no viu només de pa... És per això que cal també que agafeu un gaiato o bastó per a ajudar-vos al caminar, a banda de dur bon calcer i, si és possible, un pantaló llarg.
6. Portar el telèfon mòbil. Certament, els mòbils han portat moltes coses roïnes a la nostra societat però se'ls ha de reconèixer la seua contribució a millorar la seguretat a la muntanya. Ara, amb una simple trucada al 112, obtenim tota l'ajuda que ens puga caldre. Així mateix, aplicacions com Alpify us podem també tirar una maneta en una situació compromesa. Però clar, de res en serveix el telèfon si no tenim bateria! Per tant, tracteu de portar amb vosaltres alguna bateria externa carregada per si de cas.
7. Portar ulleres. Tal vegada us semble una ximpleria, però no ho és. Si es gira vent, ja us enrecordareu d'aquest consell si no ens heu fet cas! Els ulls són una part molt sensible del nostre cos i, al mateix temps, una part molt important. Si porteu ulleres ja de sèrie, perfecte! Si no... feu per dur-ne unes quan practiqueu el senderisme.
8. Protegir-se del Sol. Pot ser que no ho noteu, però a la muntanya sempre cau una bona solana. Si teniu la sort de caminar per ombria, els arbres us protegiran. En canvi, si camineu per un solell... podeu acabar rojos com a gambes. I no cal que us diguem que això no és gens bo! Així que, abans d'eixir de casa, la darrera cosa que heu de fer abans d'agafar el cotxe, la moto o la bicicleta i adreçar-vos cap a l'inici de la ruta, és embetumar-vos bona cosa de protector solar.
9. Caminar per senders senyalitzats. Llevat que us conegueu pam a pam la contrada o que us acompanye en l'excursió un indígena del territori, sempre és millor caminar pels SL, PR i GR homologats. També és veritat que, de vegades, les rutes senyalitzades i no homologades poden ser molt interessants, però mai se sap si ha tingut el manteniment adequat i, si més endavant d'on l'agafeu s'embosca i desapareix... . Ara bé, caminar per senderes homologades no sempre és garantia de bon pas, i també us ho diem per experiència!
10. Tindre sentit comú. Aquesta darrera regla és la més bàsica. Tal vegada puguem discutir sobre allò que s'entèn per sentit comú. Tanmateix, tots sabem què és. Si el vostre camí us porta a una timba, això vol dir que eixe camí no és el correcte. Si la sendera us aboca a un barranc amb matolls que us arriben a més amunt del coll, això vol dir que eixa sendera no és la correcta. Si trenqueu per un corriol que sembla la jungla, segurament eixe corriol no siga el correcte. Si passeu per la vora d'una cova i no en teniu ni idea d'espeleologia, això vol dir que d'entrar-hi ni pensar-hi.

I ara, per a rematar-ho, una altra de molt elemental. Als senders senyalitzats recordeu:

• La X vol dir que eixa sendera NO és la correcta.
• Les barres en paral·lel volen dir que eixa sendera SÍ que és la correcta.
• I en els revolts, heu de seguir per la banda cap a on apunta l'interior de l'angle!

Els senyals del senderisme, 

imatge de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya