Per territori carlí: Ardèvol - Santuari de Pinós - Dolmen del collet de Su - Tristany - Dolmen de la Pera - Ardèvol
Aquesta setmana ens estrenem pels camins de la comarca del Solsonès. Us proposem una excursió circular des d'Ardèvol fins al santuari de la Mare de Déu de Pinós. En ella, a més a més, passem per nombrosos masos i caserius, així com també visitem dos dòlmens, el del collet de Su, o de Casacremada, i el de la Pera.
Paisatge des del camí del santuari de Pinós,
o de Torà a Pinós, per la carena de la serra de Pinós
La ruta comença al peu de la torre d'Ardèvol, una construcció militar rectangular que fou bastida a l'edat mitjana i que és la resta més visible del castell de la localitat, documentat des del segle XI. Aquesta torre fou revestida per una altra de circular, que es va esfondrar l'any 1932.
Torre d'Ardèvol
Fotografia antiga de la torre d'Ardèvol,
anterior a 1932, amb el revestiment
circular esfondrat en aquella data.
Font: Generalitat de Catalunya
Des del peu de la torre, eixim cap al sud en direcció al cementeri. En ell, van ser soterrades l'any 1913 les despulles mortals del cabdill carlí Rafael Tristany, mort al seu exili occità catorze anys abans.
Carrer a Ardèvol
Cementeri d'Ardèvol
El cabdill carlí Rafael Tristany i Parera
Centenars de carlins que participaren al pelegrinatge de la lleialtat a la basílica de
Lorda l'any 1913 amb motiu de la repatriació de les restes de Tristany a Catalunya.
A la imatge, esperen l'arribada del pretendent carlí Jaume III, anomenat Jaume de Borbó.
Fotografia: Revista Mundo Gráfico
Grup de carlins amb una corona de flors dedicada
a Tristany, a la porta de la basílica de Lorda, l'any 1913
Font: Revista Mundo Gráfico
Taüt de Rafael Tristany a Barcelona, mentre era
traslladat de l'estació de França a la del Nord
Font: Revista La Hormiga de Oro
El cementeri d'Ardèvol, ple, durant el soterrament
de les despulles de Tristany, el 30 d'abril de 1913
Font: Revista La Hormiga de Oro
En deixar enrere el fossar, travessem la carretera que dóna accés al poble, i que es correspon amb els camins de Torà, cap a la dreta, i de Solsona, a l'esquerra. És aleshores quan ens incorporem al camí de Pinós. De seguida, passem per la granja Nova, que para a la banda de ponent, i per cal Tàsies, al costat d'orient.
Camí d'Ardèvol a Pinós
Granja Nova
Cal Tàsies
Una altra perspectiva de cal Tàsies
Guanyem un poc d'altura en passar pel Collet i, de seguida, arribem a un encreuament a l'altura de Montconill. El camí cap a Pinós se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres, tanmateix, girem a mà dreta pel camí d'Ardèvol a Calaf.
Montconill
Una altra perspectiva de Montconill
Camí d'Ardèvol a Calaf
Avancem cap al sud-oest per la plana de cal Pere i, a poc a poc, perdem altura cap a la valleta solcada pel barranc d'Auquers. Abans d'aplegar al fons, però, ens desviem per a observar el llogaret d'Auquers.
Pel camí d'Ardèvol a Calaf cap a Auquers.
A mà esquerra, la caseria de Castellanes.
Auquers
Uns metres més enllà, en havent creuat el barranc d'Auquers, el camí de Calaf comença a guanyar altura. De fet, ja no deixem pràcticament de pujar en una bona estona. De seguida, en girar un revolt, veiem un altre dels llogarets que esquitxa aquesta contrada del Solsonès, Castellanes, on hi fem cap en cosa de cinc minuts.
Camí d'Ardèvol a Calaf
Castellanes
L'ultrapassem i seguim la pujada cap a la serra de Pinós per la partida de la Vinyeta. A mà dreta veiem, a un centenar de metres, la caseria de Bringuers. En acabant, el camí de Calaf a Ardèvol gira cap al sud-est, a l'altura del clot de Castellanes, per tal de salvar el discret barranc de Bringuers.
Camí d'Ardèvol a Calaf
El camí, en arribat al clot de Castellanes
Clot de Castellanes
La pujada, que s'ha suavitzat en aquest punt, torna a agafar embranzida tot just quan mamprenem cap a l'oest. De seguida fem cap a Peça-rodona, imponent masia amb una gran explotació ramadera annexa.
Peça-rodona
Les instal·lacions modernes junt a l'antiga caseria
Una altra perspectiva de Peça-rodona
Uns metres després de deixar-la enrere, fem cap a una cruïlla. En ella, hem de seguir per la via de l'esquerra, que és per on continua el camí d'Ardèvol a Calaf. Ara anem a buscar l'obaga de Peça-rodona, que fa honor al seu nom. Mentrestant, no deixem de guanyar altura. Travessem aquesta zona ombrívola i, en cinc minuts, eixim a tocar del corral del Cap de la Serra. Ens desviem, doncs, uns metres per tal de visitar-lo.
Camí d'Ardèvol a Calaf en deixar enrere Peça-rodona
De pujada per l'obaga de Peça-rodona
Panoràmica de Peça-rodona des del camí d'Ardèvol a Calaf
Corral del Cap de la Serra
Una altra perspectiva d'aquest corral
Retornem al camí d'Ardèvol a Calaf, que ara avança cap al nord-est. Tanmateix, no tardem massa en abandonar-lo. En efecte, a la cruïlla següent, ens incorporem cap a l'esquerra per un altra via que puja per la carena de la serra de Pinós i que ens oferirà, possiblement, les millors panoràmiques de tot el recorregut. Es tracta del camí del santuari de Pinós, que es correspon també amb el camí de Torà a Pinós.
Camí del santuari de Pinós, o de Torà a Pinós
Un altre tram d'aquest camí
Paisatge des d'aquest camí que
recorre la carena de la serra de Pinós
Per terreny de solana i de pujades i baixades constants, el camí del santuari de Pinós ens regala una vista privilegiada sobre les terres difuses de frontera on la Segarra perd el nom i es fa l'Anoia, a tocar del Bages i al confí del Solsonès. Amb tot, entre vint minuts i mitja hora des del corral del Cap de la Serra, fem cap al cim de la serra de Pinós (931 msnm), marcat amb un senyal geodèsic. Aquest és el punt més elevat de tota la ruta.
Camí del santuari de Pinós
Cim de la serra de Pinós, amb el seu senyal geodèsic
Paisatge cap al sud-est
Paisatge cap al nord-oest, amb el poble d'Ardèvol
En havent fruït de les vistes des del punt culminant de la serra, reprenem la marxa pel camí del santuari de Pinós, o de Torà a Pinós. Al fons, albirem ja el nucli de Casanova i també el mateix santuari de Pinós, situat al bell mig del centre geogràfic de Catalunya.
Camí del santuari de Pinós
Habitatge del nucli de Casanova, a l'esquerra, amb
el santuari de Pinós que ja es veu al fons del camí
Amb el camí del santuari de Pinós arribem just enfront d'aquest conjunt religiós, situat on es troben els camins que, des de Torà i des de Su, fan cap a Pinós. Abans, però, de visitar-lo, ens desviem cap a l'esquerra per tal de travessar el nucli de Casanova i fer cap a la rosa dels vents, construïda al bell mig de Catalunya i rehabilitada l'any 2015. En efecte, ara estem trepitjant el centre geogràfic del territori català.
Centre geogràfic de Catalunya
La rosa dels vents, que assenyala la ubicació de les
principals ciutats, muntanyes i monuments de Catalunya
Detall del centre de la rosa dels vents, on s'hi llegeix
l'alçada sobre el nivell de la mar a la qual està situat el monument;
el lloc, junt al santuari de Pinós, i la comarca, el Solsonès.
Torre d'observació ubicada junt a la rosa dels vents
El Canigó, muntanya emblemàtica de Catalunya situada
a cavall del Conflent i del Vallespir i que també apareix
indicada a la rosa dels vents del centre geogràfic català
En havent-la visitat, tornem novament fins al santuari de la Mare de Déu de Pinós, fundat al segle XIV i on es conserva una imatge barroca de la titular. En aquesta època també va sofrir una reforma important. Així mateix, també observem la creu de terme gòtica que dóna la benvinguda al conjunt.
Santuari de Pinós
Creu de terme del santuari de Pinós,
obra de factura gòtica
Accés a l'església
Detall de la portada del temple, obrada l'any 1642
Vista lateral d'aquest santuari
Després, mamprenem cap al nord-est pel camí de Pinós a Su, tot deixant enrere la carena de la serra de Pinós i perdent altura a poc a poc. A mà dreta, queda la partida de l'Obaga, mentre que a l'esquerra se'ns obre un paisatge ampli cap a ponent del Solsonès, amb la imatge del poble d'Ardèvol al fons.
Camí de Pinós a Su
Vista llunyana d'Ardèvol
Un altre tram d'aquesta via
En acabant de travessar la partida del Rastell, la baixa se suavitza i, al remat, arribem a les Planes, que fan honor al seu nom. Ací, a mà esquerra, deixem, de fet, la caseria de les Planes.
Immediatament després, agafem el primer camí que arranca per la banda dreta i que ens aboca en direcció a la bassa de la Devesa. El paisatge canvia ràpidament i ens endinsem en un entorn un poc més boscós. Després de perdre un poc d'altura, enllacem amb el camí de Pinós a Cardona, que seguim cap a l'esquerra durant un centenar de metres.
Al remat, entrem al poble de Santgrà, pràcticament despoblat. Un gos solitari ens avisa que no som benvinguts. Tanmateix, l'ignorem i visitem el xicotet nucli, on hi destaca l'església de sant Grau, amb la data de 1799 sobre la portada principal. Aquest temple fou parcialment destruït durant la Guerra Civil, segons consta a la documentació referent al terme municipal de Pinós que integra la causa general contra els republicans de les comarques de Lleida, investigació impulsada per la dictadura franquista a la fi del conflicte arreu de l'Estat. Junt a l'església del poble, hi queda el cementeri. Sobre la porta, s'hi llegeix la data de 1853.
Les Planes, a tocar del camí de Pinós a Su
Vista de la masia
Una altra perspectiva d'aquest edifici
Immediatament després, agafem el primer camí que arranca per la banda dreta i que ens aboca en direcció a la bassa de la Devesa. El paisatge canvia ràpidament i ens endinsem en un entorn un poc més boscós. Després de perdre un poc d'altura, enllacem amb el camí de Pinós a Cardona, que seguim cap a l'esquerra durant un centenar de metres.
Desviament a la dreta
Camí de Pinós a Cardona
Cobert a Santgrà
Vista del poble de Santgrà
Portada d'un dels habitatges, que té
gravada la data de l'any 1803
Façana de l'església del poble, dedicada
a sant Grau, que dóna nom al conjunt. A la
portalada hi consta la data de 1799.
Cementeri de Santgrà
Després de visitar el poble, eixim en direcció nord per la Carrera a fi de travessar la partida del Bosquet i enllaçar, novament, amb el camí de Pinós a Su a l'altura del collet de Su. En retrobar aquesta via, a mà dreta, damunt d'un turonet, veiem el dolmen de Casacremada, o del collet de Su, que ens apropem a observar.
L'any 1915, fou excavat per Pere Bosch i Gimpera i Joan Serra i Vilaró. Els dos investigadors trobaren un total de 18 cranis humans col·locats acuradament, amb ossos llargs per damunt o al costat de les calaveres. Un d'aquests caps tenia clavada una punta de fletxa metàl·lica. El dolmen va ser restaurat el 1986 i fou aleshores quan els arqueòlegs recuperaren més de cent fragments de ceràmica i dues ascles de sílex.
L'any 1915, fou excavat per Pere Bosch i Gimpera i Joan Serra i Vilaró. Els dos investigadors trobaren un total de 18 cranis humans col·locats acuradament, amb ossos llargs per damunt o al costat de les calaveres. Un d'aquests caps tenia clavada una punta de fletxa metàl·lica. El dolmen va ser restaurat el 1986 i fou aleshores quan els arqueòlegs recuperaren més de cent fragments de ceràmica i dues ascles de sílex.
Camí
Vista del dolmen de Casacremada
des del collet de Su, que també li dóna nom
Dolmen de Casacremada, o del collet de Su
Una altra perspectiva d'aquesta construcció
Vista a través del dolmen des de la part posterior
Retornem, en acabant, al camí de Pinós a Su i, de seguida, ultrapassem la masia de Casacremada. A la part de l'obra Tabula Imperii Romani que fa referència al territori Tarraco-Baliares, editada el 1997 per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (CSIC), s'hi documenten a uns 200 metres al sud-oest d'aquesta caseria les restes d'una torre de planta rectangular de 18x10 metres ubicades al cim d'un turonet.
Aeshores, a la primera oportunitat que tenim, girem cap a l'esquerra per un camí asfaltat. No tardem en reorientar-nos cap al sud-oest per la partida dels Ametllers. A poc a poc, el bosc guanya terreny.
Casacremada
Camí de Pinós a Su
Desviament a l'esquerra
Camí
Al cap d'uns deu minuts des de l'última cruïlla, ens desviem cap a la dreta per un camí de terra que remunta cap al roviró de Tristany i que, ràpidament, ens duu a les portes de la caseria de Tristany, casa pairal del cabdill carlí Rafael Tristany i del també destacat lluitador per la causa de Carles Maria Isidre i oncle de Rafael, mossèn Benet Tristany. Malauradament el conjunt, la història del qual podeu llegir en la pàgina 20 d'aquest document i que és completat per l'església de sant Francesc d'Assís, no s'hi pot visitar lliurement.
Desviament a la dreta
Camí
Tristany
Tot i que, a primera vista, pareix que el camí que portem acabe a les portes de Tristany, la veritat és que continua fent una "u" cap a la solana de Tristany. La via, en aquest tram, està poc marcada, però no és difícil de seguir. Després és més marcada i, al remat, quan ens reorientem cap al sud-est, just en acabant d'una baixada, entrem al bosc de Brics.
Cinc minuts cap al sud-oest són suficients per a eixir al llogaret de Brics. D'allà estant, cap al sud-est, per la partida de les Feixetes i, en cosa de cinc minuts, tornem al camí asfaltat que havíem agafat des del de Pinós a Su i que, uns metres més endavant, passa a superposar-se al camí de Tristany.
De fet, aquesta via ja no la deixarem en una bona estona. Ara bé, de manera momentània, l'abandonem just abans de fer cap a la caseria de la Pera, on s'acaba l'asfalt, per tal de visitar el dolmen de la Pera, situat a cinquanta metres del camí, dins d'un bosquet. Aquesta construcció funerària, bastida a l'etapa final del Neolític, va ser emprada fins al Bronze Mitjà.
Camí per la solana de Tristany
Carro
Camí
Pel bosc de Brics
A l'eixida del bosc de Brics, el llogaret
Habitatges a Brics
Vista general de la caseria
Camí
Camí de Tristany
Camí de Tristany
Camí de Tristany
Dolmen de la Pera
Vista d'aquesta construcció neolítica
Dolmen de la Pera
Tornem sobre les nostres passes fins a agafar el camí de Tristany. Avancem per un terreny solitari i en transformació, amb zones de bosc i d'altres, de conreus. Finalment, deixem el camí de Tristany i ens incorporem al d'Argerics. Pugem l'escalada dels Noguers i fem cap al caseriu d'Argerics.
Camí de Tristany
Camí de Tristany
El poble d'Ardèvol des del camí de Tristany
Camí d'Argerics
Argerics
Una altra perspectiva d'aquesta masia
En havent-lo deixat enrere, seguim cap a l'est / nord-est / sud-est per la solana d'Argerics fins que, al cap de deu minuts, arribem a un altre llogaret, Gardeny. Des d'ell, comencem a baixar per la solana de Gardeny per a retrobar el camí de Solsona a Ardèvol, que havíem travessat unes quantes hores abans.
Camí
Gardeny
Vista general de Gardeny
Camí
Camí de Solsona a Ardèvol
Amb aquesta via, només ens queden per trepitjar, en cosa de quinze minuts, els centenars de metres que encara ens separen d'Ardèvol, on fiquem el punt i final a l'excursió.
Camí de Solsona a Ardèvol
Ardèvol
Per últim, ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada