El vocabulari de la natura: SEGUER

Aquesta setmana afegim una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de 'seguer' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel", "habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals" o "clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles, que permet l'aprofitament de la mel i de la cera que aquelles elaboren". Per contra, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest terme.

Pel que fa a la seua etimologia, Joan Coromines l'atribueix a la paraula àrab sagir, és a dir, "rusc petit". Mentrestant, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que és un terme conegut arreu del País Valencià, de Catalunya i de les Illes Balears. 

Exemple de seguer

Font: Arquitectura Rural

També a la toponímia hi és present, com a la costa del Seguer, al terme de Sorita, a la comarca dels Ports; o la font del Seguer, al terme d'Arañuel, a la comarca castellanoparlant l'Alt Millars; ambdós localitats al País Valencià. A Catalunya, trobem nombrosos indrets dits Seguer, com dos nuclis, un a la Conca de Barberà i l'altre a la Garrotxa. El Seguer també és una caseta aïllada a prop de Bolòs, al Ripollès; i el nom que rep un congost a tocar del popular congost de Mont-rebei, al terme d'Àger, a la Noguera.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

COROMINES, Joan (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat