Montanyana: ermita de sant Joan Baptista

Aquesta setmana us proposem un tomb pels carrers del poble ribagorçà de Montanyana, amb especial atenció a l'ermita de sant Joan Baptista.

Una carretera ben asfaltada però estreta i revirada és l'única via per a accedir amb cotxe fins a Montanyana, localitar situada a la comarca de la Ribagorça. Des dels afores del Pont de Montanyana, arranca, tot remuntant el barranc de Montanyana. En cosa de cinc minuts, arriba a la seua destinació, i allà acaba.

Carrer a Montanyana

Entrar a Montanyana és fer un pas enrere en el temps. Els carrers del poble estan empedrats, i la major part dels habitatges conserven la pàtina del decurs dels segles. Com li ocorre al vi, que millora amb els anys, les pedres de les parets, murs i arcs que defineixen els límits de la via pública llueixen esplèndides i fan palès l'enginy dels antics ribagorçans que les col·locaren. 

El barranc de sant Joan travessa Montanyana i divideix el nucli en dues bandes. En travessar el pont que les connecta, i en lloc d'endinsar-nos pels carrers costeruts que pugen cap a l'església de santa Maria de Baldós, agafem el camí d'Areny, cap a la dreta.

Pont sobre el barranc de sant Joan

Per la ribera del barranc de sant Joan, ens allunyem un centenar de metres de Montanyana i apleguem allà on hi volíem fer cap: l'ermita de sant Joan Baptista. L'entorn és fantàstic. Hi regna el silenci. Només hi escoltem la remor de l'aigua que baixa pel barranc. Davant de nosaltres, s'alça, imponent, un temple que, com si fóra un fènix, va ressorgir fa escassos vint anys després de dècades de letargia i abandonament. En efecte, quan deixàvem el segle XX enrere, Sant Joan de Montanyana ja havia perdut part del sostre. A més a més, la vegetació havia envaït el seu interior. Per sort, i a diferència del que ha passat amb altres temples de la contrada, va reeixir la restauració d'aquesta ermita.

L'ermita de sant Joan vista des del

camí de Montanyana a Areny

La decoració de la porta principal de l'ermita, que mira a ponent, de seguida ens fa saber qui tingué, durant segles, la responsabilitat sobre aquest lloc de culte. En efecte, el símbol de l'orde de sant Joan de Jerusalem presideix la portalada, els capitells de la qual està profusament decorats per la mà dels artistes romànics anònims que tanta faena feren en aquest país de frontera a cavall de Catalunya i l'Aragó. A dalt, una finestra i l'espadanya coronen el conjunt de la façana principal.

Façana de ponent del temple

Detall de la portalada romànica

Envoltem el temple pel nord i descobrim les restes d'una de les dues capelles laterals que, a mode de creuer, foren afegides a l'edifici romànic original. Tanmateix, en una data posterior i indeterminada, foren enderrocades i els accessos que les comunicaven amb la nau principal, tapiats. De fet, a banda i banda de l'ermita, hi veiem l'empremta que deixà aquesta obra al mur.

Mur septentrional del temple, amb restes visibles

d'una de les capelles laterals desaparegudes. 

Enfront tenim l'església de Santa Maria de Baldós.

L'absis, que recau a l'est, és senzill i li manca qualsevol decoració. Al mur sud, però, ens crida l'atenció un altres accés secundari a l'ermita. La porta, també de factura romànica, tampoc té pràcticament ornaments. Aquesta era l'eixida que tenia l'ermita al cementeri, que se situava a la banda de migjorn de l'edifici. Hui dia, encara es conserven restes de tombes, i algun que altre sarcòfag, desperdigolades per l'entorn.

Absis i mur de migjorn del temple, amb les restes de

l'altra de les capelles laterals visibles al mur. Al costat,

l'altra porta d'entrada a l'ermita, que connectava amb el

desaparegut cementeri. Al peu de la imatge, restes de tombes.

Amb tot, esbrinar qui foren les mans que obraren Sant Joan de Montanyana pareix tot un repte. En relació a aquest particular, en Fuguet i Sans, a Templers i Hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja (2000: 91-92), va aventurar que la construcció d'aquesta ermita començà immediatament després de l'acabament de l'església de santa Maria de Baldós, possiblement a mitjan segle XIII, en un moment en el que romànic començava a retrocedir. Els obrers de Sant Joan haurien estat deixebles dels constructors de Santa Maria per dos motius. El primer, perquè la iconografia de la portalada de l'ermita imita parcialment la de l'església. El segon, perquè el treball escultòric de Santa Maria és superior al de Sant Joan.