Àger - Font de Pedra - Ermita de la Mare de Déu de Pedra - Masia Mossènyer - Àger

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de la Noguera, en la qual visitem alguns indrets del terme municipal d'Àger. Entre d'altres, pujarem a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra, passarem per la masia Mossènyer, on va nàixer un destacat líder carlí, i travessarem el barranc de les Fontetes a l'altura de la font del Pedró.

Vista de la vall d'Àger des de l'ermita de la Mare de Déu de Pedra

La ruta comença a la cruïlla entre el carrer de Cabezas i la carretera de Balaguer a França, o C-12, d'Àger. Creuem aquesta última via i agafem, a l'altra banda, el camí de l'ermita de Pedra, també dit camí de Noè o de Gabrieló, en direcció nord-est. Avancem per la partida de Gomar, enclavada entre els barrancs de les Fontetes i del Botador.

Carretera

Camí de l'ermita de Pedra

Camps a una banda del camí

Camps a l'altra banda

Camí de l'ermita de Pedra

La pujada és suau però constant i, en tot moment, veiem encastada a un contrafort del Montsec d'Ares, que tenim enfront, l'ermita de la Mare de Déu de la Pedra. També, si al cap d'una estona d'haver agafat el camí ens girem, gaudirem d'una preciosa vista del poble d'Àger.

Vista del poble d'Àger i del seu entorn

Camí de l'ermita de Pedra

Al fons, en la paret de la muntanya,
apareix l'ermita de la Mare de Déu de Pedra

Amb tot, i després d'uns 30 minuts, fem cap a la font de Pedra. Fins a aquest punt, tot el camí que mena a l'ermita l'hem fet per pista. Ara, abandonem la pista i continuem per una sendera que puja en paral·lel, tot i que més endavant l'acaba creuant, al barranc de Pedra.

Àrea de descans de la font de Pedra

Font de Pedra

Camí de l'ermita de Pedra

L'ermita de la Mare de Déu de Pedra
vista des del barranc de Pedra 

Ascedim pel serrat Pelat, ara en ziga-zaga, ara al dret. Travessem un parell de vegades la pista i, finalment, a la tercera, l'agafem fins cap a l'esquerra.

Camí de l'ermita de Pedra 
A mà dreta, el poble i la vall d'Àger


Últim tram de pujada

A metres ja de l'ermita de la Mare de Déu de Pedra

En cosa de dos minuts, fem cap a l'ermita de la Mare de Deú de Pedra. El temple, d'origen romànic i documentat des del 1179, està encastat a la paret rocosa del Montsec d'Ares, a 1.075 msnm. Modificada al segle XIII, va experimentar una remodelació important en l'època barroca, quan va ser bastit el casalot annex. L'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, el conjunt va sofrir desperfectes, i l'any 1944 fou col·locada una nova imatge de la titular a la fornícula exterior, que mira cap a la vall d'Àger, la qual queda als peus del conjunt i és vista des d'ací amb una panoràmica excepcional. L'any 2016 fou engegada una campanya per tal de recaptar fons a fi de rehabilitar l'ermita. Al maig de 2018, l'ajuntament d'Àger es va veure obligat a tancar-hi l'accés després que una pedra de grans dimensions caiguera de la paret de la muntanya i impactara a la vora del temple.

Als peus de l'ermita de Pedra

Accés al temple, amb un parell d'abrics a mà esquerra

Façana del temple

Interior de l'ermita

La vall d'Àger des de l'ermita de Pedra

En acabant, agafem de nou la pista que puja a aquest temple, però ara la fem en sentit contrari sense deixar-la, pràcticament, fins a la font de Pedra. Poc abans de tornar-hi a ser a aquesta dou, trenquem 180º graus cap a l'esquerra i agafem el camí vell de Gabrieló, o camí dels Petrolers.

Pista de l'ermita de Pedra

Camí vell de Gabrieló, o camí dels Petrolers

Anem cap a l'est, travessem el clot de Mola, i pugem cap a la planella de Fonset. Abans, però, veiem les ruïnes del corral del Músic. Al remat, uns vint-i-cinc minuts d'agafar-lo, el camí dels Petrolers ens aboca al de Colobó a Àger, a l'altura de la font del Roure.

Clot de Mola

Ruïnes del corral del Músic

El camí dels Petrolers, a ras de terra

Vista d'Àger

La coma Ferriol, en ser travessada pel camí dels Petrolers

Tram final d'aquesta via abans de fer cap
al camí de Colobó a Àger

Trenquem a la dreta i, al cap d'uns cinc minuts de marxa, apleguem a la masia Mossènyer, casa familiar del cap carlí Joan Castells i Rossell, nascut a Àger l'any 1802.

Camí de Colobó a Àger

Masia Mossènyer

Porta d'accés a l'edifici

Durant la seua infantesa, va contraure la pigota, una malaltia que li deixà marques a la cara de per vida, i d'ací el malnom del gravat d'Àger. A l'adolescència fou contrabandista de tabac, segons l'historiador Antonio Pirala, conegut per haver documentat els enfrontaments civils a l'Espanya del segle XIX entre liberals i carlins. Dos anys després de començar la primera guerra carlina, el 1835, va prendre partit per l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran IV, o VII segons la numeració dels reis castellans. Per les seues accions al camp de batalla, acabà el conflicte amb rang de brigadier i, al no acceptar el conveni de Bergara, va marxar a l'exili, primer a França i després a Anglaterra.

En acabant, tornà l'any 1847 amb motiu de la segona carlinada. Ferit en el transcurs d'un combat a Vallhonesta, al Bages, se n'anà a la fi d'aquesta guerra a França. El 1853, però, fixà la seua residència a Barcelona i rebutjà integrar-se a l'exèrcit fidel a la regina Isabel I, o II segons la numeració dels monarques castellans. Poc després de la revolució de 1868, que ficà punt i final al regnat isabelí, Castells fou detingut i encarcerat al castell de Montjuïc. Alliberat l'any 1872, immediatament formà una partida a la vila de Gràcia per tal de participar-hi a la tercera guerra carlina. A les acaballes del conflicte, el setembre de 1875, fou nomenat comandant general de Catalunya. Cal subratllar que, un any abans, el 24 de juliol de 1874, el pretendent carlí, Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este, havia signat a la localitat navarresa de Lizarra el decret de restitució de la Generalitat de Catalunya. El monarca proclamà: "Intrépidos catalanes, aragoneses y valencianos: Hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las Franquicias de la Patria. Lo que él os quitó como Rey, yo como Rey os lo devuelvo". No obstant, aquesta restauració durà poc, la guerra acabà amb el triomf dels partidaris d'Alfons VI d'Aragó, V de Catalunya i IV de València, o XII en la numeració dels reis castellans. Al remat, el gravat d'Àger se n'anà una vegada més a l'exili, d'on ja no va tornar mai més. Va morir a la ciutat occitana de Niça l'any 1891.
El cap carlí Joan Castells

Joan Castells en un altre gravat


Fotografia del cap carlí Joan Castells
(segon per l'esquerra de la segona filera)
amb el seu estat major, l'any 1873

En havent ultrapassat la masia Mossènyer, baixem i, de seguida, guanyem altura lleugerament. Avancem, més o menys, en paral·lel al barranc de Menàrguens. Tanmateix, abandonem aquesta seguida a mà esquerra, per un camí ben marcat, que és el del mas de Mossènyer a la Règola.

Camí de Colobó a Àger

Camí de la masia Mossènyer a la Règola

El Montsec d'Ares i el de Calafí des del camí
de la masia Mossènyer a la Règola

En un tres i no res, fem cap al mas de Tomasó, on es vénen a saludar un parell de gossos solts. Més endavant, entre camps, veiem la masia de la Coixa.

Cobert al mas de Tomassó

Una Citroën a l'ombra, mentre passen els anys

El mas de Tomassó

Camí de la masia Mossènyer a la Règola

Masia de la Coixa

Immediatament, tombem a la dreta amb camí del mas de Mossènyer a la Règola. Passem per la cabana de Soca i, en acabant, fem cap a la masia de Carxeu. És aleshores quan agafem el camí de l'Ametlla a Àger, o camí de la masia de Carxeu. Sense abandonar-lo durant els vint minuts següents, arribem al poble d'Àger.

Cabana de Soca

La cabana de Soca, des d'una altra perspectiva

Camí de la masia Mossènyer a la Règola

Les muntanyes, que no deixen de mirar-nos

Masia de Carxeu

Camí de l'Ametlla a Àger, o de la masia de Carxeu

Àger, allà lluny

Mas de la Carme

Creuem la carretera C-12 i ens endisem al nucli urbà pel carrer de Santes Creus, que ens duu a travessar el barranc de les Fontetes a l'altura de la font del Pedró. Des d'allà, remuntem fins al carrer de Cabezas, on fiquem el punt i final a l'excursió.

Àger

La font del Pedró, junt al barranc de les Fontetes

Per últim, ací us deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!

Comentaris