Àger - Font de Pedra - Ermita de la Mare de Déu de Pedra - Masia Mossènyer - Àger
Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de la Noguera, en la qual visitem alguns indrets del terme municipal d'Àger. Entre d'altres, pujarem a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra, passarem per la masia Mossènyer, on va nàixer un destacat líder carlí, i travessarem el barranc de les Fontetes a l'altura de la font del Pedró.
Vista de la vall d'Àger des de l'ermita de la Mare de Déu de Pedra
La ruta comença a la cruïlla entre el carrer de Cabezas i la carretera de Balaguer a França, o C-12, d'Àger. Creuem aquesta última via i agafem, a l'altra banda, el camí de l'ermita de Pedra, també dit camí de Noè o de Gabrieló, en direcció nord-est. Avancem per la partida de Gomar, enclavada entre els barrancs de les Fontetes i del Botador.
Carretera
Camí de l'ermita de Pedra
Camps a una banda del camí
Camps a l'altra banda
Camí de l'ermita de Pedra
La pujada és suau però constant i, en tot moment, veiem encastada a un contrafort del Montsec d'Ares, que tenim enfront, l'ermita de la Mare de Déu de la Pedra. També, si al cap d'una estona d'haver agafat el camí ens girem, gaudirem d'una preciosa vista del poble d'Àger.
Vista del poble d'Àger i del seu entorn
Camí de l'ermita de Pedra
Al fons, en la paret de la muntanya,
apareix l'ermita de la Mare de Déu de Pedra
Amb tot, i després d'uns 30 minuts, fem cap a la font de Pedra. Fins a aquest punt, tot el camí que mena a l'ermita l'hem fet per pista. Ara, abandonem la pista i continuem per una sendera que puja en paral·lel, tot i que més endavant l'acaba creuant, al barranc de Pedra.
Ascedim pel serrat Pelat, ara en ziga-zaga, ara al dret. Travessem un parell de vegades la pista i, finalment, a la tercera, l'agafem fins cap a l'esquerra.
Àrea de descans de la font de Pedra
Font de Pedra
Camí de l'ermita de Pedra
L'ermita de la Mare de Déu de Pedra
vista des del barranc de Pedra
Ascedim pel serrat Pelat, ara en ziga-zaga, ara al dret. Travessem un parell de vegades la pista i, finalment, a la tercera, l'agafem fins cap a l'esquerra.
Camí de l'ermita de Pedra
A mà dreta, el poble i la vall d'Àger
Últim tram de pujada
A metres ja de l'ermita de la Mare de Déu de Pedra
En cosa de dos minuts, fem cap a l'ermita de la Mare de Deú de Pedra. El temple, d'origen romànic i documentat des del 1179, està encastat a la paret rocosa del Montsec d'Ares, a 1.075 msnm. Modificada al segle XIII, va experimentar una remodelació important en l'època barroca, quan va ser bastit el casalot annex. L'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, el conjunt va sofrir desperfectes, i l'any 1944 fou col·locada una nova imatge de la titular a la fornícula exterior, que mira cap a la vall d'Àger, la qual queda als peus del conjunt i és vista des d'ací amb una panoràmica excepcional. L'any 2016 fou engegada una campanya per tal de recaptar fons a fi de rehabilitar l'ermita. Al maig de 2018, l'ajuntament d'Àger es va veure obligat a tancar-hi l'accés després que una pedra de grans dimensions caiguera de la paret de la muntanya i impactara a la vora del temple.
Als peus de l'ermita de Pedra
Accés al temple, amb un parell d'abrics a mà esquerra
Façana del temple
Interior de l'ermita
La vall d'Àger des de l'ermita de Pedra
En acabant, agafem de nou la pista que puja a aquest temple, però ara la fem en sentit contrari sense deixar-la, pràcticament, fins a la font de Pedra. Poc abans de tornar-hi a ser a aquesta dou, trenquem 180º graus cap a l'esquerra i agafem el camí vell de Gabrieló, o camí dels Petrolers.
Pista de l'ermita de Pedra
Camí vell de Gabrieló, o camí dels Petrolers
Anem cap a l'est, travessem el clot de Mola, i pugem cap a la planella de Fonset. Abans, però, veiem les ruïnes del corral del Músic. Al remat, uns vint-i-cinc minuts d'agafar-lo, el camí dels Petrolers ens aboca al de Colobó a Àger, a l'altura de la font del Roure.
Clot de Mola
Ruïnes del corral del Músic
El camí dels Petrolers, a ras de terra
Vista d'Àger
La coma Ferriol, en ser travessada pel camí dels Petrolers
Tram final d'aquesta via abans de fer cap
al camí de Colobó a Àger
Trenquem a la dreta i, al cap d'uns cinc minuts de marxa, apleguem a la masia Mossènyer, casa familiar del cap carlí Joan Castells i Rossell, nascut a Àger l'any 1802.
Durant la seua infantesa, va contraure la pigota, una malaltia que li deixà marques a la cara de per vida, i d'ací el malnom del gravat d'Àger. A l'adolescència fou contrabandista de tabac, segons l'historiador Antonio Pirala, conegut per haver documentat els enfrontaments civils a l'Espanya del segle XIX entre liberals i carlins. Dos anys després de començar la primera guerra carlina, el 1835, va prendre partit per l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran IV, o VII segons la numeració dels reis castellans. Per les seues accions al camp de batalla, acabà el conflicte amb rang de brigadier i, al no acceptar el conveni de Bergara, va marxar a l'exili, primer a França i després a Anglaterra.
En acabant, tornà l'any 1847 amb motiu de la segona carlinada. Ferit en el transcurs d'un combat a Vallhonesta, al Bages, se n'anà a la fi d'aquesta guerra a França. El 1853, però, fixà la seua residència a Barcelona i rebutjà integrar-se a l'exèrcit fidel a la regina Isabel I, o II segons la numeració dels monarques castellans. Poc després de la revolució de 1868, que ficà punt i final al regnat isabelí, Castells fou detingut i encarcerat al castell de Montjuïc. Alliberat l'any 1872, immediatament formà una partida a la vila de Gràcia per tal de participar-hi a la tercera guerra carlina. A les acaballes del conflicte, el setembre de 1875, fou nomenat comandant general de Catalunya. Cal subratllar que, un any abans, el 24 de juliol de 1874, el pretendent carlí, Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este, havia signat a la localitat navarresa de Lizarra el decret de restitució de la Generalitat de Catalunya. El monarca proclamà: "Intrépidos catalanes, aragoneses y valencianos: Hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las Franquicias de la Patria. Lo que él os quitó como Rey, yo como Rey os lo devuelvo". No obstant, aquesta restauració durà poc, la guerra acabà amb el triomf dels partidaris d'Alfons VI d'Aragó, V de Catalunya i IV de València, o XII en la numeració dels reis castellans. Al remat, el gravat d'Àger se n'anà una vegada més a l'exili, d'on ja no va tornar mai més. Va morir a la ciutat occitana de Niça l'any 1891.
En havent ultrapassat la masia Mossènyer, baixem i, de seguida, guanyem altura lleugerament. Avancem, més o menys, en paral·lel al barranc de Menàrguens. Tanmateix, abandonem aquesta seguida a mà esquerra, per un camí ben marcat, que és el del mas de Mossènyer a la Règola.
En un tres i no res, fem cap al mas de Tomasó, on es vénen a saludar un parell de gossos solts. Més endavant, entre camps, veiem la masia de la Coixa.
Camí de Colobó a Àger
Masia Mossènyer
Porta d'accés a l'edifici
En acabant, tornà l'any 1847 amb motiu de la segona carlinada. Ferit en el transcurs d'un combat a Vallhonesta, al Bages, se n'anà a la fi d'aquesta guerra a França. El 1853, però, fixà la seua residència a Barcelona i rebutjà integrar-se a l'exèrcit fidel a la regina Isabel I, o II segons la numeració dels monarques castellans. Poc després de la revolució de 1868, que ficà punt i final al regnat isabelí, Castells fou detingut i encarcerat al castell de Montjuïc. Alliberat l'any 1872, immediatament formà una partida a la vila de Gràcia per tal de participar-hi a la tercera guerra carlina. A les acaballes del conflicte, el setembre de 1875, fou nomenat comandant general de Catalunya. Cal subratllar que, un any abans, el 24 de juliol de 1874, el pretendent carlí, Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este, havia signat a la localitat navarresa de Lizarra el decret de restitució de la Generalitat de Catalunya. El monarca proclamà: "Intrépidos catalanes, aragoneses y valencianos: Hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las Franquicias de la Patria. Lo que él os quitó como Rey, yo como Rey os lo devuelvo". No obstant, aquesta restauració durà poc, la guerra acabà amb el triomf dels partidaris d'Alfons VI d'Aragó, V de Catalunya i IV de València, o XII en la numeració dels reis castellans. Al remat, el gravat d'Àger se n'anà una vegada més a l'exili, d'on ja no va tornar mai més. Va morir a la ciutat occitana de Niça l'any 1891.
El cap carlí Joan Castells
Joan Castells en un altre gravat
Fotografia del cap carlí Joan Castells
(segon per l'esquerra de la segona filera)
amb el seu estat major, l'any 1873
Camí de Colobó a Àger
Camí de la masia Mossènyer a la Règola
El Montsec d'Ares i el de Calafí des del camí
de la masia Mossènyer a la Règola
Cobert al mas de Tomassó
Una Citroën a l'ombra, mentre passen els anys
El mas de Tomassó
Camí de la masia Mossènyer a la Règola
Masia de la Coixa
Immediatament, tombem a la dreta amb camí del mas de Mossènyer a la Règola. Passem per la cabana de Soca i, en acabant, fem cap a la masia de Carxeu. És aleshores quan agafem el camí de l'Ametlla a Àger, o camí de la masia de Carxeu. Sense abandonar-lo durant els vint minuts següents, arribem al poble d'Àger.
Cabana de Soca
La cabana de Soca, des d'una altra perspectiva
Camí de la masia Mossènyer a la Règola
Les muntanyes, que no deixen de mirar-nos
Masia de Carxeu
Camí de l'Ametlla a Àger, o de la masia de Carxeu
Àger, allà lluny
Mas de la Carme
Creuem la carretera C-12 i ens endisem al nucli urbà pel carrer de Santes Creus, que ens duu a travessar el barranc de les Fontetes a l'altura de la font del Pedró. Des d'allà, remuntem fins al carrer de Cabezas, on fiquem el punt i final a l'excursió.
Àger
La font del Pedró, junt al barranc de les Fontetes
Per últim, ací us deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada