Ortoneda - Segan - Refugi de Boumort - Casa de les Feixes - Coll de la Creu

Aquesta setmana publiquem una excursió pel terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà. Amb inici i final a la localitat d'Ortoneda, pugem fins al refugi de Boumort (1.881 msnm), situat al peu del cap de Boumort (2.077 msnm), muntanya culminant de la serra de Boumort.

La coma d'Orient, envoltada per les muntanyes de

Boumort, vista des de la pista de Boumort

Abans de començar amb la descripció del camí, volem puntualitzar per què hem decidit escriure el nom del poble sense h- inicial. En aquest sentit, com apunten Xavier Planas Batlle, Àurea Ponsa Vidales i Ánchel Belmonte Rivas al seu article El substrat preromà en la toponímia relacionada amb inestabilitats de vessant en l’àmbit geogràfic nord-oriental de la Península Ibèrica i zones properes (2008), per error s'ha estat assenyalant que el topònim d'Ortoneda deriva del llatí hortu, "hort", i d'ací el col·locar-li aquesta hac al principi. Aquests tres investigadors insisteixen en que prové de l'arrel basca lurr / lorr, "terra", d'on ix l'euskera modern lurte, "esllavissada de terres", amb pèrdua de la ela de l'inici.

Dit açò, i tornant al senderisme, la ruta comença al carrer de la Font d'Ortoneda. Des d'allà eixim en direcció est, pel camí d'Ortoneda a la coma d'Orient. De seguida, fem cap al poble de Segalars. El deixem enrere i continuem per la mateixa vida, que ara va cap al nord-est.

El camí d'Ortoneda a la coma d'Orient en entrar a Segalars

Vista d'Ortoneda des de Segalars

En passar l'alzina del Cardet, el camí d'Ortoneda a la coma d'Orient es redreça cap a l'est per tal d'anar a buscar el punt per a travessar la llau de Segan. La travessem i, uns metres més endavant, ens desviem a la dreta pel camí de les bordes de Segan, que remunta l'obaga de la Mitgenca cap al sud-est, en direcció al Solanell.

Alzina de Cardet

Camí d'Ortoneda a la coma d'Orient

Llau de Segan

La sendera, més o menys clara, perd altura per tal de creuar la llau de Lleixier. A l'altra banda, però, comencem la pujada cap al serrat de Segan. Primer seguim per l'obaga de Segan, cap a migjorn. Tanmateix, després, tombem cap al sud-est, per la solana del Graller.

Vista d'Ortoneda des del començament

del camí de les bordes de Segan

Camí de les bordes de Segan

Un altre tram d'aquesta via

Llau de Lleixier

El camí de les bordes de Segan

per l'obaga de Segan

L'ascensió és constant i no dóna treva. A mesura que avancem, notem com va canviant el paisatge. Finalment, acaben els trams emboscats per on, en alguns moments, ens ha conduït el camí de les bordes de Segan, i eixim a les primeres pastures. Les esquelles que escoltem ens ho confirmen.

El camí ens ofereix grans vistes, sobretot a mà dreta i enfront

El camí de les bordes de Segan per un tram de bosc

A mà dreta, veiem la borda de Manyac, que forma part del conjunt dispers de la caseria de Segan, topònim d'origen cèltic per a Joan Coromines. Més o menys, intentem resseguir el camí, poc marcat ací dalt. Retrobant-lo, fem cap a la lloma que corona el serrat de Segan. A mà esquerra, observem en la llunyania la borda de Jaume de Sana i l'ermita de sant Cristòfol, als peus del Montpedrós. Aquest temple, d'origen romànic, conserva en l'interior una imatge del titular.

Darrer tram de pujada per la serra de Segan, poc marcat

Vista llunyana de l'ermita de sant Cristòfol

Ultrapassat Segan, la pujada no cessa. Comencem a caminar per la serra de la Travessa, en direcció al bony dels Clots. El camí és ben marcat i ens regala alguns metres de bosc, cosa d'agrair pel bat de Sol que ens colpeja.

Caminant cap a la serra de la Travessa

Paisatge des de la senda

De camí per baix del bony dels Clots

El camí per la serra de la Travessa

En deixar enrere la serra de la Travessa, el paisatge torna a obrir-se i gaudim d'unes vistes privilegiades a migjorn nostre. Al remat, allà lluny, albirem el refugi de Boumort, on arribem uns deu minuts després. Descansem una estona al refugi, acompanyats d'un ramat de vaques.

Camí infinit

Vista llunyana del refugi de Boumort

Últims metres abans de fer-hi cap al refugi

Refugi de Boumort

Esmorzant acompanyats

Després, mamprenem la tornada cap a Ortoneda per la llarga pista de Boumort. Mans en l'obra, tirem per la serra de Planell Ras, tributària de la de Boumort. Ràpidament, perdem altura fins a aplegar al pletiu Sobirà, en el punt on la pista tomba cap a l'oest. Entrem a la serra de les Palles i, acompanyant la pista de Boumort, continuem un ziga-zaga descendent i llarg per les Obagetes d'aquestes muntanyes. Mentrestant, a mà dreta, se'ns comença a presentar l'encisadora coma d'Orient.

Pista de Boumort

Per la serra de Planell Ras

Bosc junt a la pista

Pista de Boumort

Un altre tram del bosc que ens envolta

Baixada en ziga-zaga

Vista del cap del solà de la coma d'Orient

Vista de la coma d'Orient

Una altra perspectiva d'aquesta clotada

Pista de Boumort

Una altra perspectiva de la coma d'Orient

Baixem i baixem i, uns 30 minuts més tard, fem cap a la cruïlla de la coma d'Orient, on cap a l'esquerra, prenem el camí que va des d'aquest indret cap a Ortoneda. En aquest tram de l'excursió, seguim gaudint de paisatges immensos enfront de nosaltres i d'una tranquil·litat total. Enclotada, lluny, observem la borda del Músic.

Cruïlla de la coma d'Orient, on tirem cap al coll de la Creu

Vista llunyana de la borda del Músic.

A mà esquerra, el Montpedrós.

Camí de la coma d'Orient a Ortoneda

El ziga-zaga es modera, i no tardem en passar per la casa de les Feixes. Poc més endavant, trobem una font amb un abeurador. No gaire lluny tampoc, raja aigua la llau de Perauba, a tocar de la font del mateix nom.

La casa de les Feixes

Una altra perspectiva d'aquesta masia isolada

Font i abeurador

Detall de la font

Llau de Perauba, a tocar de la font del mateix nom

Ara, cap al nord-oest, guanyem un poc d'altura i coronem el coll de la Creu. Des d'allà, comencem la baixada final cap a Ortoneda, que queda a uns 40 minuts de camí, i que ja veurem des de lluny poc després. En arribar al poble, fiquem punt i final a l'excursió allà on l'havíem començada.