Torrechiva - Mas del Pinar - Pou de Las Arenas - Pou de la Cueva Santa

Aquesta setmana us proposem una excursió pel terme municipal de Torrechiva, a la comarca de l'Alt Millars. L'eixida és ideal per a fer-la ara que és estiu, sobretot a primera hora del matí, ja que gaudireu d'una bona estona d'ombra. Així mateix, després de pujar unes quantes costeres durant la primera part, en acabant el camí ens condueix cap al llit del riu de Millars, on ens podem aturar per a refrescar-nos en qualsevol dels tres tolls, o pozas com se'ls diu en aquesta contrada xurra, ubicats tot just abans d'arribar al poble, on fiquem el punt i final al recorregut.

Panoràmica de Torrechiva amb les altures del Mojonet,

la Cava, el Rebollar o la Cantera de los Judíos de fons

La ruta comença al nucli urbà de Torrechiva, en abandonar-lo el camí de Toga, a la vora d'un parc junt a la CV-20. Des d'allà anem a mà esquerra, en direcció nord-oest, per la carretera. Després de pocs metres, a la nostra dreta, veiem la font de sant Roque, on fem la primera parada de l'excursió.

Vista de Torrechiva des de la carretera

Font de sant Roque

Just al seu costat arranca una pista que s'enfila cap al cementeri del poble, per la partida del Calvario. L'agafem. Comencem a guanyar altura ràpidament, primer a l'oest, després cap a l'est. En acabant, després d'observar unes pallisses en ruïnes a mà dreta, ens reorientem cap al nord i ens incorporem a l'assegador del Moreral. És llavors quan veiem, per primera vegada, el poble del Tormo enfront.

Pista

Pallisses amb Torrechiva al darrere

Imatge llunyana del Tormo

La pista tomba de nou a la dreta, cap a l'est, i abandona l'assegador del Moreral, que tira recte cap al Collado. Ara, d'on tenim bones vistes, és del poble de Torrechiva.

Panoràmica de Torrechiva

Al remat, fem cap a una bassa i, allà mateix, hi ha un encreuament. Nosaltres, de primeres, hem de girar a l'esquerra per caminar, un parell de metres, pel camí de l'Almayud. De seguida, però, hem d'anar a l'esquerra, cap al nord-oest, per una antiga pista militar que va cap al Tormo i que ja no abandonem durant uns quants quilòmetres. Aquesta via era l'emprada abans de ser construïda l'actual carretera CV-20.

Incorporació al camí de l'Almayud

Pista militar

Passem pel costat del repetidor de Torrechiva i del Tormo abans d'anar a creuar el barranc del Mangranar i, en havent-lo passat, encaminar-nos cap a l'oest per terreny planer i còmode a la partida de Las Cabezadas.

Repetidor

El Collado des de la pista militar

Barranc del Mangranar

La pista militar per la partida de Las Cabezadas

Quan la pista camina de nou cap al nord, a l'esquerra, trobem una sendera que torna cap a Torrechiva i que no hem d'agafar. Nosaltres, com havíem dit, seguim per la pista militar. Creuem amb ella el barranc del Pinar i, baixem, cap al sud-oest, per a buscar la partida de la Cueva Santa. Novament, les vistes des d'ací són francament bones, amb el poble de Torrechiva al fons de la vall i les muntanyes de l'altra banda del riu de Millars just davant de nosaltres.

Barranc del Pinar

Mirada llunyana a Torrechiva, enclotada a la vall del Millars

Paisatge cirater amb el poble del Tormo a mà dreta

Un nou revolt de la pista ens tira cap al nord-oest, direcció que ja no abandonarem fins al mas del Pinar. Abans d'arribar-hi a ell, però, creuem un camp d'oliveres i garrofers.

Oliveres

Pista militar

Pedra seca

Cinc minuts més tard apleguem al mas del Pinar, completament en ruïnes. Ara bé, l'any 1940 hi vivien 13 persones ací.

En acabant de la visita a aquest nucli deshabitat, continuem la marxa per la pista militar, cap al nord-oest. Tanmateix, pocs metres més enllà, arranca una altra pista a la nostra esquerra, pràcticament sobre la línia dels termes de Torrechiva i de Cirat, que és per on passa el pas de la Cantera de l'Azud, el qual va a buscar el corral del Pinar, just dalt del mas que acabem de visitar. Així doncs, nosaltres tombem a l'esquerra, en direcció sud-est i, fent ziga-zagues, eixim a la carretera CV-20 en poc més de deu minuts.

Desviament a l'esquerra

Pista

Paisatge a migjorn

Olivera

Pista en direcció sud

Ara hem d'agafar la carretera cap a l'esquerra, superposada més o menys al camí de Cirat a Torrechiva. La seguim durant uns deu minuts i, en havent passat pel punt quilomètric 34, naix una pista a mà dreta que baixa cap al riu de Millars per tal de creuar-lo.

Carretera CV-20

Desviament a la dreta

L'agafem i davallem cap als Rosales, terres d'horta banyades per les aigües millarenques. Travessem el riu per unes passeres i, en acabant, tombem a mà esquerra per un camí que hi va en paral·lel al curs d'aigua.

Camí de baixada cap als Rosales i el riu de Millars

El riu de Millars

Desviament a l'esquerra

Camí en paral·lel al riu de Millars

No tardem ni tres minuts en arribar al pou de Las Arenas, que ens queda a la dreta, al recer d'un enorme morró, als peus d'una cinglera formidable. Més endavant, a mà esquerra, per un corriolet, trobem també el pou de la Cueva Santa.

Pou de Las Arenas

Detall de les aigües de Las Arenas

Camí

Pou de la Cueva Santa

Una altra perspectiva d'aquesta poza

Continuem pel camí, cap al sud-est, en direcció a Las Quinchas. Per sort o dissort, el riu de Millars, que porta prou aigua, ens barra el pas en creuar el camí, cinc minuts en acabant d'haver deixat el pou de la Cueva Santa. Per això ens toca llevar-nos les botes i, amb cura, creuar a peu descalç dos metres de riu d'uns 25 cm de profunditat. Després d'això, i per terreny de canyar, arribem a l'horta de Las Quinchas.

Camí per canyar

El camí, just abans de fer cap a l'horta de Las Quinchas

En deixar-la enrere fem cap a un molí en ruïnes, a la nostra esquerra. Cap a ell movem i, després d'haver visitat una altra piscina natura junt al riu de Millars, que para a la nostra dreta, guanyem els 50 metres de desnivell que ens separen del poble per l'horta del Calvo.