El Palau d'Anglesola - Ermita de sant Roc - Sidamon - Pantà de la Serra - La Torratxa - La Fita Alta - Tossal de les Tenalles - Fondarella - Ermita de sant Sebastià - El Palau d'Anglesola

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca del Pla d'Urgell. En ella visitem alguns dels pocs cims que hi ha per aquesta contrada. Així doncs, tot començant al Palau d'Anglesola, ens adrecem cap a Sidamon per tal d'ascendir a la Torratxa, a la Fita Alta i al tossal de les Tenalles. La tornada la fem per Fondarella.

La Fita Alta, punt més elevat de 
l'excursió, vista des de la carrerada Reial. 
Per sota, camps de conreu a la partida 
de Lo Barranc del terme de Torregrossa

La ruta comença junt a la creu de terme del Palau d'Anglesola, situada a la cruïlla de l'avinguda de sant Roc amb el carrer de l'Urgell. Des d'allà eixim per la primera via en direcció sud-oest, fins a arribar en tres minuts a l'ermita de sant Roc, un temple inaugurat el 16 d'agost de 2012 i que substitueix a un d'anterior desaparegut ubicat en un altre indret proper.

Creu de terme del Palau d'Anglesola

Ermita de sant Roc

Fotografia de la  desapareguda ermita de sant Roc,  
d'estil molt similar a l'actual

De seguida fem cap a una rotonda, on arranca la carretera del Palau d'Anglesola a Fondarella. En aquest punt, tirem per la dreta, en direcció oest, pel camí Gran, o camí del Palau d'Anglesola a Sidamon. Uns metres més endavant trobem una altra cruïlla. Ací anirem per la via de l'esquerra, que és per on continua el camí del Palau d'Anglesola a Sidamon.

Desviament a la dreta des de la 
carretera del Palau d'Anglesola a Fondarella

El camí del Palau d'Anglesola a Sidamon,
o camí Gran

Caminem per la partida de Lo Vedat, entre camps de conreu i alguns coberts. Cinc minuts després del darrer encreuament, apleguem a un altre, a l'altura de la torre de Lluc. Ací es bifurquen els camins que, des del Palau d'Anglesola, van a Sidamon i a Bell-lloc d'Urgell. Nosaltres hem de continuar l'excursió pel de l'esquerra, que és el de Sidamon.

Camp a la partida de Lo Vedat

Un altre tros d'aquesta contrada

La torre de Lluc, junt al camí del Palau
d'Anglesola a Bell-lloc d'Urgell

El camí del Palau d'Anglesola a Sidamon

Avancem uns minuts més i, enfront nostre, apareix el cobert del Torres. Ara, el camí del Palau d'Anglesola a Sidamon camina uns metres unit al camí de Fondarella a Bellvís. Tanmateix, aquesta superposició dura poc ja que el camí de Sidamon trenca poc després a l'esquerra. Nosaltres anem amb ell en direcció sud-oest. A mà dreta tenim Lo Negral; a l'esquerra para Lo Prat.

El camí del Palau d'Anglesola a Sidamon
en arribar al cobert del Torres

Desviament a la dreta

El camí del Palau d'Anglesola a Sidamon en deslligar-se
del de Fondarella a Bellvís, al qual s'havia unit uns metres

Camp a la vora del camí

A mesura que caminem ens aproximem a l'autovia A-2, fins que el camí del Palau d'Anglesola a Sidamon s'hi fica en paral·lel, en direcció oest, per a anar a buscar un pont per on travessar-la. Creuem l'autovia pel nou traçat de la carrerada de Fontanal que, de seguida, ens aboca a un encreuament. Hem de girar a la dreta per tal d'incorporar-nos al camí de Fondarella a Sidamon.

El camí del Palau d'Anglesola a Sidamon
en aproximar-se a l'autovia A-2

Desviament a la dreta per tal
de creuar l'autovia A-2

Imatge llunyana de Sidamon
des de la carrerada de Fontanal

Desviament a la dreta per a agafar
el camí de Fondarella a Sidamon

Avancem cap a l'oest, amb Lo Benefici i els contraforts de la Serra a migjorn. Passem per dalt del canal auxiliar d'Urgell i, ja a la partida de Lo Bassal, rebem per la dreta novament el camí del Palau d'Anglesola a Sidamon. Al fons, ja albirem aquesta localitat. Travessem les vies de la línia de ferrocarril Barcelona-Lleida i, en dos minuts, entrem al poble de Sidamon.

Camí de Fondarella a Sidamon

Canal Auxiliar d'Urgell

El camí de Fondarella a Sidamon poc abans
d'arribar a la segona de les localitats

Línia de ferrocarril Barcelona-Lleida

Per la seguida que portem, eixim a la plaça Major, on és l'església. Aquest temple, que fou bastit al segle XVIII i inaugurat el 1788, està dedicat a sant Bartomeu. Després, trenquem a l'esquerra pel carrer Major, passem per l'Ajuntament i fem cap a la Carretera. Ens endinsem per la part sud de Sidamon a través del carrer de la Font, via que, lleugerament, ens fa guanyar altura. Sense abandonar-lo, i en direcció sud-est, deixem els darrers habitatges de la localitat i arribem a un encreuament. Nosaltres hem de seguir la ruta al recte, en direcció sud-est, pel camí de les Graveres, també dit camí del Depòsit.

Església de sant Bartomeu de Sidamon

Portada de cal Miqueló, del segle XVIII,
al carrer Major de Sidamon

Tram meridional del carrer Major.
A l'esquerra, l'edifici de l'Ajuntament

Un carrer a Sidamon

Arranc del camí de les Graveres,
també dit camí del Depòsit

Passem per algunes granges i coberts i, al cap de cinc minuts, arribem a la Pineda. Es tracta d'una zona d'oci propietat de l'Ajuntament de Sidamon. Tot just en havent-la passat, veurem el Depòsit que dóna nom a aquest camí. El deixem enrere mentre no deixem de pujar de manera suau. El camí de les Graveres mena constantment cap al sud-est.

Vista llunyana del tossal de les Tenalles

Pineda de Sidamon

El Depòsit

Camí de les Graveres

En arribar a l'altura de 274 msnm, a mà esquerra, veiem un planet sense conrear. A través d'ell, i pel límit de la cantera que hi ha un poc més endavant, podem trencar en direcció nord per a assolir la cota de 276 msnm, més o menys on estava situat el desaparegut cim de la Torratxa. Tot plegat, aquest desviament no ens pren més de cinc minuts.

Vista cap a Sidamon des del desaparegut cim de la Torratxa

Des de la desapareguda Torratxa, mirada cap al sud-oest

En acabant, tornem al camí de les Graveres i el seguim per la vora de la cantera. La mateixa via ens duu cap a septentrió i, finalment, ens aboca al pantà de la Serra, o pantà de Sidamon. L'observem des de la seua banda meridional i continuem l'excursió cap al sud-est fins a eixir al pla de la Serra, o Lo Pla. Allà trenquem a la dreta, en direcció sud. Pugem una llometa i, en baixar-la, sens descobreix ja el terme de Torregrossa.

Cantera

El pantà de Sidamon, mirada cap al nord-est

Pantà de Sidamon, o de la Serra

Una altra perspectiva del Pantà, mirada cap al nord-oest

Camí cap al sud per Lo Pla

Vista llunyana de Torregrossa des del
límit del seu terme amb el de Sidamon

És ací on tirem primer a la dreta i, tot seguit, cap a l'esquerra, per la carrerada Reial, que ens fa envoltar per la seua banda septentrional la partida de Lo Barranc. La via, que primer ens condueix cap a l'oest, ens gira lleument cap al sud-oest. Des d'ací gaudim unes bones vistes de tot el paisatge de Torregrossa, localitat que veiem de lluny. Sense eixir-nos-en de la carrerada Reial, passem pel costat d'una cadena. Ignorem el pas particular que tanca i continuem per la nostra seguida. Comencem a guanyar altura mentre pugem cap al cim de la Fita Alta pel seu vessant sud-est.

Incorporació a la carrerada Reial

Panoràmica llunyana del poble de Torregrossa

La Fita Alta, a la dreta, des de
la carrerada Reial

Guanyem la carena, girem a la dreta i recorrem els pocs metres que ens separen de la Fita Alta, punt més elevat de la nostra excursió amb el seus 290 msnm. Aquest puig, on confronten els termes de Sidamon i de Torregrossa, és una bona talaia sobre aquesta banda del Pla d'Urgell. Per un costat albirem fins a més enllà de Torregrossa. Per l'altra banda es controla tota la depressió de la Coma i de la Quadra, Sidamon i les terres al nord-oest del poble.

Vista cap al sud des de la Fita Alta 

Panoràmica cap al nord-oest des de la Fita Alta

Antena al cim de la Fita Alta

Vist el cim, tornem a la carrerada Reial que camina pel límit de termes. Després de recórrer uns setanta metres, a mà dreta, ens apareix un corriol poc marcat que s'adreça cap al nord-oest mentre perd un poc d'altura. L'agafem i, després d'una suau i breu pujada, assolim el cim del tossal Rodó, o tossal de les Tenalles.

Desviament a la dreta

Corriol poc marcat amb el tossal
de les Tenalles ja al fons

Cim del tossal de les Tenalles.
Mirada cap a ponent

Sidamon des del tossal de les Tenalles

La Fita Alta, a orient del tossal de les Tenalles

Enfront nostre, protegit per una tanca, queda el poblat ibèric del tossal de les Tenalles. Fou excavat per primera vegada l'any 1915, a càrrec de J. Colominas i d'A. Duran i Sempere, membres de l'Institut d'Estudis Catalans. Des d'aleshores ençà, diverses han estat les campanyes arqueològiques portades a terme al jaciment. Recentment, fou presentada l'Associació d'Amics del Tossal de les Tenalles que, precisament, s'ha marcat com a objectiu la realització d'una nova excavació a aquesta muntanya.

Recinte tancat del poblat del tossal de les Tenalles

El poblat des de darrere de la tanca

Des d'aquest punt, desfem els nostres passos durant vora quinze minuts fins a tornar a l'encreuament on havíem agafat la carrerada Reial. Si abans havíem fet cap a ell per una travessa que ve del camí de les Graveres, ara agafem per la dreta, en direcció nord-est, el camí de Torregrossa a Fondarella.

Incorporació al camí de 
Torregrossa a Fondarella

Amb ell apleguem de seguida a Lo Pla. A mà dreta ens queda l'Aeròdrom. Sense abandonar-lo, deixem enrere la Serra per a baixar a la partida del camí de la Barca. En acabant, creuem la sèquia Gran, la partida de Lo Puntal i també la carretera N-IIa.

L'Aeròdrom de la Serra

El camí de Torregrossa a Fondarella
en passar per Lo Pla

Vista llunyana de Mollerussa des del
camí de Torregrossa a Fondarella

Des del camí de Torregrossa a Fondarella,
imatge llunyana de la segona localitat

La sèquia Gran

Encreuament de la carretera N-IIa
amb el camí de Torregrossa a Fondarella

Al remat, travessem la línia de ferrocarril Barcelona-Lleida pel pas a nivell de les Planes i ens endinsem pel nucli urbà de Fondarella. Creuem el poble en direcció nord-oest, per a anar a buscar l'ermita de sant Sebastià i la carretera de Fondarella al Palau (LV-3321). Agafem aquesta via, amb la que passem per dalt de l'autovia A-2, i entrem al polígon industrial de l'Hospitalet.

Línia de ferrocarril Barcelona-Lleida

Carrer a Fondarella

L'ermita de sant Sebastià, als afores del poble

Carretera de Fondarella al Palau d'Anglesola

Autovia A-2

Ara, per a finalitzar la ruta, només ens queda remuntar cap al nord l'avinguda de sant Roc del Palau d'Anglesola per tal d'arribar a la creu de terme, lloc on havíem començat l'excursió tres hores abans i lloc, també, on l'acabem.

Per últim, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, tot desitjant que la gaudiu.

Comentaris